¡°Una cambra pr¨°pia? Ara a les dones ens calen b¨²nquers¡±

Tres premis a obra publicada ¡ªel Ciutat de Barcelona, el Serra d¡¯Or i, la setmana passada, el Crexells¡ª han convertit Sense al¨¨ en la novel¡¤la de la temporada. Nascuda del record d¡¯una amiga morta, aquesta autoficci¨® publicada a Edicions de 1984 tamb¨¦ ha suposat el redescobriment de Josefa Contijoch, poeta i narradora de Manlleu que als 72 anys, i despr¨¦s de mig segle de traject¨°ria, conserva intactes les ganes de lluitar. Enemiga de les convencions i enamorada de les paraules, Contijoch ¨¦s molt m¨¦s que un referent feminista. ?s la prova vivent que la cultura, si no ¨¦s inc¨°moda, esdev¨¦ consum.

Pregunta. En 75 anys, el Crexells nom¨¦s ha distingit sis dones: Maria Teresa Vernet, Merc¨¨ Rodoreda, Maria Barbal, Carme Riera, Maria Merc¨¨ Mar?al i vost¨¨...

Resposta. La societat encara ¨¦s molt patriarcal. Els homes es reserven el millor, i sempre que hi ha un home mitjanament esclarit assoleix totes les dignitats. Si hi hagu¨¦s hagut un finalista al Crexells amb cara i ulls, un homenet que sort¨ªs als diaris i tingu¨¦s consideraci¨® social, li haurien donat el premi sense valorar si liter¨¤riament era o no millor.

P. Vol dir que encara seguim lluny de la igualtat?

R. Al segle XXI, malgrat tot el que hem pedalat, encara ens barren les rodes. Interessa poc que les dones arribin gaire enll¨¤. De tant en tant alguna dona obt¨¦ poder: la Merkel, la Lagarde, la Rousseff, la Cospedal... S¨®n les dones que juguen el joc dels homenets.

P. A m¨¦s de feminista, sembla una escriptora indignada.

R. ?s que ho s¨®c! Al carrer tot aix¨° ho vivim amb desil¡¤lusi¨®. M¡¯agradaria trobar l¨ªders engrescadors, per¨°... Mira l¡¯Artur Mas, que va semblar que era capa? de sacrificar-se per un ideal i ara cada dia fa m¨¦s mala cara i seguim igual. Els pol¨ªtics no manen gens, ja.

P. Tornant a les dones, una constant en la seva obra: li preocupa la idea de dona que proposen best-sellers com els de Federico Mocchia o les Cinquanta ombres d¡¯en Grey?

R. El feminisme irreverent i revoltat dels setanta el vam viure de forma exultant, per¨° el poder ha sabut redre?ar-lo. Aquelles idees han estat absorbides i ara hem de tornar a ser bones nenes: tenir diners, ser submises, fer bon aspecte... Hem deixat els texans i hem tornat als talons de pam i mig. No crec que caiguem, no perdrem el vot, per¨° anem retrocedint.

P. A Sense al¨¨ hi reflexiona, sobre tot plegat, sobre el preu a pagar per no cedir. Quin ha estat el seu?

R. Jo he tingut la sort que l¡¯¨¨xit m¡¯ha vingut tard i de forma gaireb¨¦ inesperada. Confiava en aquesta novel¡¤la, per¨° vaig estar m¨¦s d¡¯un any sense que ning¨² s¡¯atrev¨ªs a publicar-la. I hi ha algun gran grup del qual encara espero resposta. I aix¨° que fa d¨¨cades que escric, tot i que reconec que de forma poc convencional.

P. Com a poeta, despr¨¦s de moltes obres, l¡¯any passat va publicar una antologia, Ganiveta, i encara ¨¦s l¡¯hora que n¡¯aparegui alguna ressenya...

R. La poesia no interessa. I l¡¯antologia no l¡¯ha fet un aficionat, l¡¯ha fet la Montserrat Ro-d¨¦s, que en sap un niu. I el pr¨°leg, la Dolors Miquel. Per¨° ning¨² no n¡¯ha parlat. Si ets una dona burrota i escrius cosetes rom¨¤ntiques, potser et faran la gara-gara, per¨° si vas contra les normes... No m¡¯ho prenc com una ofensa, per¨° ens passa a moltes autores.

P. Una d¡¯elles, a la qual torna a homenatjar a Sense al¨¨, va ser Maria Merc¨¨ Mar?al...

¡°Hem tornat als talons de pam i mig. No perdrem el vot, per¨° retrocedim¡±

R. ?rem molt amigues. Jo era m¨¦s gran i tenia m¨¦s llibres publicats, per¨° vam establir moltes complicitats quan em va convocar al Comit¨¨ d¡¯Escriptores del PEN Club. No va influir-me liter¨¤riament, per¨° va treure¡¯m al carrer i aix¨° li he agra?t sempre. Crec que li hauria agradat Sense al¨¨, com a mi el Crexells que ella va guanyar, La passi¨® segons Ren¨¦e Vivien, un llibre que cal reivindicar.

P. Potser caldria posar a lloc les escriptores que van sobreviure ajudant-se i estimant-se mentre se les empenyia a la invisibilitat.

R. La Merc¨¨ deia: ¡°Jo m¡¯he de fer el meu b¨²nquer¡±. I ens el vam fer. Vam ajudar molt a la recuperaci¨® d¡¯autores oblidades, com Maria Ant¨°nia Salv¨¤. S¨ª, ten¨ªem una certa idea de comunitat, ten¨ªem la intu?ci¨® que ens hav¨ªem de protegir.

P. Per¨° de la cambra pr¨°pia de Virginia Woolf a aquest b¨²nquer que diu...

R. La cambra pr¨°pia? All¨° era la descoberta de la llibertat privada, i el b¨²nquer ¨¦s una defensa. Hi ha un salt, s¨ª. Per¨° a les dones ara ens calen b¨²nquers, a les autores ens calen amigues per mantenir el refugi. La Merc¨¨ parlava de b¨²nquers perqu¨¨ calia actuar.

P. Al llibre diu que el poder sovint utilitza la cultura com a eina de promoci¨®...

R. Tots coneixem poetes mediocres que, en arribar al poder, s¡¯han inflat de publicar. I mentrestant, els altres noranta poetes ens barallem per quatre premis. Jo estic acabant poemari i, malgrat aquesta petita notorietat, no s¨¦ si trobar¨¦ editor.

P. A Sense al¨¨ hi ha for?a pres¨¨ncia de cites b¨ªbliques.

R. La religi¨® ¨¦s una tradici¨® que m¡¯ha impregnat gaireb¨¦ tant com el cinema. De petita em passava el dia llegint el missal i ho trobava preci¨®s. No s¨¦ si hi crec, diria que poc, per¨° la religi¨® no m¡¯ha fet cap mal. ?s com a Passolini, que era marxista i ateu, i el bagatge religi¨®s el va ajudar. A mi em va donar complaen?a amb el dest¨ª, em va fer creure que les paraules s¨®n sagrades. I encara ho crec, per aix¨° escric i s¨®c poeta.