Ei, taxi!

M¡¯havia jurat que mentre pogu¨¦s mai m¨¦s no tornaria a agafar un taxi ni trucaria a cap empresa. No paga la pena temptar la sort.

Me n¡¯he trobat de tota mena, sobretot d¡¯impertinents i malcarats, taxistes que et perdonen la vida i et carretegen com bestiar. Molts tenen la r¨¤dio posada, criden i toquen el cl¨¤xon contra tots els que passen o es posen al seu costat. No ¨¦s pas que tinguin pressa, sin¨® que fan i desfan quan els d¨®na el gust i la gana. Tu no hi tens res a dir ni a fer: paga i calla.

N¡¯hi ha que van plens de tantes advert¨¨ncies que no goses ni dir hola: prohibit fumar i menjar; no s¡¯accepten bitllets de 50 euros ni targetes; tanqui fluix la porta; vagi amb compte en baixar. I encara vigila perqu¨¨ el taxista no deixa de mirar pel retrovisor. Tamb¨¦ en corren que et foten el cap com un timbal. No paren de xerrar de pol¨ªtica, de futbol i del que sigui; nom¨¦s fan que explicar la seva vida, s¨®n un manual de bons costums i a m¨¦s a m¨¦s hi porten revistes i recomanacions de tota mena.

N¡¯hi ha que pertanyen a una companyia i es passen l¡¯estona intercanviant missatges, parlant de berenar i sopar, sense fer-te ni cas. La majoria treuen el colze per la finestra, porten un escuradents indistintament a la boca o a l¡¯orella, van per on volen, paren quan els sembla, i quan vas a pagar solen remugar i et fan notar que has fet alguna cosa malament.

N¡¯hi ha de moltes menes, tamb¨¦ d¡¯intocables, taxis plens d¡¯adornaments banals i fumigats amb rancis ambientadors que pobre de tu que els embrutis, ni que sigui un dia de pluja, com em va passar, i vaig dir que no n¡¯agafaria mai cap m¨¦s despr¨¦s de la bronca que em va caure a sobre. Fins que la setmana passada me¡¯n vaig trobar un de misericordi¨®s.

Resulta que, un cop assegut, em vaig adonar que amb les presses m¡¯havia deixat la cartera a la feina. El taxista em va dir que no hi feia res: em portava a lloc i ja convindr¨ªem com li faria arribar els cal¨¦s. Jo vaig dir que de cap de les maneres. Vam tornar al punt de partida i, despr¨¦s d¡¯arribar a dest¨ª, sense posar la r¨¤dio, ni el GPS ni parlar del temps, vaig pagar i deixar propina. Tinc la seva targeta i li truco amb temps quan puc i necessito un taxi. No s¡¯acaba la feina. T¨¦ molts clients, sobretot estrangers, coneguts que es passen el seu tel¨¨fon perqu¨¨ saben que no els enredar¨¤. T¨¦ el mapa de la ciutat al cap i et deixa a lloc sense fer preguntes, amb rapidesa, discreci¨® i professionalitat.

N¡¯hi va haver un altre despr¨¦s que em va salvar d¡¯una multa quan em va fer posar el cintur¨® perqu¨¨ havia vist la Urbana a tombar del carrer. I un tercer que em va preguntar per on volia anar per arribar a casa. Taxistes com D¨¦u mana. Ja n¡¯he comptat tres sobre deu i he recuperat la fe.

Els serveis es personalitzen.