Pessoa i el geni

Tot lector de la poesia de Pessoa, tamb¨¦ si ho ¨¦s del Llibre del desfici, trobar¨¤ estrany aquest llibre que s¡¯acaba de publicar a Barcelona: Fernando Pessoa, Escritos sobre genio y locura, traducci¨® de Jer¨®nimo Pizarro, Acantilado, 2013. Per¨° si aquesta obra se situa almenys en dos contextos, llavors resulta important¨ªssima i molt eloq¨¹ent. Per fer-ho curt, l¡¯apartat major del llibre parla de les relacions entre geni, follia i degeneraci¨® ¡ªjo hauria fet servir la paraula perversi¨®, que t¨¦ una etimologia molt menys negativa¡ª, i inclou a m¨¦s, entre altres coses de calibre, la famosa Pol¨¨mica Shakespeare-Bacon, en qu¨¨ Bacon, curiosament, s¡¯emporta el llorer.

El primer context en qu¨¨ cal situar aquests escrits ¨¦s el de la teoria est¨¨tica de la fi de segle, ¨¦s a dir, en el context d¡¯una s¨¨rie de fen¨°mens que passen per ¡°l¡¯art per l¡¯art¡±, el decadentisme, el dandisme o l¡¯elitisme dels poetes de la tradici¨® simbolista. No ¨¦s cap casualitat que l¡¯altre gran poeta del segle XX que va deixar, in¨¨dits, una s¨¨rie enorme de ¡°quaderns¡± sigui Paul Val¨¦ry: el pensament pol¨ªtic de Pessoa i Val¨¦ry s¡¯assemblen for?a ¡ªun aristocratisme molt respectu¨®s amb el poble, no amb el populisme; s¨ª amb el patriotisme, no amb el nacionalisme¡ª, una definici¨® del poeta en termes d¡¯anormalitat vagament productiva i, per descomptat, una teoria del geni que ho deu gaireb¨¦ tot a la suma de les idees sobre el geni al temps de la Il¡¤lustraci¨® (tan ben estudiades per Antoni Mar¨ª) i als temps postrom¨¤ntics: el romanticisme queda a banda, perqu¨¨ la inspiraci¨®, tant per a Pessoa com per a Val¨¦ry, com per a T. S. Eliot, per posar tres exemples rigorosament contemporanis, era una d¡¯aquelles coses que es podia reclamar, sempre que trob¨¦s el poeta treballant, com diu la dita (podria ser d¡¯Horaci, per¨° ¨¦s clar que ¨¦s ulterior).

Com diu el t¨ªtol del llibre, l¡¯altre element contextual en qu¨¨ es basen els centenars de reflexions del llibre (no s¨®n aforismes, s¨®n pensaments discursejats) ¨¦s la idea de follia, que Pessoa agafa directament de dos autors tamb¨¦ contemporanis seus, Cesare Lombroso i John Ferguson Nisbet: tots dos molt interessats en els fen¨°mens normals i paranormals de la psicologia humana, encara que l¡¯itali¨¤ esmentat ¡ªa posta en aquest cas, no com Nietzsche, que va ser manipulat¡ª va servir en safata algunes de les tesis ideol¨°giques m¨¦s elementals del feixisme itali¨¤. Per¨° hi ha un altre rerefons de la teoria pessoana que lliga entre si geni po¨¨tic i follia, i ¨¦s tan antic com l¡¯I¨® de Plat¨®: l¡¯autor ¨¦s citat pel portugu¨¨s, per¨° no directament aquest di¨¤leg. Pessoa, com el Plat¨® d¡¯aquesta dialogia, creu que ¡°el geni ¨¦s follia, una esp¨¨cie de deliri [seria l¡¯entusiasme o el frenes¨ª plat¨°nics]; no ¨¦s, en la seva forma m¨¦s elevada, res m¨¦s que una megalomania enraonadora, en el millor dels casos¡± ¡ªque li ho diguin a Val¨¦ry o a Eliot, per tornar a citar-los.

Diu Pessoa: ¡°¡®Un poeta normal¡¯ ¨¦s una expressi¨® que no t¨¦ cap sentit. El sol fet de ser poeta exclou la normalitat¡±. Com ja he dit, aix¨° venia de la teoria del geni il¡¤lustrada, passada per l¡¯efervesc¨¨ncia rom¨¤ntica i, en especial, pel dandisme est¨¨tico-moral de Baudelaire i tots els simbolistes, fins a Wilde, tan neur¨°tics (segons Pessoa) que un tardosimbolista anomenat Maurice Rollinat va escriure un poemari que es diu justament Les N¨¦vroses. Pessoa no va escriure cap ximpleria com les d¡¯aquell: ¡°Fuig de la dona, tem l¡¯escur?¨® / pertot arreu, en tota estaci¨®; / molt de compte amb ses ast¨²cies, / tant a Breda com a Arb¨²cies¡± (traducci¨® lliure), per¨° ¨¦s molt cr¨ªtic amb el feminisme del seu temps. No: Pessoa ¨¦s un dels m¨¦s grans poetes del segle XX, i aquest llibre que ens arriba avui, m¨¦s que els tractadets d¡¯est¨¨tica liter¨¤ria que va escriure, ens d¨®na una de les claus per entendre, si no la seva poesia, s¨ª la seva idea del lloc de la ¡°paraula singular¡± en un m¨®n de t¨°pics, idees rebudes i vulgaritats verbals. Tot plegat, naturalment, una preocupaci¨® d¡¯una altra ¨¨poca: avui triomfen els ¡°poetes normals¡±, com Mart¨ª i Pol, Llu¨ªs Llach o Josep Guardiola (Sant¨ªssima Trinitat!). Tot el que pugueu aprendre en aquesta novetat liter¨¤ria s¨®n q¨¹estions d¡¯una altra ¨¨poca de la hist¨°ria liter¨¤ria.