Mara Aranda: reconstruint el llegat

Des de la dissoluci¨® de L¡¯Ham de Foc, la banda amb qu¨¨ aconsegu¨ª consolidar-se com una de les veus de refer¨¨ncia del folk europeu, la traject¨°ria de Mara Aranda ha esclatat en una proliferaci¨® de projectes superposats en qu¨¨, des de diverses est¨¨tiques formals per¨° amb id¨¨ntics pressup¨°sits de fons, refina i depura els fonaments del seu programa art¨ªstic. Un programa consistent, b¨¤sicament, en la vehiculaci¨® de la seua singular sensibilitat a trav¨¦s de patrons musicals pouats de la tradici¨® oral, siga aquesta valenciana, sefardita o, per dir-ho amb una vaguetat menys compromesa, mediterr¨¤nia.

Tal superposici¨® de projectes s¡¯ha materialitzat literalment amb la publicaci¨® simult¨¤nia de dos enregistraments discogr¨¤fics: el segon volum de la seua singladura com a Mara Aranda i Solatge ¡ªLo Testament (Bureo M¨²siques, 2013)¡ª i un monogr¨¤fic dedicat al repertori sefardita ¡ªSephardic Legacy (Bureo M¨²siques, 2013). Ella mateixa justifica la coincid¨¨ncia pel que fa als fluxos naturals dels processos art¨ªstics: ¡°No som empresaris, som creadors. Evidentment assistim a un proc¨¦s de desintegraci¨® de les estructures tal com les hem conegudes, el sistema canvia molt de pressa i el proc¨¦s d'adaptaci¨® passa per fer un canvi en les nostres maneres de funcionar i donar resposta com a ¨¦ssers individuals i tamb¨¦ com a professionals. El fet que hagen aparegut dues publicacions discogr¨¤fiques pr¨¤cticament simult¨¤nies obeeix a una q¨¹esti¨® senzillament org¨¤nica, fruit de seguir les nostres pulsacions vitals i tamb¨¦ de les dels discos, com a entitats independents de nosaltres mateixos. Potser els empresaris o els que fan dels discos i de la m¨²sica un negoci i per als quals els 'projectes' s¨®n 'productes' ens dirien que som folls, que el fet de traure dos discos junts ¨¦s una antit¨¨cnica de vendes. Per¨° som m¨²sics i, sobretot, persones honestes i sensibles que han fet d'aquesta via un cam¨ª de coneixement i aprenentatge, de recuperaci¨® de la nostra cultura, per aix¨° paga la pena que alguns ens miren de re¨¹ll¡±.

Sephardic Legacy suposa la represa d¡¯una de les seues inquietuds art¨ªstiques de m¨¦s llarg recorregut a la qual ja va dedicar un disc sencer amb la formaci¨® Aman Aman, i en publicar¨¤ un altre, d¡¯ac¨ª a poques setmanes, amb la Capella de Ministrers. ¡°La m¨²sica sefardita t¨¦ molts punts d'enorme inter¨¦s", ens explica. "D'una banda, ens refereix el nostre passat com¨², connectat amb la tem¨¤tica del romancer vell, que des de temps medievals han cantat o recitat els pobles de parla castellana, catalana, portuguesa i juevoespanyola transmesos de boca-orella, d'una generaci¨® a una altra i que ha despertat l¡¯atenci¨® d'etnomusic¨°legs, fil¨°legs, m¨²sics, poetes i p¨²blic en general. D'altra banda, la producci¨® profana, la que es cantava en juevocastell¨¤ o juevocatal¨¤, depenent de la zona on es localitzara la comunitat, feia refer¨¨ncia, quant a les formes m¨¦s comunes (roman?os, cobles o l¨ªrica), a temes b¨¤sicament femenins. Recordem el paper fonamental de la dona en aquesta comunitat i en pr¨¤cticament totes les comunitats tradicionals, com a transmissores d¡¯una s¨¨rie de valors, transmissi¨® que es donava especialment de mares a filles, en la intimitat de la llar. En ess¨¨ncia les can?ons parlen de temes que continuen suscitant l'inter¨¦s de qualsevol ¨¦sser hum¨¤, independentment de la seua condici¨® social, la seua religi¨®, la seua proced¨¨ncia. Es tracta del gran repertori de temes que tocaven el cor de l'home de fa cinc cent¨²ries i tamb¨¦ el del segle xxi: la por de la mort, la desesperaci¨® per la p¨¨rdua d'¨¦ssers estimats, el dolor i la joia de viure¡±.

L¡¯aportaci¨® principal de Mara Aranda a aquest repertori tan reiteradament visitat ¨¦s la desviaci¨® premeditada dels codis est¨¨tics habituals i l¡¯aposta per convertir-ne la interpretaci¨® en una viv¨¨ncia personal. Aposta per a la qual compta amb la complicitat d¡¯un grapat de m¨²sics amb els quals comparteix una concepci¨® molt visceral del fet musical: Jota Mart¨ªnez, que n¡¯assumeix la direcci¨®; Eduard Navarro; Abel Garcia; Joansa Maravilla, David Mayoral, Spyros Kaniaris, Andr¨¦s Belmonte i As¨ªs Sansaoui.

La veu de Mara Aranda ¨¦s neguitosa i plena de matisos i replecs

Els tres primers constitueixen, amb l¡¯arpista Josep Maria Ribelles, el nucli central de Solatge que signa Lo Testament, una continuaci¨® del reeixit D¨¨ria (Galileo MC, 2010) que aprofundeix les l¨ªnies de treball exposades en aquell: ¡°D¨¨ria ¨¦s el primer pas en la nostra reflexi¨® sobre les cultures vinculades al Mare Nostrum, Lo Testament la segona. Sabem que el cam¨ª ¨¦s molt llarg i tenim la certesa que no viurem tants anys per a poder descriure, en el nostre viatge, la immensitat cultural d'aquest espai modificat pels intercanvis, la diplom¨¤cia, els viatgers i, ocasionalment, tamb¨¦ per la viol¨¨ncia i les guerres. Aqueixa mare, generosa, ens ha fet hereus i responsables del seu llegat, del qual som custodis nom¨¦s fins que hi haja unes altres mans que l¡¯arrepleguen¡±.

Lo Testament barreja peces tradicionals refetes completament amb altres de nova factura. Totes instrumentades sota la direcci¨® d¡¯Eduard Navarro, que aconsegueix crear una atmosfera c¨¤lida i inquietant al mateix temps, especialment id¨°nia per a acollir la veu neguitosa i plena de matisos i replecs de Mara Aranda, responsable ¨²ltima del dolor i el misteri que deixen anar les can?ons. Aquesta ¨¦s, sens dubte, la seua empremta m¨¦s arrelada i recognoscible. Tant fa trobar-la al capdavant de Solatge, amb Artaica, amb l¡¯Ensemble Pelegr¨ª o amb la formaci¨® tripartida d¡¯Al Andaluz Project ¡ªamb qui traur¨¤ un nou disc a la tardor¡ª: la seua veu, d¡¯una expressivitat profunda i trencadissa, reconstrueix el llegat col¡¤lectiu en forma de po¨¨tica personal i el projecta en el temps amb una fesomia renovada.