¡°Som aqu¨ª per atzar¡±

Jordi Serrallonga ¨¦s un personatge at¨ªpic en l¡¯ecosistema de la ci¨¨ncia del pa¨ªs, i no nom¨¦s pel seu aire d¡¯explorador a l¡¯estil Allan Quatermain (a qui tant admira) i el seu amor pels vells viatgers i aventurers i les bones hist¨°ries (¡°recentment¡±, em diu, ¡°vam veure al Serengueti una lleona a la qual li faltava una pota i tot i aix¨° era la l¨ªder de la bandada¡±). Investigador reconegut ¡ª¨¦s el director del grup d¡¯estudi dels or¨ªgens humans Hom¨ªnid, professor de prehist¨°ria a la Universitat Oberta de Catalunya i assessor del Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona¡ª ¨¦s tamb¨¦, a trav¨¦s de la seva empresa Ci¨¨ncia i Aventura, un ins¨°lit guia de viatges de caire cient¨ªfic i cultural all¨¤ on treballa, com ara Tanz¨¤nia o les illes Gal¨¢pagos. La f¨®rmula li permet finan?ar les seves investigacions i estar-se sobre el terreny llargues temporades. Autor de nombrosos t¨ªtols de divulgaci¨® cient¨ªfica (entre els ¨²ltims, el simp¨¤tic i il¡¤luminador, ?frica en 10 palabras, Plataforma), Serrallonga ¨¦s un especialista en Darwin i un gran admirador (fins a la devoci¨®) del personatge. Col¡¤labora en les activitats al voltant de l¡¯exposici¨® que sobre l¡¯autor de la teoria de l¡¯evoluci¨® s¡¯exhibeix al Museu Mar¨ªtim de Barcelona fins a l¡¯1 de setembre.

¡°L¡¯exposici¨® ja venia produ?da per l¡¯American Museum of Natural History de Nova York, aix¨ª que vaig rebre l¡¯enc¨¤rrec d¡¯organitzar activitats paral¡¤leles per difondre la personalitat i l¡¯obra de Darwin¡±, explica. Serrallonga, estranya combinaci¨® de rom¨¤ntic i cient¨ªfic que va descobrir ?frica de petit als relats de Burton i en la mirada d¡¯un goril¡¤la, ha donat aquests dies confer¨¨ncies, ha encap?alat navegacions en veler sota l¡¯advocaci¨® del Beagle pel litoral barcelon¨ª i al setembre guiar¨¤ un viatge cient¨ªfic pels paratges anglesos de Darwin, inclosa la seva casa de Downe. ¡°Aquesta vegada no perdrem l¡¯oportunitat de reivindicar Darwin, com va passar el 2009, l¡¯any del segon centenari del seu naixement i que era tamb¨¦ el 150¨¨ aniversari de la publicaci¨® de L¡¯origen de les esp¨¨cies¡±, subratlla amb una ferocitat que contrasta amb la seva naturalesa amable.

¡°L¡¯exposici¨® sobre Darwin permet descobrir les seves idees amb rapidesa¡±

¡°L¡¯exposici¨®, molt recomanable per a tots els p¨²blics, pret¨¦n que la gent que no llegiria una biografia de Darwin conegui almenys les l¨ªnies b¨¤siques de la seva obra i descobreixi la seva aventura vital¡±. La mostra est¨¤ funcionant molt b¨¦ en aquest sentit, continua. ¡°L¡¯altre dia, al costat de les tortugues de l¡¯exhibici¨®, vaig sentir un parell de senyores que es mostraven molt sorpreses de les modernes actituds de Darwin per a l¡¯¨¨poca victoriana. En realitat, quan es va embarcar en el Beagle pel gran viatge de la seva vida, Darwin era un esnob i un jove d¡¯idees molt cl¨¤ssiques. Per¨° aquest viatge inici¨¤tic que descriu molt b¨¦ la mostra va eixamplar les seves mires¡±.

Serrallonga recorda que el que va causar m¨¦s irritaci¨® entre els contemporanis del savi va ser que fiqu¨¦s l¡¯¨¦sser hum¨¤ en la teoria de l¡¯evoluci¨®. ¡°I sostenir que tenim un ancestre com¨² amb els ximpanz¨¦s i els goril¡¤les i que el bressol de tots ¨¦s a ?frica: aix¨° era el desvergonyiment m¨¦s gran que podia dir un gentleman victori¨¤¡±. L¡¯obra de Darwin, emfasitza, ¡°va revolucionar no nom¨¦s la hist¨°ria de la ci¨¨ncia, sin¨® la de la humanitat, va ser una bufetada contra el sistema de classes, quan les classes altes es creien biol¨°gicament per sobre de les altres¡±.

Per Serrallonga, que m¨¦s que arque¨°leg, primat¨°leg, antrop¨°leg o paleont¨°leg es reclama ¡°naturalista¡±, en la l¨ªnia de Darwin i del seu estimat mestre Jordi Sabater Pi, l'autor de L¡¯origen de l¡¯home, ¡°¨¦s fonamental per instaurar el concepte de cient¨ªfic observador¡±. Aquest ¨¦s un dels grans llegats de Darwin, destaca, ¡°la comprovaci¨® cient¨ªfica¡±. Recorda que ¡°en un dels seus llibres m¨¦s avorrits¡± (aqu¨ª jo dissenteixo), el dedicat a les plantes carn¨ªvores, ¡°recull m¨¦s de 200 experiments per acabar concloent que efectivament aquestes plantes s¡¯alimenten d¡¯insectes¡±. Darwin, destaca, era un gran curi¨®s. ¡°Quan uns antiquaris li van plantejar que Stonehenge s¡¯estava enfonsant, va fer llan?ar al seu jard¨ª una roda de mol¨ª per estudiar-ne l¡¯efecte. Va creure haver trobat la resposta en l¡¯acci¨® dels cucs a la terra, tema al qual va dedicar el seu ¨²ltim llibre¡±.

Pregunto a l¡¯estudi¨®s, en un dels escassos moments en qu¨¨ para de parlar ¡ªla seva loquacitat ¨¦s llegend¨¤ria¡ª, si continua sent necessari reivindicar Darwin. ¡°Molts cient¨ªfics et dirien que est¨¤ totalment assumit i que les seves idees es coneixen perfectament, per¨° aix¨° ens ha relaxat perillosament. I, sense necessitat d¡¯esmentar els revisionismes creacionistes als EUA, en instituts, escoles i universitats d¡¯aqu¨ª mateix es divulguen malament les seves teories i es cau en el lamarckisme¡±. En observar que al?o una cella, Serrallonga prossegueix: ¡°Lamarck era evolucionista, per¨° es va equivocar en els mecanismes. Creia, per exemple, que la girafa va desenvolupar el coll llarg per arribar fins a dalt de les ac¨¤cies. ?s com aix¨° de creure que els hom¨ªnids es van fer b¨ªpedes per veure per sobre de l¡¯herba de la sabana o per alliberar les mans per tal d¡¯utilitzar eines¡±. Ah. I no? ¡°No, els canvis succeeixen d¡¯una altra manera. S¨®n per atzar, mutacions, errors en la cadena de muntatge si vols. El normal ¨¦s que no portin enlloc, per¨° si aquesta mutaci¨® apareix en un moment de canvi del medi, pot fer que l¡¯individu tingui ¨¨xit. Llavors el que podia haver estat nom¨¦s una aberraci¨®, la selecci¨® natural ho fixa. Costa d¡¯entendre i d¡¯acceptar, que som aqu¨ª per l¡¯atzar¡±.

¡°S¡¯ha de seguir reivindicant Darwin. No ens hem de relaxar¡±

Parlem finalment del capit¨¤ del Beagle, Fitzroy, tan present en l¡¯exposici¨® i tan decisiu en aquesta part de la vida de Darwin que va ser el viatge. ¡°Sempre ¨¦s important per a l¡¯heroi tenir un antagonista intel¡¤ligent, a l¡¯altura, com Moriarty ho ¨¦s per a Sherlock Holmes. Fitzroy i Darwin no van ser enemics durant el llarg viatge, ben al contrari, es queien b¨¦, fins i tot molt b¨¦, encara que despr¨¦s les seves visions del m¨®n, ¨¦s clar, van divergir. Fitzroy ¨¦s un personatge molt interessant. Sempre m¡¯ha semblat estrany que no parl¨¦s de la seva n¨°via a Darwin¡±.