La travessia de l¡¯esport catal¨¤

Era un mariner de Ma¨®, tripulant d¡¯un vaixell brit¨¤nic, que en les seves estades per aquell pa¨ªs va aprendre¡¯n les quatre nocions b¨¤siques. Les va explicar com m¨¦s b¨¦ va saber al seu ¨²nic deixeble, un tal Berg¨¦. Aquest va predicar la bona nova d¡¯aquell esport per la mateixa zona del port, pel barri de la Barceloneta, i d¡¯all¨¤ es va anar estenent per sales ef¨ªmeres del carrer de la Cera o del Doctor Dou, en l¡¯avui Ciutat Vella. ?s aix¨ª com el 1876 arrib¨¤ la boxa a Barcelona, aquella disciplina que el 30 de novembre del 1930 va reunir 80.000 persones a la pla?a de toros de la Monumental per presenciar el duel m¨¤xim entre Uzcudun i Carnera, encara avui r¨¨cord europeu d¡¯assist¨¨ncia a un combat de boxa i que explica que en aquells moments la capital continental d¡¯aquest esport fos Barcelona. La Guerra Civil, com va passar amb tantes altres coses, estronc¨¤ el proc¨¦s de consolidaci¨® i lideratge de la boxa a Catalunya, amb episodis tan lamentables com la depuraci¨®, i fins i tot tortura, d¡¯alguns dels representants catalans m¨¦s insignes, com ?ngel Artero, a qui van arribar a trencar els canells...

Aquestes espurnes sobre la boxa formen part d¡¯una de les aproximadament 20.000 entrades que presenta l¡¯Enciclop¨¨dia de l¡¯esport catal¨¤, la primera d¡¯aquestes caracter¨ªstiques que apareix i que, promoguda per Enciclop¨¨dia Catalana i el Consell Catal¨¤ de l¡¯Esport, ha vist apar¨¨ixer ara els tres primers dels cinc volums que finalment tindr¨¤ l¡¯obra.

Uns 130 especialistes coordinats per l¡¯historiador de la Universitat de Barcelona Carles Santacana van enllestint (aquests dies estan tancant el contingut de la lletra S) un projecte que s¡¯acabar¨¤ amb aquests 20.000 noms de l¡¯esport catal¨¤ des dels seus or¨ªgens fins avui, reflectits en 2.560 p¨¤gines i 6.000 fotografies.

Hi s¨®n totes les disciplines i els esportistes m¨¦s significats, ¨¦s clar, de cadascuna. I tamb¨¦ els clubs principals (2.850). I els seus dirigents. I les federacions pertinents... Per¨° tamb¨¦ els millors ¨¤rbitres de cada esport, i una trentena de metges; i advocats experts en dret esportiu; i publicacions (415!); i periodistes; i instal¡¤lacions; i empreses com Derbi i articles generals (els ¨²nics que van signats) sobre antropologia i economia de l¡¯esport...

Hi s¨®n esportistes

Com moltes coses a Catalunya, ja es veu que ¨¦s alguna cosa m¨¦s que una enciclop¨¨dia. ¡°En realitat, ¨¦s una obra sobre el fenomen esportiu, una visi¨® ampl¨ªssima sobre un ¨¤mbit que s¨ª que t¨¦ monografies de clubs o hist¨°ries de disciplines, tampoc moltes, per¨° res tan ambici¨®s per global, cosa que ens permet dir que no hi ha res similar ni a Espanya ni a Europa¡±, afirma Santacana, veter¨¤ del tema en tant que autor d¡¯obres com la Hist¨°ria il¡¤lustrada de l¡¯esport a Catalunya o la Hist¨°ria de l¡¯atletisme a Catalunya, a banda d¡¯assessor del Centre de Documentaci¨® i Estudis del Futbol Club Barcelona.

Amb uns criteris tan amplis, la primera garbellada va ser de 30.000 refer¨¨ncies. El criteri ¨¦s gener¨®s: ¡°Per nosaltres, ¨¦s esportista catal¨¤ qui ha desenvolupat la seva carrera a Catalunya, si ha guanyat m¨¦s d¡¯un cop un campionat aqu¨ª o ha quedat campi¨® d¡¯Espanya o del m¨®n¡±, fixa el coordinador. Aquesta pauta de selecci¨® explica, per exemple, que a la lletra B es trobi el discret porter argent¨ª de futbol Bonano, que jug¨¤ al Bar?a entre el 2001 i 2004; o a la C, el m¨ªtic Manolo Clares, suposat rematador de les jugades de Cruyff. El poder de l¡¯esport rei? ¡°Amb els futbolistes, a banda dels criteris generals, hem fixat un m¨ªnim de 20 partits disputats; com a esport l¡¯hem acotat a un 11% de les entrades¡±. No sembla gaire, ¡°per¨° s¨ª que ho ¨¦s si es pensa que la resta de disciplines s¡¯han de repartir el 89% restant de l¡¯espai¡±, admet sincer Santacana. Amb aquests criteris, en esports com l¡¯hoquei sobre patins ¡°hi s¨®n gaireb¨¦ tots pel seu alt nivell competitiu¡±; b¨¤squet, atletisme i nataci¨®, per raons similars, segueixen en aquest r¨¤nquing dels m¨¦s representats.

Per aquests mateixos par¨¤metres, no sorpr¨¨n trobar-se Khalid Shabaz, pakistan¨¨s que el 2009 presidia la Uni¨® Esportiva Catalana de Clubs de Criquet, embri¨® de la futura federaci¨® catalana d¡¯aquest esport, que avui aplega mig miler de jugadors en 26 clubs a Catalunya. Shabaz ¨¦s tan ex¨°tic en l¡¯Enciclop¨¨dia de l¡¯esport com a primer cop d¡¯ull ho pot semblar la pres¨¨ncia de Pompeu Fabra entre les 13.725 biografies recollides. I ¨¦s que el pare del catal¨¤ modern apareix a la F com a notable excursionista i, m¨¦s desconegut, com a president de la Federaci¨® Catalana de Tennis durant vuit anys (1927-1935), i tamb¨¦ com a president de la Uni¨® Catalana de Federacions Esportives, c¨¤rrec que, a la pr¨¤ctica, el va convertir el 1933 en el m¨¤xim dirigent de l¡¯esport catal¨¤.

Algun exotisme no deixar¨¤ de ser pol¨¨mic, com que entre les 520 competicions referenciades apareguin considerades com a esports les bitlles (amb generoses entrades per a subdivisions, com les bitlles c¨¤ntabres, les celtes i les lleoneses) o, fins i tot, els castells. ¡°Hi ha una seixantena de clubs que es dediquen a les bitlles, que des dels anys vuitanta ja compten amb una federaci¨® catalana; si hi ha gent que viu aqu¨ª i practica l¡¯esport de les bitlles lleoneses a Catalunya, ?no ¨¦s catal¨¤ ni fa esport catal¨¤?¡±, planteja Santacana.

Sobre els castells, ¨¦s conscient que la decisi¨® d¡¯incloure¡¯ls com a esport portar¨¤ certa cua. ¡°Entenem que ¨¦s una activitat f¨ªsica, d¡¯habilitat, on hi ha un entrenament, unes t¨¨cniques i un reglament, un rol de grup i fins i tot un entrenador com ¨¦s el cap de colla; hi ha tamb¨¦ una competici¨® i van uniformats... Compleixen tots els requisits de l¡¯esport, el problema ¨¦s que ens sobta per d¡¯on venim, per haver-ho contemplat sempre com una tradici¨®¡±.

L¡¯obra d¨®na entrada

Esport de discapacitats, corfbol, surf, agility... Res de nou sembla ali¨¨ a una obra que, a l¡¯altre extrem, ha tingut for?a cura a no nom¨¦s no deixar-se els pioners i l¡¯esport femen¨ª, sin¨® fins i tot privilegiar-los. Per aix¨° hi s¨®n les germanes Castelltor Vila ¡ªDolors, Merc¨¨ i Rosa¡ª, ¡°pioneres de l¡¯atletisme femen¨ª als anys vint i trenta i que havien d¡¯entrenar a les sis del mat¨ª per evitar els insults i les recriminacions que els feia molta gent¡±, contextualitza l¡¯historiador. Santacana tamb¨¦ alerta de la sensaci¨® de d¨¦j¨¤ vu que poden produir alguns noms, presents en entrades diferents. ¡°Hi ha gent repetida perqu¨¨, en els or¨ªgens, molts que feien esport practicaven diverses disciplines, sense l¡¯especialitzaci¨® d¡¯avui, i realitzaven moltes funcions¡±. Cita aix¨ª, de mem¨°ria, la figura de Narc¨ªs Masferrer, que reuneix la condici¨® d¡¯atleta, directiu del FC Barcelona i periodista que acab¨¤ fundant el Sindicat de Periodistes Esportius.

Tot plegat ho facilita, en el fons, la riquesa de l¡¯entramat esportiu a Catalunya, que arrel¨¤ relativament de pressa i, sobretot, amb for?a, amb el futbol, l¡¯atletisme, la nataci¨® i el ciclisme com a ¡°grans motors del fenomen¡±, segons el coordinador de l¡¯obra. Aix¨ª, el gimn¨¤s privat m¨¦s antic va ser el que va obrir Joaquim Ramis el 1860 a Barcelona; la ciutat disposaria de 13 sales ja el 1884. ¡°Funcionen com a lloc de trobada de gent practicant de moltes coses; s¨®n pocs, per¨° ho xuclen tot i barregen r¨¤pidament les disciplines, a difer¨¨ncia, per exemple, d¡¯Alemanya, on la gent distingeix: o fa gimn¨¤stica o fa el que en diuen ¡®esports anglesos¡¯¡±, explica Santacana.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que el 1888, en el marc de l¡¯Exposici¨® Universal, el parc de la Ciutadella de Barcelona acull una mostra d¡¯activitats esportives. All¨° ¨¦s ef¨ªmer, s¨ª, per¨° ja hi ha un p¨°sit. Els primers equipaments, els gimnasos, comencen a complementar-se amb la segona gran infraestructura esportiva que apareix a Catalunya: els vel¨°droms. El primer, el de Figueres, el 1893. El fenomen ¨¦s, segons Santacana, ¡°paral¡¤lel en el temps amb el que passa a la resta de l¡¯Estat, per¨° aqu¨ª es d¨®na amb m¨¦s intensitat¡±. Es produeix, fins i tot, una mena de bicapitalitat, amb Barcelona compartint, proporcionalment, protagonisme amb Reus, ¡°de la mateixa manera que hi ha l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s i el Centre de Lectura de Reus¡±, il¡¤lustra. El ciclisme fa de motoret, malgrat que els que s¡¯atreveixen a anar per camins i carreteres, ¡°m¨¦s amb esperit tur¨ªstic que esportiu i competitiu¡±, s¨®n rebuts moltes vegades a cops de pedra.

En qualsevol cas, la inquietud ¨¦s comuna i compartida. ¡°L¡¯esport ¨¦s vist com un s¨ªmptoma de modernitat; s¡¯associa a Europa, a progr¨¦s, a salut, i aix¨° esclata entre final del 1880 i els primers anys dels segle XX; el Palam¨®s, el club de futbol m¨¦s antic de Catalunya, ¨¦s del 1896, per¨° una mica per atzar, pels contactes d¡¯industrials del suro amb anglesos¡±.

Admet l¡¯autor de L¡¯esport ¨¦s not¨ªcia. Hist¨°ria de la premsa esportiva a Catalunya que hi ha un punt inicial d¡¯uns pioners del fenomen ¡°amb un component elitista; per exemple, en els estatuts de fundaci¨® de l¡¯Autom¨°bil Club de Barcelona el 1906, es deixa ben clar que nom¨¦s podran ser membres de la junta els fundadors de l¡¯entitat, la seva ¨¦s una sociabilitat elitista; per¨° el que acabar¨¤ imposant-se ¨¦s la idea que una societat pot arribar a la modernitat tamb¨¦ a trav¨¦s de l¡¯esport i, per aix¨°, en els requisits per ser soci del Club Nataci¨® Barcelona es demanar¨¤ o saber nadar o comprometre¡¯s que, en el termini d¡¯un any, el nou soci n¡¯aprendr¨¤: es tracta de difondre la nataci¨® i la idea de fer esport; aix¨° ¨¦s el que pretenen els fundadors del club¡±.

Als anys 30, les atletes Castelltor entrenaven a les sis del mat¨ª per evitar recriminacions

Aquesta bandera de la modernitat mitjan?at la pr¨¤ctica esportiva tamb¨¦ l¡¯al?ar¨¤ el catalanisme pol¨ªtic, ¡°per¨° perqu¨¨ mira a Europa, no tant per un tema de seleccions catalanes, llavors poc plantejat¡±. ?s per aix¨° que el primer gran complex esportiu a Catalunya (amb piscina, camp de futbol, de tennis i un, ¨¦s clar, inevitable vel¨°drom) ¨¦s, per una banda, realitzat a Lleida el 1919 i, per l¡¯altra, promogut per la Joventut Republicana de la ciutat.

La febre esportiva s¡¯estendr¨¤ com una taca d¡¯oli per tot Catalunya, amb ¡°una xarxa associativa que s¡¯oblida, potser sepultada per la cultural; ¨¦s m¨¦s modesta, si es vol, per¨° molt important¡±, emmarca Santacana. Tant, que fins i tot es converteix en un tema d¡¯estat: la Mancomunitat de Catalunya elaborar¨¤ un primer pla d¡¯instal¡¤lacions p¨²bliques ¡°avan?ad¨ªssim, on, a banda de disseminar pistes i piscines arreu del territori, classificar¨¤ els esports segons la import¨¤ncia formativa que creuen que tenen per a la gent i tamb¨¦ decidir¨¤ les l¨ªnies d¡¯ajut a cada esport segons les seves possibilitats d¡¯autogenerar ingressos; aix¨° avui seria impensable¡±, postil¡¤la Santacana. L¡¯estrat¨¨gia no va poder dur-se a la pr¨¤ctica per la dissoluci¨® de la instituci¨® amb l¡¯arribada de la dictadura de Primo de Rivera. Com si ho volgu¨¦s compensar, l¡¯Enciclop¨¨dia... d¨®na refer¨¨ncies de 290 equipaments de tots els temps.

De pol¨ªtica i esport, en l¡¯obra, n¡¯hi ha la justa. ¡°Els principals dirigents pol¨ªtics encarregats del tema esportiu al llarg de la hist¨°ria hi tenen entrada, com tamb¨¦ en t¨¦ una el cas Fresno arran de la pol¨¨mica assemblea de la Federaci¨® Internacional de Patinatge que el 2004, a la ciutat californiana, no va ratificar la integraci¨® de la Federaci¨® Catalana, que havia estat reconeguda provisionalment.

¡°Problemes de visibilitat sociopol¨ªtica a banda, el que ¨¦s greu de no poder comptar amb seleccions nacionals catalanes ¨¦s que no pots participar ni competir al m¨¤xim nivell, i aix¨° fa que el teu esport no evolucioni tant; no passa en esports on els catalans s¨®n pres¨¨ncia majorit¨¤ria, com l¡¯hoquei o el waterpolo, per¨° s¨ª a la resta¡±, planteja Santacana.

Pragm¨¤tic, com es veu, un cop llegida i ben encarrilada l¡¯Enciclop¨¨dia.. (el quart volum apareixer¨¤ al novembre i el cinqu¨¨ i definitiu, l¡¯abril de l¡¯any que ve), Santacana est¨¤ m¨¦s preocupat per la deriva, per exemple, que ha tingut la premsa esportiva en aquests 150 anys (¡°ara ¨¦s molt menys poliesportiva, es dedica al monocultiu futbol¨ªstic¡±) i per l¡¯estat dels arxius de les federacions que, ¡°fora de l¡¯atletisme i el b¨¤squet, la resta estan en general en un estat molt lamentable¡±. Per aix¨° ha estat ¡°cabdal¡± la sapi¨¨ncia dels membres de l¡¯equip de col¡¤laboradors ¡ªen bona part, periodistes salpebrats amb experts acad¨¨mics com Francesc Fontbona (art) i Andreu Exp¨®sito (cinema)¡ª i la pres¨¨ncia en el consell assessor de personatges com Carles Folguera i Josep Llu¨ªs Vilaseca, per exemple.

Pateix Santacana quan alg¨² deixa anar un nom d¡¯un esportista m¨ªnimament significat. Hi ser¨¤ incl¨°s? ¡°Recollir personatges i dades ha estat de vegades detectivesc¡±, admet. Per aix¨°, en alguns casos hi ha entrades com la d¡¯Hidalgo, un boxejador del club de Boxa Poble Nou de Barcelona del qual no se sabia res, ni d¡¯on era ni si era viu o mort, per¨° que en canvi havia estat subcampi¨® d¡¯Espanya amateur del pes gall el 1954. ¡°Des de fa uns dies s¨¦ que era gallec, perqu¨¨ per atzar la meva dona en va veure l¡¯esquela al diari¡±. La dada servir¨¤ per introduir-la en la futura versi¨® digital d¡¯aquesta Enciclop¨¨dia... d¡¯aqu¨ª uns anys. Perqu¨¨ la travessia de l¡¯esport catal¨¤ continua.

?