Icones del silenci

Despr¨¦s de molts anys d¡¯ostracisme acceptat, Joan Furriols (Vic, 1937) va tornar a irrompre en el panorama art¨ªstic gr¨¤cies a la retrospectiva que li va muntar el Centre Cultural Tecla Sala, ara fa tres anys, amb ?lex Mitrani de comissari i Rosa Queralt com a impulsora principal. Aquest fet ha propiciat l¡¯entrada de l¡¯escultor assemblatgista en els cercles del mercat, dels quals havia estat quasi sempre al marge, amb una bona exposici¨® l¡¯any passat a la galeria Joan Prats Artgr¨¤fic, i tamb¨¦ que ara es presenti la seva producci¨® a l¡¯ecl¨¨ctic Museu de Montserrat, en col¡¤laboraci¨® amb Tecla Sala.

La traject¨°ria de Carme Sanglas (Barcelona, 1953) tamb¨¦ ha estat intermitent pel que fa a les galeries d¡¯art establertes. Despr¨¦s d¡¯haver exposat a la desapareguda Dau al Set de Salvador Riera, en la qual l¡¯art jove emergent dels anys vuitanta tenia una plataforma d¡¯excepci¨®, Sanglas es va retirar a l¡¯Alt Empord¨¤ i, des d¡¯all¨¤, ha anat traient el cap de forma escadussera en galeries barcelonines, com Eude o Fidel Balaguer, i en d¡¯altres de la prov¨ªncia de Girona, en paral¡¤lel a les exposicions monogr¨¤fiques que li han dedicat la Fundaci¨® Vila Casas i el Museu de la Mediterr¨¤nia, a Torroella de Montgr¨ª, el Museu d¡¯Art de Cerdanyola, o el Centre d¡¯Art Can Mayn¨¦ d¡¯Alella. Aquests dies, Sanglas enceta la temporada estiuenca de Michel Dunev, que, com cada any, lidera el panorama art¨ªstic des de Torroella de Montgr¨ª.

Malgrat la difer¨¨ncia generacional que separa els dos artistes, i que les fonts d¡¯inspiraci¨® m¨²tues siguin ben diferents, coincideixen en alguns elements iconogr¨¤fics i, sobretot, en l¡¯atmosfera metaf¨ªsica que envolta l¡¯obra. L¡¯un i l¡¯altre treballen amb poc color, Furriols amb grisos i blancs i Sanglas amb negre i or sobre fons blau fosc o granat. En tots dos les formes s¨®n contundents, pulcres i absolutes, ja siguin en dues o en tres dimensions. Furriols treballa amb objectes quotidians de pl¨¤stic, poliuret¨¤, fusta o metall: cossis, tapadores, embuts, ampolles, esponges i tamb¨¦ joguines barates i elementals que transforma, a partir de l¡¯associaci¨® formal i la p¨¤tina unificadora, en una nova dimensi¨® gaireb¨¦ transcendental, malgrat la humilitat volunt¨¤ria que hi planeja tothora. Pel seu cant¨®, Sanglas troba les imatges en la literatura antiga i tamb¨¦ la medieval, d¡¯Orient i d¡¯Occident, tant de caire espiritual i m¨ªstic com ¨¨pic, mentre que, est¨¨ticament, estableix un di¨¤leg amb el Mediterrani primitiu, d¡¯Egipte a Creta, passant per la Gr¨¨cia arcaica, i tamb¨¦ el rom¨¤nic, insistint en l¡¯abs¨¨ncia total de la representaci¨® del volum, m¨¦s enll¨¤ de la geometria sense ombres simulades. La solitud, el crepuscle i la nit hi apareixen tothora, real?ades per l¡¯or div¨ª que configura la llum, ja sigui del foc, del sol ponent, o de la lluna, enmig de la foscor, opaca i plana, o de l¡¯aigua que els emmiralla.

Tant Furriols com Sanglas treballen des de l¡¯isolament, i aix¨° traspua en l¡¯obra, feta al marge de les tend¨¨ncies de moda i ben parats sobre els propis peus. Tenen un m¨®n personal que han confeccionat amb els anys, d¡¯una forma s¨°lida i pacient i en el qual la intemporalitat ¨¦s una de les constants principals. Tamb¨¦ tots dos utilitzen la figuraci¨® sense caure en anacronismes, amb imatges directes i clares que tothom pot llegir a primera vista, per¨° que s¨®n subjectes de m¨²ltiples interpretacions i, fins i tot, de la contemplaci¨® hipn¨°tica al marge de la pres¨¨ncia inquisidora del contingut, suspesa, absent i pura.