La felicitat de l¡¯art: Pinazo i Alfaro

¡° Si en aquesta vida tan sols haguera dibuixat hauria estat feli?! Fer escultures ¨¦s ben complicat. Per¨° dibuixos¡­¡±, em digu¨¦ una vegada Andreu Alfaro. I he recordat aquesta confid¨¨ncia visitant l¡¯espl¨¨ndida exposici¨® ¡°La l¨ªnia mestra - Dibuixos Ignacio Pinazo i Andreu Alfaro¡±, que s¡¯exhibeix aquests dies a Vil¡¤la Eug¨¨nia, el centre d¡¯art de Godella. Tota l¡¯exposici¨® atresora aquesta felicitat, el gran goig del dibuix, la m¨¤ lliure, la filigrana, l¡¯escor? impossible, la mirada pr¨°pia. El pintor Artur Heras, que n¡¯ha fet el comissariat, ha sabut reunir de manera molt intel¡¤ligent aquests dos grans artistes que van residir a Godella. En efecte, el dibuix ¨¦s el seu denominador com¨². I en concret ¨¦s ¡°la felicitat de dibuixar¡± el que els reuneix de manera especial. El tra? de Pinazo ¨¦s menys ferm, m¨¦s vacil¡¤lant, m¨¦s disposat a ser rectificat; el d¡¯Alfaro ¨¦s m¨¦s segur, m¨¦s irrevocable, ¨¦s pura acrob¨¤cia sense xarxa. Per¨° tots dos s¨®n dibuixants compulsius, i en aquesta exposici¨® es pot veure com Pinazo dibuixava sobre qualsevol paperet que tenia a m¨¤: una carta li servia per a fer un retratet, un bitllet per a un apunt dom¨¨stic improvisat. Tamb¨¦ Alfaro, que dibuixava amb la ploma estilogr¨¤fica, i amb aquella tinta Pelikan de la postguerra, tan dolenta i que tant afecta ara la conservaci¨® d¡¯aquests dibuixos. Algunes vistes seues de B¨¦tera s¨®n senzillament magistrals, en qu¨¨ fins i tot incorpora la seua m¨¤ al dibuix (dibuixa la m¨¤ que dibuixa) o els seus peus (te l¡¯imagines c¨°modament assegut i per aix¨° hi veus en primer terme les sand¨¤lies). Hi ha sovint una ironia, un colpet d¡¯ull, una complicitat entremaliada. Per¨° on tots dos excel¡¤leixen ¨¦s en el retrat del cos hum¨¤: en Pinazo dones grassonetes, pura jocunditat; en Alfaro l¡¯estilitzaci¨®, la forma quasi impossible on els mugrons de la model, o el seu sexe flam¨ªger, doten el dibuix de sentit. ?s una exposici¨® brillant, que aporta una obra in¨¨dita de gran inter¨¦s. Acostumats com estem a les est¨¨rils i repetitives exposicions sobre Pinazo de l¡¯IVAM, en aquesta hi ha una ¡°idea¡± versemblant, i al mateix temps nova. ?s una ll¨¤stima que no haja tingut tot el ress¨° que es mereix, i que tan sols estiga programada fins a finals de juliol. Si l¡¯Ajuntament de Godella tinguera un m¨ªnim de sensibilitat l¡¯hauria de prorrogar fins a mitjan setembre, com a m¨ªnim. Paga la pena visitar-la, us ho assegure. Perqu¨¨ el que hi descobrireu ¨¦s la m¨¦s pura felicitat: la felicitat de l¡¯art.