Saltant d¡¯una travessa a l¡¯altra

Carme Manuel pertany a una promoci¨® de Filologia bastant potent, llicenciada l¡¯any 1982. D¡¯aquella collita han sorgit pocs creadors, per¨° s¨ª un grup d¡¯estudiosos rellevants, com ara Carmen Morenilla, dedicada al m¨®n grec, Teresa Ferrer Valls, estudiosa del teatre espanyol dels segles XVI i XVII, Ferran Carb¨® especialista en poesia catalana contempor¨¤nia. La mateixa Carme Manuel ¨¦s experta en literatura nord-americana i, encara que s¡¯estrena com a narradora ara, els tractes amb la creaci¨®, per la seua professi¨®, s¨®n antics, no nom¨¦s com a estudiosa, sin¨® tamb¨¦ com a traductora. En aquest ¨¤mbit, ha fet de tot. Tenen un inter¨¦s especial les versions de cl¨¤ssics moderns, com ara Emily Dickinson i Herman Melville, per posar-ne nom¨¦s dos noms emblem¨¤tics. Amb els anys ha mostrat una tirada especial a donar veu a grups minoritaris, d¡¯escriptors pertanyents a comunitats amb una hist¨°ria complicada, marcada, en alguns casos, per la trag¨¨dia i per la voluntat de voler mantenir, contra tot pron¨°stic, una identitat cultural i liter¨¤ria. En aquesta l¨ªnia, Carme Manuel ha transvasat al nostre idioma poesia gal¡¤lesa del segle xx ¨Cjuntament amb J. V. Garcia Raffi¨C, poesia de dones afroamericanes dels segles XIX i XX, un poeta d¡¯origen indi, Gerald Vizenor, i el poeta chicano Nephtal¨ª de Le¨®n.

Amb Llanceu la creu accedim sense intermediaris a les paraules de la protagonista narradora. Un personatge que sempre viu amb l¡¯ai al cor, a l¡¯ombra poderosa o temorosa de la seua mare; encara que li havia perm¨¦s viure plenament independent, no podia desempallegar-se de la seua irradiaci¨®. Quan falta, compr¨¦n que ¨¦s el moment de fer un proc¨¦s cat¨¤rtic per a poder alliberar-se no nom¨¦s del cord¨® familiar sin¨® tamb¨¦ sentimental, de la teranyina d¡¯h¨¤bits i d¡¯impot¨¨ncies que la coarten. ?s el moment de recapitular per a poder posar el motor en un punt mort i comen?ar de nou, sense passat ni present. Per aix¨°, l¡¯obra t¨¦, fins un cert punt, un aire circular.

Escoltem la seua veu, per¨° a trav¨¦s seu accedim a altres veus: la de la mare, el pare, la germana, Eduard (la seua parella), els iaios... La novel¡¤la no s¡¯organitza com una trama pautada, sin¨® com una repesca dels moments significatius del passat i del present. Hi t¨¦ un gran pes, ineludiblement, la infantesa, perqu¨¨ es configura la mirada dels infants i es veu com obrin els ulls a un m¨®n primari, d¡¯una banda, per¨° de l¡¯altra, a obsessions i regles sovint tortuoses i incomprensibles per a una xiqueta, els rols diferents que assumeixen els pares, un llarg etc¨¨tera. En aquest estadi, conviuen la mirada na?f de la xiqueta i l¡¯acidesa de la narradora adulta. Conviuen aix¨ª escenes delicades, l¨ªriques, al costat d¡¯estampes o de comentaris gens buc¨°lics. Vista en conjunt, els fils de la hist¨°ria funcionen com una teranyina de la qual l¡¯autora voldr¨¤ fugir.

El viatge al passat de la protagonista ens mostra una superposici¨® de plans, on sobresurten el r¨¨gim i les mis¨¨ries del temps, per¨° el llibre mostra unes altres realitats, com ara la de fam¨ªlia de la protagonista, que hivernen en un m¨®n a part, i amb una llengua al marge de les conveccions, una vida informada a partir de succe?ts, d¡¯hist¨°ries mig llegendes, dels successos que els conten, de les experi¨¨ncies dels grans. Tot contat amb quatre pinzellades. Aix¨° tamb¨¦ ocorre en els espais on es mouen els protagonistes. Sabem que viuen a Val¨¨ncia, en una casa de camp, assetjats per l¡¯asfalt i llepats per finques grans. Per¨° no on i quan.

Sabem que viuen a Val¨¨ncia, en una casa de camp, assetjats per l¡¯asfalt i llepats per finques grans

I aquesta ¨¦s precisament la for?a de la novel¡¤la: la veu ¨Cel seu gruix¨C, el to i l¡¯estil. Una prosa elidida, elusiva que toca directament el cor de la narraci¨® i cerca el tall de la dicci¨® i la perspic¨¤cia del lector. La paraula vol ser neta, precisa, per¨° fonda. Per aquest motiu, el recurs de l¡¯oralitat hi porta molt de joc: veiem les onomatopeies i les repeticions, topetem amb les frases curtes, sovint situades en par¨¤grafs separats que busquen un ritme, per¨° tamb¨¦ amb un aire rotund i dur, o unes pautes repetitives determinades, que imposen una modulaci¨® de lletania.

Descaradament ens hem recreat en una part de la hist¨°ria; l¡¯altra, l¡¯haur¨¤ de completar el lector per a comprendre el sentit de les peces que hi falten. Esperem que l¡¯autora, com se¡¯ns diu al final de llibre, ¡°llance la creu¡±, llance les darreres retic¨¨ncies que li puguen restar sobre la condici¨® de narradora, i explore les bones condicions que hi ha en una obra de m¨¦s envergadura.