¡°La m¨²sica popular sempre t¨¦ sentit pol¨ªtic, i la de festa, m¨¦s¡±

Joan Garriga (La Garriga, Barcelona, 1972) ¨¦s l¡¯alma mater de La Troba Kung-F¨², grup de m¨²sica popular que, partint de la rumba, arriba a la m¨²sica caribenya. A la Troba, Joan canta, toca l¡¯acordi¨® i escriu els temes. El grup acaba de publicar el seu tercer disc, una celebraci¨® anomenada Santalegria, que mostra un goig vinculat a la passi¨® per la vida.

Pregunta. Ha fet un disc alegre o euf¨°ric?

Resposta. Alegre, no pas euf¨°ric, perqu¨¨ les lletres no ho s¨®n, tenen un punt de blues. La meva m¨²sica sempre parteix d¡¯un punt de plor. L¡¯euf¨°ria ¨¦s alguna cosa m¨¦s¡­ De vegades, t¨¦ m¨¦s a veure amb la viol¨¨ncia. L¡¯alegria ¨¦s una mica¡­ com m¨¦s passota.

P. Per¨° el disc t¨¦ un to de celebraci¨®.

R. Hi ha un esperit de santificar l¡¯alegria, de recordar que ¨¦s un estat d¡¯¨¤nim que no sempre te¡¯l pots trobar. Es tracta d¡¯aprofitar els petits tresors del dia a dia, als quals has de donar la benvinguda. Santificar-los seria aix¨°. I cal no oblidar que tu pots decidir estar alegre, l¡¯alegria tamb¨¦ t¨¦ un punt de decisi¨® personal.

P. Les seves lletres s¨®n molt m¨¦s properes a la m¨²sica popular que al pop. Per aix¨° la queixa t¨¦ un to diferent?

R. Crec que s¨ª que hi ha humor, i si no ens queixem convencionalment ¨¦s perqu¨¨ est¨¤ molt b¨¦ cagar-se en tot, per¨° jo ja no estava gens c¨°mode amb el boom immobiliari d¡¯abans. La situaci¨® actual era inevitable, i vaja, no ¨¦s que estigui content, perqu¨¨ a mi tamb¨¦ m¡¯afecta la crisi, per¨° segons en qu¨¨ em sento una mica alliberat¡­ Ara qu¨¨ toca dir, que tots s¨®n molt dolents? Per¨° si ja ho eren!

P. Llavors, assenyala la c¨¤rrega pol¨ªtica de la m¨²sica popular...

R. Fem el que fem a causa de decisions pol¨ªtiques: ja sigui signar per una multinacional o fer m¨²sica anglosaxona. ?s pol¨ªtic dir que la festa importa, ¨¦s sana, ¨¦s un ritual del dia a dia que no podem oblidar... I aix¨° t¨¦ molt de contingut pol¨ªtic. Miro els programes dels partits i no n¡¯hi ha cap que inclogui la festa. Tothom es queda nom¨¦s amb el tema dels horaris i ning¨² no posa en dubte que els bars s¡¯han de tancar a una hora determinada, que no es pot tocar en segons quins llocs: tothom ho d¨®na per fet.

P. La festa ¨¦s, doncs, pol¨ªtica?

R. La m¨²sica popular sempre t¨¦ sentit pol¨ªtic, i la de festa, molt m¨¦s: fa riure, fa germanor. Aix¨° no lliga amb el poder. El poder ¨¦s control, es mou per la por, i la festa ¨¦s just el contrari, ¨¦s posar del rev¨¦s el m¨®n establert. Si rius pots posar en dubte el poder. Per aix¨° m¡¯agrada la forma de dir les coses de la m¨²sica infantil d¡¯abans: sempre diu alguna cosa m¨¦s enll¨¤ del que resulta evident.

P. A difer¨¨ncia de bona part dels mestissos, vost¨¨ sempre ha mirat la m¨²sica d¡¯aqu¨ª per arribar a la d¡¯all¨¤, no a l¡¯inrev¨¦s.

R. Hi ha una q¨¹esti¨® de gust personal i una intenci¨® expl¨ªcita de fer-ho aix¨ª. ?s pol¨ªtic buscar rumba, c¨²mbia, calipso... Al cap i a la fi, crec que alguns g¨¨neres populars no s¨®n tan dispars. El comp¨¤s, la cad¨¨ncia, la respiraci¨® s¨®n molt semblants en la rumba, en el calipso i en la c¨²mbia¡­ S¨®n m¨²siques molt properes.

¡°A fora no cal donar explicacions si cantes en catal¨¤, i aix¨° relaxa i d¨®na seguretat¡±

P. Fan molts concerts a l¡¯estranger. Com creu que els veuen?

R. Crec que entenen molt b¨¦ qu¨¨ fas i d¡¯on v¨¦ns. Gaireb¨¦ a tot arreu capten des del minut zero que fas m¨²sica llatina i mediterr¨¤nia, els resulta evident. No has de donar gaires explicacions si cantes en catal¨¤, en itali¨¤, en angl¨¨s o en franc¨¨s. Entenen la teva actitud, i aix¨° relaxa molt, perqu¨¨, de vegades, quan parles aqu¨ª del grup i de les can?ons, fa la sensaci¨® que t¡¯est¨¤s justificant constantment, i ¨¦s horror¨®s. En canvi, surts a fora i ja est¨¤: hi ha persones que quan cantes en catal¨¤ pensen que ho fas en castell¨¤, i els que parlen castell¨¤ pensen que ho fas en portugu¨¨s. Els dubtes no els alteren la seva impressi¨® i aix¨°, insisteixo, relaxa molt i d¨®na seguretat. Nom¨¦s t¡¯has de concentrar a tocar tan b¨¦ com s¨¤pigues.

P. A la portada del disc apareix un pol¨ªgon de l¡¯extraradi...

R. T¨¦ un punt de western crepuscular, per¨° a casa nostra. ?s aquella part de les ciutats que limita amb el camp tot oferint una civilitzaci¨® que no ¨¦s amable. El Vall¨¨s ¨¦s aix¨ª, una comarca on la zona rural no ha estat mai lluny de la ciutat. Abans pensaven que era horror¨®s, per¨° amb el pas del temps trobes el valor que t¨¦. De petits vam veure que urbanitzaven els nostres espais rurals de joc, i ara veiem que amb la crisi aquests espais tornen a ser conquerits per la natura... ?s com un retorn al passat: pensava que no veuria mai l¡¯esbarzer sobre l¡¯asfalt i ara es torna a veure, i em sembla, de cop, fant¨¤stic. He crescut en aquests solars on creixen les plantes al costat del mur, plens de les deixalles de la construcci¨®...