La passivitat emotiva

De la mateixa manera que hi ha escriptors que es volen guiar per l'ambici¨® i nom¨¦s aconsegueixen mostrar-se pretensiosos, n'hi ha d'altres que, sense cap pretensi¨® aparent, assoleixen uns resultats d'una ambici¨® vertiginosa: ¨¦s el cas de Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) en els seus ¨²ltims llibres, i ¨¦s el cas, ara, de Can?ons d'amor i de pluja , 26 contes o microcontes, o simulacres d'articles, tant li fa, que s¨®n un ventall de t¨¨cniques narratives dominades amb un talent auda?, al servei sempre d'un equilibri gaireb¨¦ matem¨¤tic en cada hist¨°ria, i escrits amb una prosa que ¨¦s un prodigi de concisi¨®, tan lluny de qualsevol exc¨¦s sint¨¤ctic que pot fer creure al lector distret que la seva escriptura obsessivament simple i directa ¨¦s tan sols un exemple gramatical d'iniciaci¨® a la llengua catalana.

Per¨° amb aquesta eina artificiosament superficial, P¨¤mies aconsegueix que sembli que els fets narrats es contin sense cap manipulaci¨® -i aqu¨ª ¨¦s on resideix la seva manipulaci¨® suprema-, s'inventa unes trag¨¨dies atroces i fabrica uns s¨ªmbols neutres que deixen al descobert la intemp¨¨rie moral d'uns personatges sense cara que reprimeixen fins al laconisme els seus moviments: arreu del llibre, el lector t¨¦ la certesa d'estar assetjat per uns perills molt vulgars, per¨° que revelen com l'adversitat prepara la seva venjan?a implacable. Al cap i a la fi, a La bicicleta est¨¤tica P¨¤mies ja avisava que en el seu m¨®n l'essencial era perfectament visible.

M¨¦s enll¨¤ de les faules, ap¨°legs o fantasies metaf¨°riques, dels textos metaliteraris, que serveixen a P¨¤mies per jugar a la negaci¨® del mateix relat o per exhibir virtuosament el bagatge t¨¨cnic que posseeix, a Can?ons d'amor i de pluja el lector hi troba les ficcions que neixen -o semblen n¨¦ixer- a partir de materials autobiogr¨¤fics: hi ha el dietari d'un viatge a Nova York on el centre ¨¦s un sopar manicomial a casa de Paul Auster per culpa de la "hipocondria de la trag¨¨dia" que pateix el narrador, hi ha els malentesos al voltant de l'assassinat del seu oncle Antoni durant els primers dies de la Guerra Civil -un exemple feli? de com es reconverteixen les especulacions en creativitat-, i hi ha, sobretot, el deteriorament f¨ªsic de la mare en uns contes que desmenteixen magn¨ªficament el que diu la veu as¨¨ptica del narrador -"el to de la conversa ¨¦s neutre, gens sentimental"- quan els dos germans parlen mentre ella dorm a l'habitaci¨® del costat.

I si aix¨° ¨¦s aix¨ª ¨¦s perqu¨¨ P¨¤mies sap transformar la passivitat emotiva en un no-res insaciable carregat de bellesa. ?s el mateix que passa en els contes que giren al voltant de les experi¨¨ncies m¨¦s aspres que comporta el pas del temps sobre les parelles, quan la imaginaci¨® ja no ajuda a pair millor la realitat i el que predomina ¨¦s el silenci de l'avorriment, i un viatge a Vancouver, per exemple, ja no s'observa com una ocasi¨® per descobrir plegats un lloc sin¨® com "una oportunitat per, en un nou escenari i amb nous est¨ªmuls per la discrep¨¤ncia, continuar el que podr¨ªem anomenar, d'alguna manera, vida en com¨²".

P¨¤mies crea un clima distant que s'abat sobre la malenconia d'uns personatges innocents que van descobrint que els desitjos es compleixen de forma imperfecta, i nom¨¦s si hi ha una mica de sort, perqu¨¨ el m¨¦s natural ¨¦s que triomfi la derrota, s'imposi el frac¨¤s, i que sigui irremeiable l'abs¨¨ncia de tot excepte la s¨¤tira amarga que s'encarrega d'orquestrar l'horror de cada dia. Aleshores, l'¨²nica virtut possible ¨¦s obstinar-se que la por no devori l'¨¤nima de ning¨².

El perill de la transpar¨¨ncia ¨¦s que deixa veure massa b¨¦ les coses i les el¡¤lipsis s¨®n una temptaci¨® per descobrir la impot¨¨ncia a l'hora de delimitar l'argument. Que no passi, doncs, que el lector de Can?ons d'amor i de pluja hi vegi nom¨¦s esborranys, que no enyori aquells m¨¨todes tan literaris que no saben complir amb el plaer de la lectura, que no es deixi enganyar per l'ast¨²cia imprevisible de P¨¤mies, que es fixi en els detalls i que llegeixi entre l¨ªnies, que vigili els silencis, que intueixi i sospiti sempre, i aleshores estar¨¤ en condicions d'assaborir la plenitud narrativa de P¨¤mies i sabr¨¤, m¨¦s enll¨¤ de qualsevol discussi¨® te¨°rica sobre qu¨¨ ¨¦s o com ha de ser un conte, que per escriptors com ell un conte pot ser, senzillament, tot all¨° que es llegeix com a tal.