Instants de plenitud

Joan Borja viu a Altea i acostuma a prendre¡¯s un caf¨¦ en un bar a la vora de la mar, quan cau la vesprada. Durant aquests moments, amb la mirada perduda en l¡¯horitz¨®, Joan Borja repassa els esdeveniments del dia, les coses que omplin la seua exist¨¨ncia, de pare i de professor, de ciutad¨¤ i d¡¯intel¡¤lectual valenci¨¤. En un quadern se les apunta, mentre beu, amb glops petits, aquell excitant natural, i es produeix la interacci¨® entre la ingesta de cafe?na i l¡¯acci¨® bals¨¤mica de la mar. Fruit d¡¯aquests instants de plenitud, d¡¯aquest saber estar a soles (all¨° tan dif¨ªcil als nostres dies: tindre una mica de temps per a un mateix, per a deixar volar la imaginaci¨®, per a facilitar la germinaci¨® de les sinapsis), ¨¦s el seu darrer llibre Caf¨¦ del temps (Ed. Bromera).

De seguida, la seua veu tranquil¡¤la i entenimentada ens sedueix, amb la seua prosa segura, natural, absolutament planiana. No ¨¦s casualitat que Joan Borja inicie el seu llibre amb una llarga citaci¨® de Josep Pla parlant sobre la mar, del seu inesgotable El quadern gris. Aquest ¨¦s un llibre intr¨ªnsecament plani¨¤, de coses vistes i viscudes, i amb Montaigne de fons, un homenatge a la ra¨® i a l¡¯exposici¨® racional. No hi ha al darrere cap desig d¡¯impressionar el lector, no hi ha xerrameca, ni una exhibici¨® f¨¤cil d¡¯erudici¨®; Joan Borja ens conta la seua vida amb senzillesa, ens parla dels fills, dels ve?ns del poble (memorables les p¨¤gines sobre Rosa la Boua), del seu hort (molt bella la imatge en qu¨¨ cull la taronja i li cau al damunt una pluja de p¨¨tals de flor de taronger), dels seus amics (l¡¯estimada Patr¨ªcia Alberola), del seu univers literari i de la seua petita p¨¤tria. Tot el llibre ¨¦s un homenatge a la seua terra, al seu pa¨ªs tan devastat per les urbanitzacions i les barb¨¤ries, a la seua llengua, tan maltractada i tan a punt d¡¯esvair-se (cada vegada que mor alg¨² com Rosa la Boua es perd un patrimoni ling¨¹¨ªstic). I, sobretot, el llibre destil¡¤la una intel¡¤lig¨¨ncia preclara sobre la vida i sobre com viure, un escepticisme molt franc¨¦s (en aix¨° tamb¨¦ ¨¦s deutor de Pla).

Aquest ¨¦s un llibre intr¨ªnsecament plani¨¤, de coses vistes i viscudes

Ens hi dispensa consells, de vegades en forma d¡¯aforismes, d¡¯altres amb un inc¨ªs, un apunt breu, com ara en l¡¯entrada ¡°Conviv¨¨ncia¡±: ¡°Quan alg¨² ¡ªper incomprensi¨®, per enveja o per coher¨¨ncia¡ª ens planteja un pols, ens desacredita, ens desafia o ens vacil¡¤la, l¡¯actitud millor ¨¦s la indifer¨¨ncia. [¡­] Qui pot fer ¡ªcrear, somniar, construir¡ª no hauria de perdre energies en confrontaments destructius¡±. O b¨¦ quan hi reflexiona sobre l¡¯art d¡¯escriure: ¡°En la creaci¨® liter¨¤ria [¡­] ¨¦s mala cosa aspirar a la perfecci¨®. Cal molta humilitat i contin¨¨ncia en l¡¯artesania de les paraules. L¡¯escriptor que s¡¯ho juga tot en cada frase, en cada sintagma i en cada adjectiu acaba destru?t per l¡¯exc¨¦s de risc. En paga la factura. Pateix. I acaba no escrivint¡±. I qu¨¨ ha de fer l¡¯escriptor? ¡°Potser la creaci¨® sense complexos, natural, flu?da, lliure de pors ni de patiments; la paraula lliure i distesa amenitzant un caf¨¦ ¡ªdel temps¡ª a la vora del mar¡±. I aix¨°, comptat i debatut, ¨¦s el seu llibre: una llarga i s¨¤via conversa a la vora de la mar.