L¡¯univers dens de l¡¯alfabet

La publicaci¨® de La imatge en dos volums ¨¦s, sense cap mena de dubte, tot un esdeveniment en la vida liter¨¤ria en catal¨¤. I ho ¨¦s per dues raons. Primera, perqu¨¨ per finalment recull una bona part de la producci¨® de Josep Pal¨¤cios en una via comercial normal. L¡¯autor, llevat d¡¯alguna ocasi¨®, s¡¯ha mogut en els marges de m¨®n editorial, gel¨®s de la seua imatge, ja que li cal controlar els seus papers fins al darrer detall i, a m¨¦s, no li agrada molt, gens o poc la vida p¨²blica. Aquesta circumst¨¤ncia explica que l¡¯emprenyen les entrevistes. Nom¨¦s n¡¯ha concedit una, i ha estat precisament a Adolf Beltran, el coordinador del Quadern. La segona ¨¦s que les obres reunides ac¨ª mostren una obra d¡¯altura, d¡¯una imaginaci¨® febril i freda alhora, una literatura que salta de la poesia i la narrativa a l¡¯assaig i a l¡¯aforisme. A primer colp d¡¯ull sembla aix¨ª, per¨° l¡¯escriptura de Josep Pal¨¤cios fuig de les regles, es nega a pagar aranzels innecessaris. Per aix¨° la seua literatura ¨¦s un assetjament permanent a les ¡°ortod¨°xies¡±, siguen mentals o liter¨¤ries. En aquest l¨ªnia, els g¨¨neres sovint s¡¯integren sota un mateix impuls creatiu, i en aquest joc d¡¯esfumadures t¨¦ un paper clau la tipografia, com el lector comprovar¨¤ en El punt dins del moviment i El laberint i les nostres ombres en el mur.

Un altre punt fort de la literatura de Josep Pal¨¤cios ¨¦s la llengua, amerada de l¡¯al¨¦ dels cl¨¤ssics, per¨° amb una obsessi¨® de ser terriblement actual, perqu¨¨ gestiona una prosa d¨²ctil, precisa, per¨° alhora ambivalent, amatent a tota mena de revolts i volantins estil¨ªstics a fi d¡¯afai?onar una prosa laber¨ªntica, plena de jocs d¡¯espill per a confegir un univers moved¨ªs, altament paradoxal.

Un moment dol? de la traject¨°ria de Pal¨¤cios van ser els anys vuitanta: comen?¨¤ la d¨¨cada amb un premi de la cr¨ªtica per Devastaci¨® a Tricomart i la tanc¨¤ el Premi Serra d¡¯Or per Alfabet; enmig, el 1988, se li dedic¨¤ una exposici¨® sobre la seua obra dispersa i diversa. Despr¨¦s d¡¯un momentani cant de les sirenes, l¡¯autor torna a l¡¯ombra, a la publicaci¨® discreta de la seua obra. No era primera vegada que s¡¯allunyava dels circuits literaris. De fet, l¡¯autor de Sueca tingu¨¦ una estrena fulgurant: a d¨¨nou anys guany¨¤ el Premi Val¨¨ncia de poesia, i durant un quant temps s¡¯esfor?¨¤ per integrar-se en la roda de la literatura en catal¨¤. Per¨° ac¨ª comencen tamb¨¦ els entrebancs. L¡¯any 62 o 63 guany¨¤ el premi d¡¯assaig Gaet¨¤ Huguet dels Jocs Florals de Val¨¨ncia, i a Xile li premiaren un relats. Restaren in¨¨dits, segurament l¡¯extensi¨® era curta i no arribaven al format de llibre. Tamb¨¦ col¡¤labora a Serra d¡¯Or, per¨° sembla que alguns papers no li¡¯ls publicaren o ho feren malament i amb retard. Totes aquests circumst¨¤ncies, pensem, al costat d¡¯altres motius m¨¦s profunds, dugueren Pal¨¤cios a aparcar la seua vessant de literat i es dedic¨¤ a la traducci¨® i, despr¨¦s, a l¡¯edici¨®. Potser tot aix¨° ens ajude a entendre el car¨¤cter retret de l¡¯autor i la seua obsessi¨® per controlar totalment tots els passos de la impressi¨® de les seus obres.

El dos volums que el lector t¨¦ d¡¯Imatge no s¨®n una obra completa, ja que fa poc public¨¤ Un / nu; ofereixen, aix¨° s¨ª, una tria acurada del que ha escrit i amb una ordenaci¨® que suposa la creaci¨® d¡¯un llibre nou: la seua lectura fa pensar que l¡¯escriptura de Josep Pal¨¤cios ¨¦s un fer i refer progressiu, un joc d¡¯imatges i espills que se substitueixen, es barregen, es confonen i se sobreposen per oferir una projecci¨® ¨²ltima, ¨¦s a dir, la Imatge, que avui els presentem. D¡¯entrada, l¡¯autor, llevat d¡¯un poema, no salva res de la seua obra anterior als anys vuitanta. Fet que assenyala que la producci¨® feta d¡¯aleshores en?¨¤ ¨¦s for?a diferent. Josep Pal¨¤cios ha dit i ha escrit que ¡°una obra invalida l¡¯anterior¡±, per¨° la confecci¨® del nou llibre no queda del tot clara, perqu¨¨ recupera la primera versi¨®, amb retocs, d¡¯alfAbet i d¡¯Ocells miralls, tot i tenir una versi¨® in¨¨dita ampliada, segons tinc ent¨¦s. Pel que fa al primer cas, me n¡¯alegre, perqu¨¨ eren trames sint¨¨tiques, fabulacions en estat pur. ?s clar que en la versi¨® ampliada del 1989 guanya en complexitat i amplitud, per¨° els relats encara mantenen tota la for?a origin¨¤ria: un univers descarnat, d¡¯irisacions pertorbadores, de reverberacions paradoxals i projeccions simb¨°liques inquietants. A m¨¦s dels esmentats, hi afig un seguit de narracions de gran inter¨¦s, com ara ¡°Un concert barroc?, ¡°Manuscrit per a una K¡±, ¡°La mar i la mirada¡± o l¡¯inquietant ¡°El pou i el p¨¨ndol¡±, que gira al voltant del terror i la llibertat, o el desassossegador i impactant ¡°Mol¨ª de Matada¡±, on el narrador conta quan es va proposar seduir l¡¯infant que va ser.

Pel que fa a la poesia, hi trobem dos textos de gran virtuosisme: Devastaci¨® de Tricomart i Frontissa, m¨¦s acostat al que far¨¤ despr¨¦s. En El punt dins del moviment, El laberint i Cops de dau desenvolupa i eixampla les idees dels llibres anteriors: es mou a partir de l¡¯aforisme i el text breu, integrats en un discurs m¨¦s ampli, fa i desf¨¤ els l¨ªmits dels g¨¨neres per desplegar un m¨®n en expansi¨®. Hi trobem un jo aclaparador, capficat en els desficis de la identitat, de l¡¯autoexploraci¨®, de la singularitat. En la voluntat de no deixar-se atrapar per camises de for?a de cap mena, de rebentar els l¨ªmits de qualsevol tipus. Generalment el fil del discurs ¨Cem recorda de vegades la manera de cavil¡¤lar dels personatges dels relats de Camus i fins i tot de Dostoievski¨C ¨¦s racional, anal¨ªtic, per¨° va m¨¦s enll¨¤ per esculpir una visi¨® exc¨¨ntrica, esbiaixada, i acabar pintant, al capdavall, un m¨®n ca¨°tic, destructiu. ?s un m¨®n desolador, condu?t per la digressi¨® i el joc, tot i que sense la vitalitat i la joia de viure de Sterne, un dels referents de Josep Pal¨¤cios. Dins d¡¯aquesta perspectiva, s¡¯adeq¨¹en com un guant el sarcasme, la par¨°dia ¨Cque no vol dir nom¨¦s destrucci¨®; ¨¦s ironia per¨° tamb¨¦ reflexi¨® i matisos¨C, els lligams de la realitat i de la literatura i la ficcionalitzaci¨® de la vida, etc. Tot plegat, l¡¯obra de l¡¯escriptor de Sueca ¨¦s d¡¯una qualitat extraordin¨¤ria i amb for?a al¡¤licients per als lectors que es vulguen deixar endur pels passos de ball que l¡¯autor els proposa. Joan Francesc Mira va dir que Josep Pal¨¤cios era el millor. Jo no ho s¨¦. En tot cas, ¨¦s un dels grans.