Mart¨ª de Riquer i el di¨¤leg etern

Amb el temps, les visions sobre la literatura canvien, com tot. Es modifiquen les perspectives i els interessos, apareixen documents abans perduts o negligits, es besllumen relacions que havien passat desapercebudes, s¡¯aprofundeix en la lectura i es descarten interpretacions arnades: es modifica el panorama. Per aix¨°, el de la hist¨°ria liter¨¤ria ¨¦s un g¨¨nere que es renova constantment. Si l¡¯apreciaci¨® d¡¯una literatura deixara de patir canvis ¨Ci, per tant, deixara de generar hist¨°ries que els expliquen- ¨¦s perqu¨¨ hauria deixat de tindre lectors. Per descomptat, aquests canvis no sempre comporten un enriquiment. Quan es tracta d¡¯art ¨Cde crear-lo o de jutjar-lo-, tot progr¨¦s ¨¦s relatiu. Les perspectives que ara s¡¯imposen poden rellegar a l¡¯oblit acostaments que tamb¨¦ eren f¨¨rtils, i les noves lectures poden ocultar-ne unes altres que, en realitat, eren m¨¦s penetrants. Per¨°, com que se suposa que les aportacions moment¨¤niament arraconades continuen latents en les bibliografies, hi ha l¡¯esperan?a que tot aquest proc¨¦s genere una acumulaci¨® de sabers que en si siga un guany. En el fons, tot s¡¯aprofita, tard o d¡¯hora.

La literatura catalana no ¨¦s en aix¨° diferent de les altres, i t¨¦ una tradici¨® historiogr¨¤fica admirable. Respecte a les lletres medievals, i per acabar prompte, el millor que ha donat es resumeix en dos noms: Jordi Rubi¨® i Balaguer i Mart¨ª de Riquer. Amb els treballs del primer i amb la Hist¨°ria de la literatura catalana que va publicar Ariel a partir de 1964 hem anat vivint b¨¦. L¡¯edici¨® d¡¯Ariel era superba. Riquer va redactar-ne tres volums de gran coher¨¨ncia, riqu¨ªssims de dades i besllums i al mateix temps de lectura molt amena. Antoni Comas va publicar un volum excepcional sobre el segle XVIII, i Joaquim Molas coordin¨¤ la part moderna, sempre m¨¦s conflictiva.

La Hist¨°ria de Riquer ¨¦s extraordin¨¤ria, per¨° des del 1964 ha plogut molt, i ha passat aix¨°: han canviat els punts de vista, s¡¯han trobat de documents, hi ha moltes edicions noves, La universitat de N¨¤pols ha publicat en xarxa, accessible a tothom, la major part de la poesia medieval (es diu RIALC i no els ho agra?rem mai prou), les traduccions de l¡¯¨¨poca es poden trobar en el TRANSLAT, i hi ha per¨ªodes sencers, com el Renaixement i el Barroc, que, de tant que s¡¯hi ha avan?at, reclamen a crits una posada al dia. Per aix¨°, Enciclop¨¨dia Catalana i Barcino (amb l¡¯Ajuntament de Barcelona) van decidir traure una nova Hist¨°ria de la literatura catalana, i fa poc se¡¯n public¨¤ el primer volum, Dels or¨ªgens al segle XIV.

Ara tot es fa en equip, perqu¨¨ es cobreix m¨¦s camp i potser perqu¨¨ ja no hi ha mestres omniabastadors de la talla de Riquer. L¡¯especialitzaci¨® t¨¦ els seus avantatges i els seus inconvenients. Hi ha zones que queden molt ben il¡¤luminades. Un servidor ha disfrutat bona cosa llegint l¡¯estudi que Josep M. Pujol i Xavier Renedo dediquen al Llibre dels fets de Jaume I. Els autors saben posar en relleu la sorprenent singularitat d¡¯aquesta obra i conviden a rellegir-la amb atenci¨®. Al meu modest parer, tot el que t¨¦ a dir sobre les cr¨°niques Stefano M. Cingolani ¨¦s de primera, i el Muntaner de Josep M. Aguilar tamb¨¦ t¨¦ inter¨¦s. Els cap¨ªtols que Miriam Cabr¨¦ i Anton M. Espadaler dediquen a la poesia s¨®n ben informatius i es coneix que es fonamenten en una lectura atenta. Lola Badia ens ofereix una aclaparadora explicaci¨® de les complexitats del pensament de Ramon Llull, i un s¡¯alegra que el valenci¨¤ Arnau de Vilanova hi reba un tractament m¨¦s que digne, a c¨¤rrec de Jaume Mensa.

De Mart¨ª de Riquer se¡¯n podrien dir tantes coses que no acabar¨ªem mai

Els inconvenients v¨¦nen de la visi¨® de conjunt, que ¨¦s necess¨¤riament irregular. Hi ha llacunes, desnivells de tractament i una tend¨¨ncia general a primar les q¨¹estions de significat sobre les apreciacions est¨¨tiques, d¡¯acord amb els temps que corren. Hi ha molt de coneixement nou ¨Cper als interessats, els jure que ¨¦s un banquet-, per¨° hi ha menys compenetraci¨® profunda amb els textos examinats i, si se¡¯m permet de dir, menys alegria i menys literatura que en les obres dels vells mestres. Tot no pot ser. Sense deixar d¡¯agrair tot el que ha apr¨¦s de nou, un acaba enyorant l¡¯eleg¨¤ncia d¡¯expressi¨®, la profunda estima -no exempta d¡¯ironia, de vegades-, i el savi entreteiximent d¡¯aparat erudit i intu?ci¨® personal que feia tan atractiva la lli?¨® de Riquer.

De tot aix¨° els en volia parlar un dia d¡¯aquests, quan se¡¯ns ha mort el mestre. De Mart¨ª de Riquer se¡¯n podrien dir tantes coses que no acabar¨ªem mai. La seua complicada biografia, els seus quasi 60 llibres, en catal¨¤, en castell¨¤, en franc¨¦s, en itali¨¤, la pila d¡¯articles i treballs, la tasca universit¨¤ria de d¨¨cades, la seua cordialitat i la seua bonhomia. Se n¡¯ha anat un dels grans. Alg¨² que vivia en i per a la literatura i la feia viure, que convertia la meravella en quotidianitat sense entelar-la. El m¨®n dels trobadors i els cavallers, el del Tirant i el del Quixot, est¨¤ de dol. Potser hi ha prou a dir que encara vivia i ja l¡¯enyor¨¤vem. El trobarem molt a faltar. A molts, ens va ensenyar la gr¨¤cia, la bellesa i el vigor d¡¯una literatura, vella de mig mil¡¤leni, que continuava interpel¡¤lant-nos. Hi vam aprendre que tota literatura ¨¦s un di¨¤leg, i que aquest di¨¤leg no t¨¦ fi. Ara els seus llibres hi formen part tamb¨¦.