Voreres

N¡¯hi ha prou d¡¯allunyar-se de la ciutat per vacances perqu¨¨, en tornar, algunes coses prenguin un relleu que abans no tenien. Alguna vegada m¡¯he referit a les coses que passen a les voreres, perqu¨¨ aquestes s¨®n una manera de prendre el pols a la ciutat i, per tant, a la seva vitalitat. Dic les voreres per no dir el carrer, que semblaria una manera de parlar de l¡¯espai p¨²blic m¨¦s rigorosa, per posar l¡¯accent en l¡¯¨²s quotidi¨¤. Les voreres, amb el seu ressalt respecte de la cal?ada, expressen b¨¦ aquesta idea de plataforma pensada per desenvolupar activitats i dotar de comoditat, seguretat i higiene els vianants; s¨®n el suport de l¡¯activitat i la manifestaci¨® del comprom¨ªs entre els edificis i el carrer.

Sembla que a les voreres s¡¯hi expressen els conflictes entre l¡¯¨²s p¨²blic i la privatitzaci¨® dels espais. D¡¯un temps en?¨¤, a les voreres han aparegut dues coses que no dic que siguin contradict¨°ries, per¨° que donen lloc a uns espais ben diferents. Una ¨¦s la proliferaci¨® de terrasses, les quals, de manera implacable, han anat blindant el seu per¨ªmetre fins a convertir-se en petites reserves privades de bars i restaurants. Amb la nova ordenan?a municipal que les regula i que ha introdu?t la idea de vetlladors, aquestes terrasses, abans desmuntables a la nit, s¡¯han consolidat i al vespre bona part de la seva infraestructura ja no es retira. Per a molts, aquestes terrasses s¨®n l¡¯expressi¨® m¨¦s clara que la ciutat est¨¤ en venda, i tenen ra¨®, com va assenyalar la S¨ªndica de Greuges de Barcelona. Aquest fenomen no tindria m¨¦s conseq¨¹¨¨ncia si no fos pel fet que no fa gaires anys es va obligar a retirar els vetlladors d¡¯alguns locals adossats a les fa?anes. Podem recordar el cas del bar Bauma, a la cantonada de Roger de Ll¨²ria amb la Diagonal, un exemple per al qual alguns, des de la premsa, van demanar sense ¨¨xit l¡¯indult perqu¨¨ no s¡¯enderroqu¨¦s. Ja en queden pocs, de casos com aquest, i podrien servir per replantejar-se el problema de l¡¯espai de les voreres. Una pr¨¤ctica que ha fet que les terrasses dels bars siguin les veritables beneficiades de treure els cotxes del carrer. De fet, les terrasses i els vetlladors b¨¦ podrien ocupar la zona blava!

El consistori hauria d¡¯afavorir l¡¯¨²s del tendal en fa?anes

Per¨°, a m¨¦s d¡¯aquest fenomen, n¡¯ha anat apareixent un altre, al meu parer, m¨¦s interessant, entre altres coses perqu¨¨ obeeix a la iniciativa particular per resoldre un problema: fumar als locals. ?s interessant perqu¨¨ un problema ha for?at a cercar una soluci¨®, que s¡¯ha formalitzat abans que esdevingui llei gr¨¤cies a la inventiva individual. A m¨¦s, m¡¯agrada perqu¨¨, davant de la invasi¨® de la vorera autoritzada per l¡¯ordenan?a, aquesta soluci¨® ¨¦s una retirada del tancament dels locals fins a obtenir un lloc per estar-se a l¡¯espai que es forma al llindar del local en el seu contacte amb la vorera. El resultat ¨¦s un espai a mig cam¨ª entre l¡¯interior, a l¡¯aixopluc de l¡¯edifici i obert a l¡¯exterior, i la vorera, en l¡¯espai per fumar en p¨²blic tranquil¡¤lament.

Un a un, aquests llocs no serien gran cosa, per¨° en conjunt alteren la l¨ªnia recta i administrativa de la fa?ana de l¡¯edifici i de la superf¨ªcie de la vorera, tornant-la irregular i tortuosa. Tenen encara aquests espais alguna cosa m¨¦s d¡¯inter¨¨s enfront els vetlladors, i ¨¦s aquesta la posici¨® que prenen els que s¡¯hi estan respecte a la vorera i el carrer. Els que romanen en aquests espais miren l¡¯activitat, seuen per observar ¡°el que passa¡± ¡ªexpressi¨® que aqu¨ª pren tot el seu sentit¡ª, i recolzats contra l¡¯aparador fan que aquests racons semblin una mundana terrassa parisenca amb la gent asseguda, uns al costat dels altres, mirant el carrer. Aquestes terrasses improvisades mostren una vitalitat i una inventiva que les aparatoses terrasses cobertes, amb instal¡¤laci¨® el¨¨ctrica, tendals i paravents, emparades per l¡¯ordenan?a recaptat¨°ria, no tenen. Unes estrenyen l¡¯espai de la vorera i les altres semblen ampliar-lo. S¨®n dues maneres diferents d¡¯utilitzar les voreres, com a llotges de l¡¯espectacle de la ciutat o com a simples extensions de l¡¯espai privat reservat al negoci i tancades com g¨¤bies. Crec que ¨¦s m¨¦s interessant que l¡¯extensi¨® exterior dels locals estigui aferrada a la fa?ana i no a l¡¯altra banda de la vorera, i tan sols manca una ordenan?a que afavor¨ªs l¡¯¨²s de tendals a les fa?anes dels edificis.

?