Heras, a cent metres del centre del m¨®n

Cau la nit a Perpiny¨¤. Hi fa un vent impetu¨®s, incessant. Pregunte a Vicent, Vicent Madramany, si aix¨° ¨¦s habitual. Em respon amb un somriure eloq¨¹ent, acostumat com est¨¤ a aquesta inclem¨¨ncia al cap de 35 anys en la capital del Rossell¨®. La nit es fa llarga mentre carreguem en el cami¨® les 44 obres d'Artur Heras que, a partir de divendres 4 d'octubre penjaran en els murs de la Fundaci¨® Chirivella Soriano (C/ Valeriola, 13) de Val¨¨ncia. Al cap de dues hores de traginar quadres i m¨¦s quadres, i habituats ja a les r¨¤fegues del vent, sentim un fort estr¨¨pit. Torne a mirar Vicent i li etzibe: "S¨ª que bufa fort, Vicent". Amablement, em corregeix i em diu que, lluny de ser el vent, ¨¦s el tren. S¨®n les tres de la matinada a Perpiny¨¤ i un comboi de mercaderies passa, velo?ment, pel nostre costat, rumb al centre del m¨®n.

Salvador Dal¨ª, exc¨¨ntric en tantes coses, va batejar la Gare de Perpignan, l'estaci¨® de trens, com el centre del m¨®n l'any 1965. El centre c¨°smic de l'univers, per a ser m¨¦s concrets. De fet, si ens deixem caure per la vella estaci¨®, hi observarem que aquella boutade daliniana ara ¨¦s, fins i tot, un reclam tur¨ªstic. ?s m¨¦s, quan accedeixes a Perpiny¨¤ amb cotxe ¨¦s m¨¦s f¨¤cil arribar a aquest centre del m¨®n, ara reconvertit en un gran mall comercial, que no a l'Ajuntament. I aix¨° que estem, a pesar de tot, o no, a Fran?a.

A cent metres nom¨¦s d'aquest centre del m¨®n, ni un metre m¨¦s ni un de menys, viu Vicent Madramany, a tocar de les vies, en un vetust magatzem de fruites, que van ocupar els nazis i on tamb¨¦ va viure un aviador catal¨¤, lleial a la Rep¨²blica. Fet de totxos de cara vista, aquest magatzem ¨¦s, al mateix temps, centre d'art contemporani i habitatge habitual d'aquest valenci¨¤ de l'Alc¨²dia (Ribera Alta), nascut l'any 1946, discret propietari d'una vasta i desconeguda col¡¤lecci¨® de pintura contempor¨¤nia.

?CentM¨¨tresduCentreduMonde ¨¦s el nom d'aquest centre d'art contemporani, l'¨²nic de Perpiny¨¤, que d'altra banda passaria desapercebut als ulls de qualsevol vianant si no f¨®ra pels cartells que anuncien les exposicions. Un vitrall immens d¨®na lloc a una sala ampla, en dues plantes, de m¨¦s 1 000 metres quadrats. Des del 2004, any que va obrir les portes aquesta fascinant aventura, els visitants hi han pogut gaudir de Jean Le Gac, Tony Bevan o Pat Andrea, per¨° tamb¨¦, atenci¨® lector/a, de Miquel Navarro, Juan Genov¨¦s, Rafael Armengol o Artur Heras, entre altres valencians. Al fons de la sala, un celler guarda la col¡¤lecci¨® col¡¤lectiva del centre, amb m¨¦s de 300 peces propietat de Madramany i prop d'un centenar dels cooperativistes d'art que la formen. Preguntem a Vicent pel concepte de col¡¤lecci¨® col¡¤lectiva i ens remet, de seguida, als seus inicis de col¡¤leccionista, al comen?ament dels anys seixanta, ¨¨poca en qu¨¨ un grup d'amics i ell, a manera de cooperativa, feren un pot com¨² per a adquirir tres obres d'uns joves estudiants d'art: Boix, Armengol i Heras, any 1964.

Madramany ¨¦s cos¨ª segon de Manuel Boix. Va n¨¤ixer a l'Alc¨²dia, el poble del costat de Benimodo d'on ¨¦s Rafa Armengol i, a trav¨¦s d'aquestes amistats, va arribar a Artur Heras (X¨¤tiva, 1945). Des d'aquells anys ¡ªn'han passat gaireb¨¦ cinquanta¡ª Madramany i Heras mantenen una estreta relaci¨® d'amistat, de complicitat i, per descomptat, tamb¨¦ de col¡¤leccionista-creador. Mig segle, com diu el t¨°pic, al peu del can¨®; l¡¯un, pintant, l'altre, col¡¤leccionant. Qui, a partir del 4 d'octubre, visite la fundaci¨® Chirivella Soriano hi trobar¨¤ 44 peces que, sense voluntat de ser cap mena d'antologia ni res per l'estil, resumeixen la traject¨°ria d'Artur Heras. Amb una particularitat, aix¨° s¨ª: que es tracta d'un resum fet des de l'¨°ptica del col¡¤leccionista, possiblement del seu col¡¤leccionista m¨¦s gener¨®s, d'un col¡¤leccionista amic, per¨° que al capdavall ha tingut els seus propis gustos, la seua llibertat a l'hora d'adquirir-li les obres. D'un Heras vist a trav¨¦s dels ulls, i la butxaca, de Madramany, a cent metres nom¨¦s del centre del m¨®n.

Ben pocs, per no dir ning¨², poden perfilar hui en dia una panor¨¤mica tan completa de la traject¨°ria d'Heras com Madramany. Vicent, de fet, defensa la vig¨¨ncia de la pintura d'Heras, amb la seguretat pr¨°pia d'aquell que ha vist i ha analitzat dia rere dia els quadrets penjats a les parets de sa casa. "?s dels artistes de la col¡¤lecci¨® que ha sabut mantindre el nivell de la seua creaci¨® al llarg dels cinquanta anys, a trav¨¦s de la varietat, la recerca personal i el risc". M¨¦s enll¨¤ d'altres criteris est¨¨tics, personals o ideol¨°gics, Madramany col¡¤lecciona els artistes que "per a mi s¨®n importants, fugint de la fama de l'artista o de l'¨¨xit en un moment donat" i Heras, en efecte, se situa entre aquests. Ens costa arrancar-li les paraules, a Vicent. La prud¨¨ncia, i una voluntat ben s¨°lida de romandre en un segon pl¨¤nol, no ens impedeixen, per¨°, tindre una conversa amena i pausada.

Diu Vicent Madramany: "Una partida de taronja ¡ªamb clara refer¨¨ncia a la seua faena d'exportador de fruites al mercat de Saint Charles¡ª t¨¦ un valor en quilograms de taronja i un quadre tamb¨¦ en t¨¦ un altre, ben diferent, en quilograms d'art. Sempre he copsat la difer¨¨ncia entre un bon quadre i el que no arriba a ser-ho. He valorat la relaci¨® entre all¨° que costa una obra i all¨° que val". Continua Madramany: "Vaig comen?ar a col¡¤leccionar en un moment en qu¨¨ sorgeix la moda del pop art, el nou realisme, arreu d'Europa. He comprat m¨¦s obres d'Heras, per causalitat, perqu¨¨ en els moments en qu¨¨ podia comprar art, era Heras el que tenia m¨¦s a l'abast". Inc¨°mode davant de les preguntes que li aporten notorietat, Madramany s'ocupa, al mateix temps, de l'exposici¨® d'Heras a la Chirivella Soriano i de la mostra de Juan Genov¨¦s, que inaugurar¨¤ una setmana m¨¦s tard al centre del m¨®n. "A priori, estic en contra de comprar quadres, tot i que no he fet res m¨¦s que comprar-ne. M¡¯hi resistisc, per¨°. Ha de ser un quadre tan evident que no puga reprimir-ne les ganes. Un quadre, quan l'observes, et demana i tu arribes a la conclusi¨®, o no, que ¨¦s important tindre'l en la col¡¤lecci¨®, per a engrandir-la. Aix¨° m'ha passat amb Heras. Tamb¨¦, ¨¦s un dels amics que he mantingut tants anys despr¨¦s d'haver vingut a Perpiny¨¤".

Un tros de Val¨¨ncia a Perpiny¨¤. Un tros d'art, vull dir, ja que done per fet que tamb¨¦ hi ha una pres¨¨ncia de valencians a Perpiny¨¤ pel comer? de la taronja. Un tros d'art que podem contemplar en els cat¨¤legs que, ordenats, damunt d¡¯unes velles fustes, ens parlen de pres¨¨ncia valenciana al centre del m¨®n. Miquel Navarro, Adri¨¤ Pina, Rafa Armengol, el mateix Heras, Chema L¨®pez o Manuel Boix. Un luxe per a qualsevol sala d'art valenciana que Madramany posa en valor, si se m'accepta el gal¡¤licisme, amb l¡¯argument seg¨¹ent: "L'Escola de Belles Arts de Sant Carles ha fabricat des de la segona meitat del segle xx fins ara grand¨ªssims creadors. De cada generaci¨® n'han destacat un parell o tres". Si hi afegim tamb¨¦ les vinculacions personals de Madramany amb molts d'ells i, com reconeix, el fet d'haver begut la mateixa aigua, tenim com a resultat que l'art dels valencians a Perpiny¨¤, al centre del m¨®n, siga una norma m¨¦s. Res d'extraordinari.

I a pesar d'aix¨°, sorpr¨¦n, ens sorpr¨¦n encara, aqueixa casualitat. Heras a trav¨¦s dels ulls de Madramany, en la fundaci¨® Chirivella Soriano. Josep Salvador, gran coneixedor de la traject¨°ria d'Heras i tamb¨¦ de Madramany, ens transporta a l'any 1964, quan es produeixen dos fen¨°mens que capgiren l¡¯escena est¨¨tica mundial. Joseph Beuys publica la seua autobiografia fict¨ªcia i exposa una selecci¨® dels treballs que havia fet en la Documenta de Kassel. Mentrestant, Andy Warhol instal¡¤la l¡¯obra Thirteen Most Wanted Men durant la Fira Mundial de Nova York. En tos dos casos hi ha una apropiaci¨® de l¡¯objecte per a dotar-lo d¡¯un nou simbolisme. En aqueix context, Heras comen?a a pintar Heras i Madramany a col¡¤leccionar.

"Fa un bon grapat d¡¯anys que Heras est¨¤ capficat en aqueixa d¨¨ria de plasmar una realitat que se¡¯ns esmuny"

Salvador continua: "Les pr¨¤ctiques de la fragmentaci¨® i el collage van suposar, des que van n¨¤ixer, un punt d¡¯inflexi¨® en les estrat¨¨gies art¨ªstiques. Aquest context d¡¯apropiaci¨® en qu¨¨ sorgeix el treball d¡¯Artur Heras constitueix una estrat¨¨gia subversiva a l'hora de proporcionar significats nous en la frontera d¡¯all¨° que est¨¤ perm¨¦s i establert, que enderroca les barreres entre l¡¯anomenada cultura elitista i la popular. Fa un bon grapat d¡¯anys que Heras est¨¤ capficat en aqueixa d¨¨ria de plasmar una realitat que se¡¯ns esmuny tan aviat com ens hi fixem. Tot en la seua obra, que es caracteritza per la ironia, t¨¦ la clara intenci¨® de remoure consci¨¨ncies i empaitar-nos amb mirades insolents. Els seus bodegons, les seues banderes, les seues citacions hist¨°riques i liter¨¤ries, el tractament de la fotografia i d¡¯altres objectes quotidians s¨®n recursos per a traure solemnitat a tot plegat. En la seua po¨¨tica predominen l¡¯aud¨¤cia i el sentit de l¡¯humor, l¡¯ambival¨¨ncia, la iconocl¨¤stia i l¡¯actitud irreverent, per a desxifrar la funci¨® de l¡¯artista".

Veure Heras com el descriu Salvador, veure Heras com es mou per la fundaci¨® Chirivella Soriano, mentre carreja de cap a cap els seus quadres, que ja hi han arribat del centre del m¨®n. Veure Heras com dissenya el cat¨¤leg, la invitaci¨®, com corregeix ortogr¨¤ficament els textos, la maqueta. Veure Heras com s'exigeix i exigeix, amb un discurs profund i proper, distanciat i rialler. Tot plegat, trobar-se amb Heras i fer-ho, tamb¨¦ i no solament, a trav¨¦s de Madramany. Aquesta oportunitat est¨¤ al nostre abast.

Evarist Caselles, historiador i tamb¨¦ amic d'Artur Heras, explica, fent refer¨¨ncia als qui en saben, que "l'adscripci¨® d¡¯un artista a un moviment contemporani no va m¨¦s enll¨¤ de la seua coincid¨¨ncia temporal amb altres artistes en un moment donat. ?s com la trobada casual de dos viatgers en una estaci¨® de tren. Cada viatger prov¨¦ d¡¯un origen i potser no coincidisca en cap altre moment fins a arribar al seu dest¨ª. ?s, per¨°, l'estaci¨® la que els vincla en un mateix espai, en un mateix moment. Aix¨°, pam amunt pam avall, li passa, a Vicent Madramany, amb Artur Heras en ?CentM¨¨tresduCentreduMonde. Ha estat la ¡°casualitat¡± la que ha provocat la trobada, tot i saber que el cam¨ª ¨¦s el mateix. Tots dos comparteixen aficions, indignacions, comprom¨ªs, amistat, generositat, lectures i viatges. Fins i tot, l¡¯edat". Caselles conclou: "Tots dos continuen fent el seu viatge, segurament cap al centre del m¨®n, sense allunyar-se molt l¡¯un de l¡¯altre".