La premsa en l¡¯atzucac

Durant la setmana passada es va celebrar en la UIMP, organitzat per la revista M¨¨tode, el seminari titulat La premsa i la ci¨¨ncia. Hi van participar especialistes en la comunicaci¨® cient¨ªfica de l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic (com ara Hans Peter Peters, Susanna Priest i Dominique Brossard) i periodistes en actiu, de les principals revistes i mitjans de l¡¯¨¤rea espanyola, com ara La Vanguardia, El Mundo, Muy Interesante, Quercus, Investigaci¨®n y Ciencia, Materia, etc. Amb el col¡¤loqui es buscava trobar respostes a la crisi actual del periodisme i, en especial, a la premsa cient¨ªfica. Quin ¨¦s el futur del periodisme cient¨ªfic? Hi ha lloc per a la ci¨¨ncia en els mitjans generalistes? Amb l¡¯arribada de la crisi econ¨°mica la primera cosa que ha desaparegut dels mitjans s¨®n els continguts cient¨ªfics i tecnol¨°gics. Els diaris han prescindit de bona part de la plantilla, i entre aquests han caigut quasi per complet els periodistes de la secci¨® de ci¨¨ncia.

D¡¯altra banda, les revistes amb contingut cient¨ªfic tamb¨¦ han anat desapareixent dels quioscos (com ara NAT o Mundo Cient¨ªfico), i no hi ha hagut cap contrapartida vertaderament plausible. La revista electr¨°nica Materia ¨¦s potser la gran excepci¨®: creada pels periodistes cient¨ªfics acomiadats del diari P¨²blico malda per ser rendible i per fer-se un lloc entre l¡¯actualitat. Per¨° ¨¦s massa prompte per a saber si ho aconseguir¨¤ i, sobretot, si els periodistes que la fan en podran viure. Siga com siga, la sensaci¨® general que va impregnar el seminari va ser la d¡¯incertesa: ning¨² no sap molt b¨¦ cap on va el periodisme, ni qu¨¨ cal fer amb el model actual comunicatiu.

Posar els continguts en obert? Luc Allemand, redactor en cap de La Recherche, es va mostrar contrari a regalar res i, fins i tot, va manifestar el seu escepticisme davant de les noves tecnologies. A parer seu, La Recherche t¨¦ m¨¦s de quaranta anys d¡¯exist¨¨ncia i sobreviur¨¤ a les modes, a l¡¯odi¨®s Twitter i a l¡¯avorrit Facebook. Un periodista no pot fer bon periodisme, va suggerir, i passar el dia enganxat als Twitter i als blogs (a parer seu, una bona informaci¨® mai no estar¨¤ en un blog). En canvi, Dominique Brossard, de la Universitat de Wisconsin, va dir que menysprear les noves tecnologies ¨¦s com anar a cavall podent anar amb cotxe, una absurditat que far¨¤ que inevitablement et quedes enrere i que, quan hi vulgues reaccionar, siga massa tard i estigues obsolet. Qu¨¨ cal fer, doncs? Quina ¨¦s la millor estrat¨¨gia per no extingir-se? La informaci¨® de qualitat tancada (Investigaci¨®n y Ciencia, Quercus, La Recherche...) o b¨¦ la gratu?tat absoluta i apel¡¤lar a la benevol¨¨ncia i la generositat dels lectors (Materia)?

?s ben sabut que la gent no vol pagar res per Internet i que en temps de crisi es fa encara m¨¦s dur trobar un mecenes. Per¨° la informaci¨® de qualitat tan sols es pot fer des de la comprovaci¨® de les fonts, des del tractament informatiu acurat i reposat, i tot aix¨° ¨¦s sin¨°nim de temps i diners. El periodisme recorda cada vegada m¨¦s la paradoxa de la Reina Roja d¡¯Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles: ha d¡¯estar sempre corrent per a quedar-se on est¨¤. Per¨° en algun moment haur¨¤ d¡¯aturar-se i decidir qu¨¨ vol ser: o un mitj¨¤ generalista gratu?t o un d¡¯especialista de pagament. Perqu¨¨ no es pot voler ser les dues coses i sobreviure a l¡¯intent.