Est¨¨tica i poder

Nom¨¦s els totalitarismes es poden permetre l¡¯¨²s i l¡¯ab¨²s d¡¯elements est¨¨tics per afirmar-se. Com la hist¨°ria ha demostrat a bastament, des de l¡¯Egipte dels faraons i la Roma imperial fins al feixisme itali¨¤ o el nazisme, passant per Napole¨® i totes les dictadures dels dos ¨²ltims segles, els r¨¨gims totalitaris ¡ªo aquells que aspiraven a arribar a tal extrem¡ª han fet servir, com a element de propaganda, tota mena de recursos i procediments basats en l¡¯emoci¨®, l¡¯efectisme, l¡¯admiraci¨®, l¡¯encantament o la fascinaci¨®. L¡¯exemple m¨¦s notable, molt present en la mem¨°ria dels nostres lectors (si m¨¦s no, en la mem¨°ria audiovisual), ¨¦s el del Tercer Imperi alemany: grans desfilades amb soldats perfectament arrenglerats (avui encara es veuen a les parades de Corea del Nord); abundor d¡¯estendards, senyeres i domassos; discursos altisonants que no solen dir gaireb¨¦ res, llevat de t¨°pics; aplecs de masses entusiastes; ins¨ªgnies de tota mena; projecci¨® de les dites ins¨ªgnies en les tasses per prendre el caf¨¨ i, si fos el cas, les arracades de vestir, eixugamans i samarretes, etc¨¨tera. Hom entendr¨¤ perfectament a qu¨¨ em refereixo.

Aquesta inflaci¨® dels elements est¨¨tics (del grec aesthesis, ¨¦s a dir, relatiu a les sensacions, no a la ra¨®) es propaga, dins una societat amb voluntat d¡¯identitat total, amb un dinamisme i una progressi¨® pr¨°piament geom¨¨trica: perqu¨¨ conv¨¦, cada dia que passa, estabornir una mica m¨¦s la ciutadania, mantenir la flama viva, no permetre que les impressions rebudes defalleixin ni un sol punt. En propietat, aquesta exageraci¨® de l¡¯element est¨¨tic est¨¤, per ella mateixa, condemnada: 1. a ocultar totes les dimensions racionals (si ¨¦s que hi s¨®n) de la ideologia pol¨ªtica que aspira a una fita total, i 2. a magnificar-se i multiplicar-se fins a l¡¯apoteosi. De vegades, aquesta apoteosi ha vingut marcada per la desaparici¨® volunt¨¤ria del guia de l¡¯experiment pol¨ªtic (¨¦s el cas de Hitler); de vegades, l¡¯ha assenyalat l¡¯execuci¨®, sense manies, del l¨ªder: ad¨¦s arrauxada (Mussolini), ad¨¦s sum¨¤ria (Ceaucescu).

Ara b¨¦: una democr¨¤cia no es pot permetre jugar amb aquesta mena d¡¯elements. No ¨¦s que sigui una cosa que no escau a les democr¨¤cies parlament¨¤ries pel sol fet que, com ¨¦s sabut, all¨° que hi domina ¨¦s el di¨¤leg i la discussi¨® enraonada; ¨¦s que, en tota democr¨¤cia veritable ¡ªcom ho s¨®n totes les de la Uni¨® Europea, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s un requisit per formar-ne part¡ª, tots els parafernals i l¡¯oriflama est¨¨tiques que hom es pugui imaginar ¡ªmanifestacions, grogors disperses, cadenes humanes, samarretes tribarrades o quadribarrades, tant se val¡ª acaba topant amb un discurs racional m¨¦s poder¨®s que els pressup¨°sits del moviment est¨¨tic mateix, que el redueix i el minimitza fins a l¡¯estatus de l¡¯an¨¨cdota sentimental, i, doncs, una cosa tan inofensiva com inoperant. Per aix¨° tota aspiraci¨® democr¨¤tica ¡ªi Catalunya en t¨¦ una amb la marxa directa ben falcada¡ª, acaba en mans d¡¯una opini¨® molt m¨¦s contrastada, mesurada, enraonada i dial¨¨ctica que tota manifestaci¨® estetitzant, sensorial, sentimental i emocional. Llavors, si ¨¦s el cas, quan les aspiracions endegades sobre la base de mecanismes sensacionals deriven per fi en una dialogia racional i una informaci¨® completa de la q¨¹esti¨® que es troba en joc, la ciutadania queda perplexa i se sent ¨°rfena i desvalguda, per no dir estafada. Perqu¨¨ els totalitarismes no tenen l¨ªmit; la democr¨¤cia, s¨ª.

Hi ha publicacions que expliquen molt b¨¦ aquesta q¨¹esti¨®, i les hem de referir en aquesta p¨¤gina. D¡¯una banda, un article de Saul Friedl?nder, La fascinaci¨® del nacionalsocialisme, aparegut en una plaquette extraordin¨¤ria, per desgr¨¤cia no tradu?da: Die Verf¨¹hrungskraft des Totalit?ren (El poder de fascinaci¨® del totalitari), publicat pel Hannah-Arendt-Institut l¡¯any 1997, la primera frase de la qual diu: ¡°No hi ha una est¨¨tica de la democr¨¤cia¡±. De l¡¯altra banda, un llibre perfectament assequible en aquests moments, tradu?t al castell¨¤, que far¨¤ les del¨ªcies de tota persona que s¡¯hagi mai preguntat com va ser que el nazisme agaf¨¦s una tan gran embranzida: Frederic Spotts, Hitler y el poder de la est¨¦tica, Antonio Machado Libros, 2011.