Albert Bertomeu, vida, nom¨¦s

De tant en tant, Albert Bertomeu (Val¨¨ncia, 1976) deixa el seu tros d¡¯Alberic, i aterra a Barcelona amb les seues can?ons, des de fa poc tamb¨¦ amb el seu Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s tot vestit de sons urbans, del seu Estell¨¦s desempallegat potser de remot¨ªssims i llastrants records, un Estell¨¦s m¨¦s aviat de futur i d¡¯asfalt, de perif¨¨ries amables, de terrabastall de vagons de metro colpejant contra la foscor o de cels espicossats d¡¯avions velo?os com sabaterets sobre l¡¯aigua d¡¯un estany. El cas ¨¦s que Bertomeu diu Estell¨¦s, aix¨° ¨¦s, els paisatges comuns d¡¯una cultura, des de la mateixa emoci¨® si voleu que Ovidi Montllor o Paco Mu?oz, per¨° la perspectiva, ara i ac¨ª mateix, ¨¦s tota una altra, com de fet ho ¨¦s tamb¨¦ el m¨®n, tan distint del d¡¯aquells anys seixanta, setanta, vuitanta¡­

Quan ve a Barcelona, com altres cantautors o escriptors del sud, segueix un itinerari, fa el circuit discret i segur de biblioteques i escenaris d¡¯una ciutat que, enmig de la tempesta, encara sembla invocar a mitja veu la cultura com a psalm redemptor. Aquesta vesprada, Bertomeu actuar¨¤ en un dels escenaris de la Fira del Llibre en catal¨¤, a la pla?a de la Catedral. Despr¨¦s ho far¨¤ Joan Am¨¨ric i l¡¯escriptora Merc¨¦ Climent, que evocaran tamb¨¦ el poeta de Burjassot amb el recital poeticomusical Estell¨¦s: un amor invencible. Val a dir que els seus versos han tingut, em pense, una entrada dif¨ªcil des de sempre m¨¦s amunt de l¡¯Ebre. Potser massa esgarraps i apassionaments capa?os d¡¯espantar l¡¯espiritualitat subtil, burgesa, posem per cas, d¡¯un Espriu.

Bertomeu, menut, rialler, arriba a la ciutat amb la seua dona, Empar Bou; amb l¡¯editora d¡¯edicions del Bullent, N¨²ria Sendra, i amb el marit d¡¯aquesta, Paco. V¨¦nen de presentaci¨® a una pla?a no sempre entusiasta ¡ªni encara menys experta¡ª amb els productes de la perif¨¨ria. L¡¯editora ha apostat decididament pel seu darrer treball, el CD-llibre Bertomeu. 7 d¡¯Estell¨¦s, una petita joia en qu¨¨ han intervingut tamb¨¦, com a maquetadora, la seua companya Empar Bou i Marc Bou, amb unes il¡¤lustracions magn¨ªfiques que recorden el tra? d¡¯Andreu Alfaro. El pr¨°leg ha estat faena de Vicent Torrent, d¡¯Al Tall. Un text sincer i, alhora, carregat d¡¯estimaci¨® en qu¨¨ el cantant ha assenyalat un Bertomeu musicalment madur, que l¡¯ha sorpr¨¦s per la seua manera dylaniana d¡¯interpretar Estell¨¦s. I alguna cosa hi ha de veritat; de fet, Bertomeu es reconeix en la m¨²sica de Jakob Luke Dylan o de cantants com Ben Harper.

L¡¯oratge fa carasses. Seiem a quatre passes de l¡¯Arc de Triomf, la porta de maons vermells per la qual un s¡¯endinsa al Chinatown de Barcelona o per anar a buscar el Born, on tothom torna despr¨¦s de rodar el m¨®n.

A Bertomeu se¡¯l veu satisfet, content, 7 d¡¯Estell¨¦s arriba despr¨¦s d¡¯una llarga traject¨°ria com a compositor, de treballs molt dignes com I ara qu¨¨?, Cinc m¨¦s, A dos de val (disc homenatge a Ovidi Montllor i Joan Fuster), de col¡¤laboracions s¨°lides amb conjunts com ara Bat¨¤, de l¡¯exVerdcel, l¡¯alcoi¨¤ Carles Llinares, o amb veterans com Rafa Xamb¨®. La tria dels poemes musicats remet, potser, a l¡¯Estell¨¦s m¨¦s senzill i civil alhora, al que canta tamb¨¦ a la vida: ¡°Assumir¨¤s la veu d¡¯un poble¡±; ¡°Treballe amb molt d¡¯amor¡±; ¡°Amor i amor¡±; ¡°Nom¨¦s un mot¡±; ¡°Can?¨® de la lluna¡±; ¡°Ac¨ª em pariren i ac¨ª estic¡±; ¡°Oh, clar pa¨ªs¡±.

¡°Alg¨² es pot pensar que un ha sortit del no-res, per¨° s¨®n molts anys fent coses"

¡°Alg¨² es pot pensar que un ha sortit del no-res¡±, assegura, ¡°per¨° s¨®n molts anys fent coses¡­ Vaig comen?ar fa molt de temps, component, amb el jazz ¡ªdos discos¡ª, treballant amb altres grups¡­ Un dia, veient que el meu fill comen?ava a cantar en castell¨¤, em vaig adonar que all¨° que a mi semblava tan natural a causa de l¡¯entorn en qu¨¨ m¡¯havia criat, ¨¦s a dir, el fet del valenci¨¤ com una llengua normal, en realitat no estava consolidat ni de bon tros. Em vaig adonar que calia continuar treballant i vaig comen?ar a cantar en valenci¨¤, tamb¨¦ a n¨¤ixer com a cantautor¡­ Alguns dels treballs que he fet fins ara han estat absolutament engrescadors, com ara el d¡¯A dos de val. ?s un homenatge a Joan Fuster, la recuperaci¨® d¡¯una gravaci¨® molt antiga d¡¯Ovidi Montllor recitant Fuster a l¡¯Olleria que em va fer arribar un dia Paco Mu?oz¡­, un recital fet amb un micr¨°fon de sala¡­ B¨¦, calia netejar la gravaci¨®, posar-hi m¨²sica, entendre i donar un sentit a all¨°¡­ Fou molt emocionant, mentre hi treballava era com tenir l¡¯Ovidi all¨¤ mateix¡­ En el disc van col¡¤laborar Al Tall, Bat¨¤, Obrint Pas, Hugo Mas, Paco Mu?oz, Pau Alabajos, Dani Miquel¡­¡±.

¡°En aquests moments¡±, afirma, ¡°estic molt engrescat, malgrat les dificultats del sector. De fet, el millor que m¡¯ha pogut passar ¨¦s que em resulte indiferent vendre discos o no vendre¡¯n, perqu¨¨ realment faig all¨° que vull. Em guanye la vida b¨¦ impartint classes de m¨²sica, amb la producci¨®¡­ M¡¯he trobat pel cam¨ª gent com N¨²ria Sendra, que han apostat pel que faig i aix¨° ¨¦s el que importa¡±.

El moment pel qual passa la m¨²sica en valenci¨¤, a m¨¦s, enc¨¦n encara m¨¦s l¡¯entusiasme del cantautor. ¡°Val¨¨ncia t¨¦ m¨²sica en catal¨¤ que paga la pena¡­ S¡¯ha superat l¡¯etapa d¡¯estricta milit¨¤ncia en qu¨¨ qualsevol cosa valia pel fet d¡¯estar en catal¨¤ i tamb¨¦ s¡¯han ampliat els repertoris, els estils¡­, fins i tot des de fa un parell d¡¯anys cap ac¨ª Canal 9 sembla que comen?a a ocupar-se de la m¨²sica en valenci¨¤¡­ Tamb¨¦ hem apr¨¦s a ser autosuficients, a autogestionar-nos, engegant projectes com el d¡¯Estelstudis on, en aquest moment, enregistren Ovidis Twins, Miquel Gil¡­ sense subvencions¡­¡±, explica amb un mig somriure. D¡¯altra banda, a Bertomeu li costa molt triar una selecci¨® de la m¨²sica en valenci¨¤ que est¨¤ recopilant i en una primera i precipitada llista anomena Senior i el Cor Brutal i el seu treball Val¨¨ncia-Calif¨°rnia, Hugo Mas, Bat¨¤, Dani Miquel¡­

Criat entre Alfafar i Alberic i educat a La Nostra Escola Comarcal, les refer¨¨ncies prim¨¤ries de Bertomeu remeten al pa¨ªs en el sentit m¨¦s profund. Bertomeu, a m¨¦s, ha mamat la m¨²sica des de ben menut: fill d¡¯Enric Ortega, el m¨ªtic cantant d¡¯Al Tall, compositor de temes com ¡°Miquel Grau¡± o ¡°Darrer diumenge d¡¯octubre¡±, i d¡¯Empar Torres, cantant tamb¨¦ de la coneguda formaci¨® de folk i, d¡¯altra banda, molt vinculada al grup Alimara. ¡°Vaig perdre el meu pare quan tenia dos anys i molts dels records possiblement s¨®n somiats¡­, per¨° val a dir que sempre ha estat present en la meua vida¡­ El meu pare form¨¤ part d¡¯Al Tall durant un dels moments m¨¦s importants del grup. Un dia Vicent Torrent m¡¯explicava que en aquella ¨¨poca sabien molt b¨¦ all¨° que volien ser, per¨°, alhora, els era dif¨ªcil assumir el que passava, l¡¯onada enorme a qu¨¨ s¡¯havien pujat¡­ La desaparici¨® del meu pare fou molt traum¨¤tica per al grup. Els d¡¯Al Tall sempre han estat molta fam¨ªlia, hem estat molt vinculats entre nosaltres, m¡¯he criat amb Torrent, la meua mare tamb¨¦ ha estat des de sempre vinculada a la m¨²sica, a Alimara¡­ La primera maqueta que vaig fer, quatre temes amb un grup de rock que es deia Ampelt, la vaig enregistrar a l¡¯estudi que Al Tall t¨¦ a Massanassa¡±, recorda. El vincle amb el pare, amb Enric Ortega, ¨¦s tan gran que Bertomeu n¡¯ha volgut deixar const¨¤ncia, compartir-lo, i en el llibre s¡¯ha incl¨°s l¡¯original mecanografiat d¡¯un poema que Estell¨¦s va escriure quan Ortega va morir. ¡°Era un poema mecanoscrit que estava guardat a casa en un calaix, on hi havia tamb¨¦ el relat de tot el que va passar¡­¡±, revela, ¡°¡­la inclusi¨® d¡¯aquest poema expressa no tan sols el meu homenatge al pare, sin¨® tamb¨¦ tota la tendresa que s¡¯ha abocat en l¡¯edici¨® del llibre i del disc en qu¨¨ cadasc¨² ha aportat el millor¡±. Perqu¨¨ et recorde, Enric. Perqu¨¨ la teua veu em retorna joiosa, travessant la ciutat. Perqu¨¨ f¨®rem amics des de l¡¯arrel dels dies. Perqu¨¨ et recorde, alegre, el diumenge del Puig¡­, va escriure el poeta.

"Estell¨¦s forma part del meu paisatge, com forma part l¡¯entorn de la comarca, del lloc on visc"

Estell¨¦s, tal volta menys musicat del que podria semblar, ha despertat definitivament l¡¯inter¨¦s del cantautor. ¡°Pretenc¡±, afirma mirant directament als ulls de la seua editora que, de sobte, trenca a riure, ¡°que aquest 7 d¡¯Estell¨¦s siga el primer d¡¯una trilogia. Ha estat molt enriquidor, l¡¯inici d¡¯un treball que no considere encara tancat. Vaig comen?ar llegint Estell¨¦s a l¡¯escola, de xiquet tamb¨¦ vaig visitar la casa de Benimodo. Hi an¨¤vem perqu¨¨ Did¨ªn Puig, amiga de la fam¨ªlia, la representant d¡¯Edigsa, n¡¯era ve?na i feia de nexe entre Estell¨¦s i la gent d¡¯Al Tall. Tinc aquell record boir¨®s i el fet de preguntar-li a la mare qui era aquell senyor (riu)¡­ La meua dona un dia em va regalar el Llibre de meravelles¡­ Jo no s¨®c alg¨² que en s¨¤pia molt, de literatura, ni de bon tros¡­ Simplement vaig fer la tria dels poemes del disc perqu¨¨ eren els que m¡¯arribaven. Altrament, com t¡¯he dit, Estell¨¦s forma part del meu paisatge, com forma part l¡¯entorn de la comarca, del lloc on visc¡­ Em sent c¨°mode, s¨®n versos que m¡¯arriben molt endins. I m¡¯hi arriben molt perqu¨¨ m¡¯agrada cantar, explicar hist¨°ries molt quotidianes¡­ Continuar¨¦ aquesta tasca despr¨¦s de traure el proper disc, A casa nostra, del qual ja se¡¯n pot veure un clip en la xarxa¡±. Siga com vulga, el poema que potser parla millor d¡¯aquesta tendra, ¨ªntima relaci¨® del cantautor amb Estell¨¦s a penes t¨¦ dos versos mal contats: ¡°Nom¨¦s un mot que t¡¯ho diria tot: vida. Nom¨¦s. Amb aix¨°, bastaria...¡±.

De moment a Val¨¨ncia, del Bertomeu. 7 d¡¯Estell¨¦s, ja se n¡¯ha fet una segona edici¨® i a Barcelona comen?a a entrar per l¡¯ampla finestra de l¡¯atape?da xarxa de biblioteques de la ciutat.

Tot plegat, un cantautor excepcional, un nou llenguatge. Un Estell¨¦s, tamb¨¦, diferent, si m¨¦s no i com diria Vicent Torrent, cantat d¡¯una altra manera.