Ulisses, la cerca, el sacrifici

La segona de les quatre hist¨°ries possibles, segons Borges, ¨¦s la hist¨°ria d¡¯un retorn. El d¡¯Ulisses, que despr¨¦s de deu anys d¡¯errar per mars perilloses i d¡¯aturar-se en illes d¡¯encanteri, torna a la seua ?taca natal. El de les divinitats del Nord que, una vegada destru?da la terra, la veuen sorgir de la mar, verda i lluent, i troben en la gespa les peces d¡¯escacs amb qu¨¨ abans havien jugat. (?s la hist¨°ria de totes les hist¨°ries, la del cam¨ª circular, que admet tots els principis per¨° nom¨¦s alguns finals.) La tercera hist¨°ria ¨¦s la d¡¯una cerca, i hi podem veure (diu Borges, i jo sospitava) una variaci¨® de la forma anterior. Jas¨® i el Vell¨® d¡¯Or, els trenta ocells perses que creuen muntanyes i mars i veuen la cara del seu D¨¦u, el Simurgh, que ¨¦s cada un d¡¯ells i tots. En el passat, diu el gran bibliotecari, tota empresa era venturosa: alg¨² robava, finalment, les prohibides pomes d¡¯or; alg¨², per fi, mereixia la conquista del Grial (tot i que el Grial vertader, com vost¨¦s deuen saber, ¨¦s a la Seu de Val¨¨ncia i ja fa temps que no el vol conquistar ning¨²). Per¨° en el nostre temps, lamenta Borges, la cerca est¨¤ condemnada al frac¨¤s: el capit¨¤ Ahab troba per fi la balena, per¨° la balena el desf¨¤ i l¡¯arrossega; els herois de James Joyce o de Kafka nom¨¦s poden esperar la derrota. Som tan pobres de valor i de fe que ja el happy-ending no ¨¦s altra cosa que un afalac industrial. No podem creure en el cel, per¨° s¨ª que creiem en l¡¯infern, en l¡¯infern a la terra, que, com afirm¨¤ Jean-Paul Sartre, s¨®n els altres. I per aix¨°, afegir¨¦ jo, per aquesta variaci¨® de la fe segons el mitj¨¤ o l¡¯instrument, sembla que les bones pel¡¤l¨ªcules s¨ª que poden tenir final feli?, per¨° les bones novel¡¤les no (i els herois de les meues, lamente dir-ho, ho lamente per ells, tamb¨¦ busquen molt i tamb¨¦ acaben malament.) L¡¯¨²ltima hist¨°ria ¨¦s la del sacrifici d¡¯un d¨¦u. Attis, a Fr¨ªgia, es mutila i es mata; Od¨ªn sacrificat a Od¨ªn. El Mateix a Si Mateix (no s¨¦ a qui es refereix Borges), penja de l¡¯arbre nou nits senceres i ¨¦s ferit de llan?a. Crist ¨¦s crucificat pels romans, i aix¨° tots pensem que sabem qu¨¨ vol dir. Quatre s¨®n les hist¨°ries, doncs, acaba Borges: ?Durante el tiempo que nos queda, seguiremos narr¨¢ndolas, transformadas?. Transformant-les per contar-les, o mentre les contem.