L¡¯objecte

Ara fa deu anys, o dotze, o potser quinze, vaig ser testimoni, des de la terrassa de la meua casa de mar, d¡¯una acci¨® gratu?ta: un jove que hi passava pel davant llan?¨¤ reiteradament, cap al cel, una de les seues xancletes, fent-ne broma amb els amics. La broma, a penes presa en consideraci¨® pels companys, assol¨ª el ress¨° desitjat nom¨¦s quan la xancleta qued¨¤ encalada en la cornisa de l¡¯edifici que enfronta el meu, i va prendre realment cos quan tot intent del graci¨®s i dels amics per recuperar-la esdevingu¨¦ in¨²til. La xancleta, negra, ¡°del ditet¡±, com en solem dir, va quedar all¨¤, a la vista de tothom que passara pel carrer¨®, i especialment a la meua vista i a la de la meua fam¨ªlia, que ens la trobem davant del nas cada volta que eixim a la terrassa. Un vespre, estant a soles, vaig intentar fer-la caure des dalt d¡¯una escala i amb un esteranyinador. Impossible, no hi arribava. Per al ve¨ª de davant, que no la veu, no existeix; per a mi ¨¦s una pres¨¨ncia constant, tant o m¨¦s que la cornisa on reposa. Recorde qu¨¨ en vaig pensar aleshores: ¡°No deu tardar a caure, se n¡¯encarregaran les successives pluges, els vendavals, potser els ocells¡±. No ha estat aix¨ª: la xancleta hi perdura. Deu, dotze, potser quinze anys. I jo em pregunte: On s¨®n ara aquells joves? Qu¨¨ se¡¯n deu haver fet, de les seues vides?¡­ Qui sap si l¡¯individu que aquell dia torn¨¤ amb un peu nu a casa ja deu tindre fills i, si alguna volta, passant per aquest carrer¨®, provinent de la platja, carregat amb el para-sol i les cadires i els poalets, no deu haver dit als fills: aquella xancleta negra, que veieu dalt de la cornisa, era del pare, quan el pare no era qui s¨®c ara, sin¨® un jove que solia fer el pallasso davant dels amics. O potser no ha tornat mai a passar per ac¨ª i fins i tot ha oblidat l¡¯an¨¨cdota. Quina import¨¤ncia t¨¦, en definitiva, una xancleta? Els meus fills, en canvi, no han conegut la vista des de la nostra terrassa sense aquesta xancleta; si algun dia per fi hi cau, sentiran un buit. I jo tamb¨¦. Ara mateix la recorde i pense: no es deu haver aferrat volunt¨¤riament all¨¤, per superar el seu dest¨ª massa previsible? No cal rumiar molt per a saber qu¨¨ en degu¨¦ passar amb la parella, i amb totes les xancletes de la seua generaci¨®. Amb aquesta ha ocorregut el que passa amb les obres mestres, amb els cl¨¤ssics, que suren per damunt del seu temps. No ¨¦s aix¨° el que pretenem quasi tots els artistes: encalar una obra en una cornisa, a fi que sobrevisca a la seua generaci¨® i es mantinga visible, present, davant de generacions futures? No era aquesta, ¨¦s clar, la intenci¨® del xicot que feia el pallasso davant dels amics. Els actes, per m¨¦s gratu?ts que siguen, tenen conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles. On deu ser ara, aquell jove? Segueix viu? Qu¨¨ en deu retindre, d¡¯aquell incident insignificant? En canvi jo, ¨²nic testimoni ali¨¦, objectiu, de l¡¯an¨¨cdota, estic condemnat, per la cont¨ªnua pres¨¨ncia de l¡¯objecte, a recordar-la. Fins quan? Em sobreviur¨¤ tamb¨¦ a mi, la xancleta?