Democr¨¤cia i saber

En l¡¯article d¡¯aquesta mateixa secci¨® de la setmana passada analitz¨¤vem de quina manera un moviment democr¨¤tic ¡ªi aix¨ª s¡¯afirmava¡ª com ho ¨¦s el que ha endegat Catalunya en vista a la seva independ¨¨ncia no hi guanya res, ans al contrari, fent servir elements est¨¨tics que impressionen i engresquen, per¨° que sempre s¨®n de naturalesa enlluernadora i, per aix¨°, m¨¦s o menys encegadors. Avui defensarem l¡¯altra cara de la moneda: parlarem de com col¡¤labora sempre en tot proc¨¦s democr¨¤tic la posada en joc d¡¯all¨° que es troba als ant¨ªpodes de l¡¯espectacle: el coneixement.

?s cert que la constituci¨® de la societat de masses ¡ªque ¨¦s un fenomen lligat estretament al naixement de les grans conurbacions, a la civilitzaci¨® industrial i al desenvolupament del capitalisme¡ª ha assestat un cop molt dur a l¡¯antiga manera de bastir una democr¨¤cia basada en la sobirania intel¡¤lectual de tota la poblaci¨®. De fet, Arist¨°til ja postulava que en una ciutat massa gran ¡ªel demos atenenc va arribar a tenir m¨¦s de 300.000 habitants, dels quals nom¨¦s uns 45.000 eren ciutadans lliures¡ª, la pr¨¤ctica assaonada, tranquil¡¤la i reflexiva de la democr¨¤cia perdia gaireb¨¦ tota efici¨¨ncia: perqu¨¨ la democr¨¤cia, per estricta definici¨®, consisteix en el govern del poble, amb el benent¨¨s que aquest poble delega la seva opini¨®, tamb¨¦ democr¨¤ticament, en uns representants fidedignes: aquests configuraven totes les escenes de decisi¨® pol¨ªtica, tant a la Gr¨¨cia en el seu millor moment pol¨ªtic com al senat rom¨¤, que parlava sempre en nom ¡ªindissoluble unitat¡ª de tota la comunitat: Senatus Populusque Romanus.

Per¨°, com s¡¯ha dit, l¡¯emerg¨¨ncia de les masses i el sufragi universal ¡ªprocediment que va ser discutit al llarg de tot el segle XIX, arran de l¡¯emerg¨¨ncia del gros de la ciutadania al cos dels votants¡ª van fer que les iniciatives pol¨ªtiques quedessin, per desgr¨¤cia, molt sovint en mans d¡¯antigues aristocr¨¤cies, d¡¯oligarquies, de plutocr¨¤cies, despr¨¦s de burocr¨¤cies ¡ªAlfred Weber ho va estudiar molt b¨¦ i Kafka, a El proc¨¦s, ho va il¡¤lustrar de meravella¡ª i, finalment, en mans de la propaganda i dels mitjans de comunicaci¨®.

Enfortir una democr¨¤cia, als nostres dies, nom¨¦s pot consistir, doncs, a refor?ar tant com es pugui la capacitat de discerniment de tota la poblaci¨® ¡ªdes de l¡¯alt funcionari fins a l¡¯obrer o el pag¨¨s m¨¦s amagats i dispersos en la geografia¡ª, perqu¨¨ els vots, tot i que valen el mateix, no signifiquen el mateix si provenen de les emocions que si provenen del clar discerniment, enraonat, del que pugui haver-hi en joc. La racionalitat pol¨ªtica, doncs, assentada en una educaci¨® molt seriosa de la ciutadania ¡ªl¡¯¨²ltim informe PISA, per cert, ens fa quedar molt malament¡ª, ¨¦s all¨° que, al capdavall, d¨®na for?a a tota democr¨¤cia, per molt leg¨ªtims que siguin els altres mecanismes que hagin determinat la voluntat dels votants expressada a les urnes.

No veiem, doncs, altra manera d¡¯assegurar s¨°lidament l¡¯actual proc¨¦s d¡¯autodeterminaci¨® del pa¨ªs que una did¨¤ctica molt escrupolosa de tots els antecedents, pressup¨°sits i conseq¨¹ents d¡¯aquesta iniciativa: ensenyar la hist¨°ria d¡¯una manera no esbiaixada; donar als grups de l¡¯oposici¨® del nostre Parlament ¡ªque s¨®n representants leg¨ªtims d¡¯una part del poble de Catalunya¡ª els mateixos mitjans que es fan servir per difondre i propagar l¡¯independentisme; promoure tota mena de debats als diaris, la r¨¤dio i la televisi¨®, amb pres¨¨ncia de tots els grups pol¨ªtics i de totes les opinions, des de les m¨¦s secessionistes fins a les m¨¦s unionistes; no menysprear mai cap persona ni grup pol¨ªtic que discrepi de l¡¯opini¨® generalitzada, o generada un¨ªvocament pel govern; no considerar mai que una idea circula per la via de la veritat i que les veus divergents s¨®n una nosa a liquidar.

Ara, quan sotgem la fundaci¨® d¡¯una nova Roma, no podem dir all¨° que escrivia Tit Livi (28,27): Multitudo omnis, sicut natura maris, per se immobilis est, ventus et aurae cient. Que no ens moguin gaire ni el vent ni les brises; que ens mogui, per damunt de tot, el coneixement.<TB><TB><TB>