Les ciutats del Born

L¡¯edifici del Mercat del Born ha tornat a obrir les portes com a Centre Cultural despr¨¦s de gaireb¨¦ deu anys de l¡¯inici de les obres que l¡¯havien de convertir en biblioteca i de molts m¨¦s d¡¯inactivitat. L¡¯interior de l¡¯edifici reconvertit mostra l¡¯espl¨¨ndida perspectiva de l¡¯arquitectura en ferro de Josep Fontser¨¨, que ressalta avui amb la seva l¨°gica de mestre d¡¯obres, atesa la incompet¨¨ncia de l¡¯arquitectura contempor¨¤nia per fer cobertes de mercats. N¡¯hi ha prou de veure les fotografies de la coberta que no cobreix els nous Encants per adonar-se¡¯n.

M¡¯he volgut creure, en veure tanta unanimitat, el valor del jaciment arqueol¨°gic del Born, tot i que continuo preguntant-me si aquesta ciutat necessita m¨¦s aix¨° que no pas una biblioteca. No tinc clar si tants esfor?os han esgotat totes les vies per compaginar el jaciment amb la biblioteca, ni tampoc tinc clar si ha pesat m¨¦s la recreaci¨® d¡¯un esdeveniment, ara tan oport¨² per a alguns, o el seu valor arqueol¨°gic, i si el millor dest¨ª per a qualsevol edifici ¨¦s desposseir-lo de la seva ra¨® tot atorgant m¨¦s valor al subs¨°l que al mateix edifici.

A l¡¯interior han constru?t una plataforma perimetral amb un pont central per poder veure el jaciment, i quatre caixes vidriades i iguals a les cantonades; dues d¡¯elles contenen exposicions, una ¨¦s un espai polivalent i l¡¯altra ¨¦s restaurant i llibreria. S¨®n una mica d¨¦j¨¤ vu, i no podem evitar pensar que hem desenvolupat una habilitat i un ofici notables a fer exposicions, per¨° fa la impressi¨® que amaguen una falta real de coses per exposar. No m¡¯estranya que hi hagi qui digui que els museus s¨®n avorrits: sembla una coartada per recrear aquest tipus d¡¯exposici¨®. Si hom t¨¦ el cap de Nefertiti no cal gaire ¡°discurs¡± expositiu... Mentre voltem l¡¯edifici des de dalt, veient el que queda de la ciutat antiga, tenim un sentiment contradictori que inspiren la trama obliqua dels carrers i parcel¡¤les de la ciutat del segle XVIII, l¡¯estructura de ferro que suporta les teulades de l¡¯edifici del XIX, i la s¨°bria, per¨° tamb¨¦ previsible, polida, neta i neutra arquitectura del segle XXI, de la qual nom¨¦s em semblen remarcables el conjunt de fonaments nous que recalcen els pilars de fosa, per la seva execuci¨® i perqu¨¨ expressen un moment, el del conflicte entre el dest¨ª imaginat i el present actual, amb tota cruesa.

El pitjor de l¡¯actual nou monument commemoratiu

Per¨°, sens dubte, el pitjor de l¡¯actual nou monument commemoratiu ¨¦s l¡¯exterior. La reforma realitzada al seu voltant confereix a l¡¯espai urb¨¤ un aire irreal, fals i in¨²til. Aix¨° queda posat en valor per l¡¯error descomunal d¡¯haver esborrat els carrers del voltant i especialment al davant, la qual cosa fa que resulti dif¨ªcil definir-ho. No ¨¦s un carrer, tampoc una pla?a, ni un sal¨®, ¨¦s senzillament no-res, la negaci¨® de la ciutat. Tant ¨¦s aix¨ª que l¡¯espai t¨¦ l¡¯aire caricaturesc que tenen les ciutats quan es filma una pel¡¤l¨ªcula d¡¯¨¨poca, fent que la ciutat i els ciutadans actu?n d¡¯extres. En aquest sentit, el ca¨°tic conjunt de pancartes amb cognoms de m¨¤rtirs dels balcons ajuda for?a a augmentar la sensaci¨® de gegant¨ª attrezzo urb¨¤. El pal de la bandera, de 1.714 cent¨ªmetres d¡¯al?ada, una r¨¨plica rabassuda de l¡¯aixecat per Joze Plecnik al Castell de Praga, aqu¨ª queda fora de lloc i desproporcionat, un magn¨ªfic exemple que les dates hist¨°riques no serveixen per dissenyar.

Esborrar carrers, tot esborrant cal?ades, voreres, rigoles i tot el que recordi l¡¯¨²s del carrer, accentua un problema d¡¯aquest edifici, i ¨¦s que els seus murs cecs no ajuden gens la ciutat. Per m¨¦s monument que sigui aquest, ¨¦s un problema real que la reforma no ha resolt; al contrari, ara aquests espais buits amb un costat cec no funcionen. Tot plegat esdev¨¦ una met¨¤fora dels temps que corren. Quin sentit t¨¦ preservar el tra?at de la ciutat del segle XVIII i no fer-ho amb el del XXI?

En tota la reforma es fa present un malalt¨ªs respecte pel passat que nom¨¦s podem trepitjar amb int¨¨rpret, i en canvi hi ha una nul¡¤la sensibilitat pel present. Que f¨¤cil que ¨¦s reconciliar-se amb el passat, per¨° que dif¨ªcil que ¨¦s respectar la ciutat contempor¨¤nia com a obra col¡¤lectiva dels que hi van viure i dels que hi viuen, amb les seves equivocacions incloses.

?