La sospita

El pastor del mas de Gual m¡¯havia dit que potser en les pinedes del Pla d¡¯Amunt, a tocar del Man?anar, encara quedaven alguns rovellons. Durant les setmanes passades la gent n¡¯ha collit caixes i caixes al Penyagolosa, hi ha hagut una aut¨¨ntica invasi¨®, un deliri f¨²ngic, com feia temps que no es recordava. El rovell¨® mou aut¨¨ntiques multituds, que tot ho regiren, i en general amb molt poc de respecte per la natura: ho deixen ple de brossa i trenquen els bolets que no s¨®n comestibles, alguns van amb rastells, altres semblen veritables piconadores. Ara, que ha passat la febre, ho aprofite per fer un tomb per la muntanya, amb la meua cistelleta, i la navalla en forma de fal?: buscar bolets ¨¦s una manera de passejar, de respirar, de passar l¡¯estona, una il¡¤lusi¨® remota que no aspira a gran cosa, a fer-se a la nit una paelleta amb un grapat de bolets, amb una punteta d¡¯all. I si hi ha algun bolet de card encara millor, que aporta un puntet de melositat, amb el seu cos mucilagin¨®s. Camine, doncs, pel Pla d¡¯Amunt i el dia ¨¦s c¨¤lid i tot est¨¤ molt eixut. De seguida m¡¯adone que trobar-ne ¨¦s quasi una quimera: en algun rac¨® fondal hi ha alguns mataparents, algunes r¨²ssules, fins i tot hi veig uns formidables pets de llop gegants, grossos com pilotes d¡¯handbol. M¡¯entretinc una mica mirant-los, tamb¨¦ els coneixen per bufa del dimoni o per esclatabufa, pel polsim que alliberen quan els prems un poc. D¡¯ac¨ª a uns quants dies explotaran i deixaran anar milions d¡¯espores, que, com ens adverteix David Attenborough, si totes fructificaren omplirien en dues generacions un volum 800 vegades superior a la Terra. All¨° m¡¯entret¨¦, la dimensi¨® de l¡¯esfor? gen¨¨sic, i fa que la caminada no siga est¨¨ril. Unes casetes de pastor, petites, de mida d¡¯una persona, tamb¨¦ s¨®n un motiu de reflexi¨®. En aquelles soledats, i en aquell erm, tindre un aixopluc podia salvar una persona; un cau on passar la pedregada, o la tempesta inclement, quan les dist¨¤ncies eren totes de caminar, i l¡¯autom¨°bil era del tot impensable. De tota manera, no perd l¡¯esperan?a de trobar algun rovell¨®: si el pastor m¡¯ho ha dit per alguna cosa deu ser. Aguditze la vista: els rovellons imiten l¡¯escor?a dels pins, o la pinassa caiguda, i de vegades s¨®n quasi invisibles i passes pel costat. Aix¨° tamb¨¦ reactiva la il¡¤lusi¨®, sempre hi ha la possibilitat que ning¨² no l¡¯haja vist, i el bolet estiga all¨ª esperant-te, tocat per un raig de llum. I de colp i volta, en un rodal de pins i carrasques en veig un: acaba d¡¯aflorar de terra, amb aquella energia que tenen les coses de la natura. Trac la navalleta i faig el ritual de tallar-lo pel peu, perqu¨¨ les hifes del fong permeten la posterior regeneraci¨®. Una mica m¨¦s enll¨¤ hi veig un altre, i un altre, i prenc mitja dotzena de bolets llustrosos, sans, carnosos, abellidors. La cistelleta fa goig de mirar i camine emocionat, esperant trobar-ne uns quants m¨¦s. El dia ¨¦s sorprenentment bo i algunes papallones blanques voletegen nervioses de planta en planta. Per fi, trobe un nou rovell¨®, per¨° m¡¯adone que ha estat tallat i l¡¯han llan?at. Potser estava cucat. O potser¡­ M¡¯hi fixe i aquells rovellons s¨®n m¨¦s p¨¤l¡¤lids del que ¨¦s natural i comence a sospitar. En arribar a casa ho comprove: ¡°Lactarius mediterraneensis ¨¦s un bolet amb la t¨ªpica fesomia del rovell¨® per¨° m¨¦s p¨¤l¡¤lid, amb el barret de color crema clar amb cercles conc¨¨ntrics ataronjats. Les l¨¤mines s¨®n tamb¨¦ de color crema i secreten un l¨¤tex blanc, fet que permet distingir-lo clarament del rovell¨® (Lactarius sanguifluus) de l¨¤mines i l¨¤tex vin¨®s, del rovell¨® d'obaga o pinetell (L. deliciosus) m¨¦s ataronjat i de la lleterola (L. chrysorrheus) de l¨¤tex groc. Lactarius mediterraneensis es troba entre les alzines, sobre s¨°ls calcaris. El seu gust picant el fa immenjable.¡± Mire la cistella: que bonics i abellidors que s¨®n! Per¨° la sospita s¡¯ha confirmat.