Dep¨°sits i desprop¨°sits

Aquest estiu, el Museu de Belles Arts de Val¨¨ncia va ser not¨ªcia per dos motius de signe ben divers. La premsa va publicar, d¡¯una banda, que l¡¯Estat ha pressupostat 4 milions d¡¯euros per a les obres d¡¯ampliaci¨® i condicionament del museu. ?s la mateixa quantitat que es va pressupostar el 2012, i ¨¦s evident que fa falta, i m¨¦s si es t¨¦ en compte que les obres en q¨¹esti¨® porten ja ¨Csi no m¡¯erre- 27 anys en marxa, amb aquella parsim¨°nia tan caracter¨ªstica de les coses d¡¯ac¨ª, quan tenen alguna cosa a veure amb el patrimoni art¨ªstic, i no fan pinta de voler acabar-se mai.

L¡¯altra not¨ªcia ¨¦s molt m¨¦s greu. La UGT va denunciar l¡¯actual directora del Sant Pius V, Paz Olmos, per possible delicte contra el patrimoni, despr¨¦s que es coneguera que 14 dels quadres cedits en dep¨°sit pel museu als mercedaris del monestir del Puig durant la postguerra no s¡¯havien pogut localitzar. Aix¨° no vol dir, en principi, que hagen desaparegut. Es veu que aquells dep¨°sits es van documentar tan malament, i que el caos, el desori i l¡¯abandonanent d¡¯una bona part del monestir ¨¦s tan gran que, senzillament, no se sap on paren (que ¨¦s l¡¯antesala de la desaparici¨®). Tamb¨¦ es va saber que els mercedaris, pel seu compte, i sense demanar perm¨ªs a ning¨², havien enviat alguns quadres al taller de restauraci¨® de la Universitat Polit¨¨cnica perqu¨¨ hi feren el que pogueren. Al cap de pocs dies, Paz Olmos va declarar que tot estava controlat i que no hi havia cap motiu d¡¯alarma. Tamb¨¦ s¡¯ha escrit que, a fi de comptes, tots els quadres aparentment extraviats s¨®n an¨°nims menys un, insinuant aix¨ª que es tracta de peces de poc valor. S¡¯oblida una obvietat: que un quadre ¨¦s an¨°nim mentre no se sap qui el va pintar, i que aix¨° ens pot dir alguna cosa, a vegades, de la falta de perspic¨¤cia dels experts que l¡¯estudien, per¨° no ens diu mai res de la seua qualitat. El patrimoni pict¨°ric valenci¨¤ ha quedat severament delmat per guerres, riuades, robatoris, incendis i, sobretot, una inc¨²ria at¨¤vica que es veu que continua. No estem en condicions de perdre res m¨¦s, amb nom o sense. M¡¯agradaria saber com acaba, tot aix¨°.

Sobre aquest tema, trist i embolicat, es poden saber m¨¦s coses llegint el blog de l¡¯historiador de l¡¯art Joan Gavara, que recomane vivament. No s¨¦ si Gavara exagera una mica, per¨° el que s¨ª que es nota ¨¦s que ¨¦s alg¨² que ent¨¦n i que estima l¡¯art. Nom¨¦s per aix¨°, ja sembla prou m¨¦s fiable que la directora Paz Olmos, que ve del m¨®n pol¨ªtic i que d¡¯aquestes coses en sap poc, per dir-ho amb suavitat. Gavara ens recorda, per exemple, que entre els anys 50 i 60 del segle passat es van cedir 255 peces (en l¡¯actualitat n¡¯hi hauria d¡¯haver 239) al monestir del Puig, que Francisco Camps va atorgar una bonica suma mensual als mercedaris en concepte de lloguer i que ja fa anys que se sap que part del monestir est¨¤ molt deteriorada (la premsa ho ha denunciat reiteradament). Tamb¨¦ se sap que els mercedaris van traslladar 18 quadres del Puig (tamb¨¦ sense dir res a ning¨²) a la seua esgl¨¦sia de la pla?a de Vicent Iborra de Val¨¨ncia, i all¨¤ se¡¯ls va trobar Adela Espin¨®s quan preparava una exposici¨® de Josep Camaron ¨Cque no ¨¦s cap pintor an¨°nim, precisament- el 2005. A m¨¦s Gavara denuncia que en el museu no hi ha const¨¤ncia documental de molts altres dep¨°sits antics, amb el perill d¡¯apropiaci¨® indeguda que aquestes irregularitats comporten.

"No estem en condicions de perdre res m¨¦s, amb nom o sense"

L¡¯embolic del Puig ¨¦s una her¨¨ncia enverinada de la postguerra, per¨° fins ara s¡¯ha fet ben poc per a resoldre-la, i temps n¡¯hi ha hagut de sobra. Hi ha moltes altres coses del museu valenci¨¤ de belles arts que fan pena, i en aix¨° no puc m¨¦s que corroborar les opinions de Gavara. Situar vora l¡¯entrada la sala de Sorolla, al costat de l¡¯art barroc, ¨¦s un error que trenca qualsevol coher¨¨ncia museogr¨¤fica. Suposar que la gent vindr¨¤ a veure el museu perqu¨¨ li han plantat davant la celebritat local ¨Camb tots els meus respectes per Sorolla, que no en t¨¦ cap culpa- ¨¦s d¡¯un provincianisme estrepit¨®s que fa pujar els colors a la cara. I encara aix¨° t¨¦ algun motiu, per rid¨ªcul que siga. El que han fet amb les sales dedicades al Barroc i el segle XVIII, que Benito havia deixat prou ordenades, no t¨¦ perd¨®. L¡¯espai ¨¦s esc¨¤s, sense dubte, per¨° el desordre i el desaprofitament no tenen excusa. Com costa d¡¯explicar que hagen tancat la llibreria ¨Cque era ben ¨²til- i la cafeteria. Gavara exposa l¡¯arrel dels problemes del museu sense embuts: ¡°la incompetencia de sus gestores, la falta de personal cualificado y el ninguneo sistem¨¢tico del valioso y sufrido personal del museo¡±. Al darrere, l¡¯absolut desinter¨¦s de la Generalitat, que ja va amargar els ¨²ltims anys de vida de Fernando Benito.

Parlem d¡¯un gran museu, d¡¯una de les col¡¤leccions art¨ªstiques m¨¦s importants de l¡¯Estat, d¡¯un luxe fr¨¤gil que haur¨ªem de preservar i disfrutar; parlem tamb¨¦ del monestir del Puig, amb tota la c¨¤rrega simb¨°lica i cultural que comporta. Els exemples es podrien multiplicar, per¨° aquests ja s¨®n prou grossos. Fa vergonya i mal de cor, tot aix¨°, per¨° les coses s¨®n com s¨®n. Mentrestant, Consuelo Ciscar passeja el seu palmito com una diva italiana d¡¯exposici¨® perp¨¨tua per l¡¯IVAM (una altra pena) i els nostres pol¨ªtics s¡¯omplin la boca de valencianitat, que va barata.