La vida solit¨¤ria

En una ocasi¨®, Diderot va convidar l¡¯abb¨¦ Galiani a passar amb ell uns quants dies al camp. Galiani, que tenia una gran admiraci¨® pels homes d¡¯esprit, va anar-hi amb molt de gust. Per¨° aquell mateix vespre, quan nom¨¦s havien passat unes quantes hores d¡¯en?¨¤ de la seva arribada, Diderot va trobar-se¡¯l fent les maletes que tot just acabava de desfer. Li va preguntar: ¡°I ara, estimat abb¨¦, ja voleu anar-vos-en?¡±. Galiani va respondre: ¡°Que si me¡¯n vaig? Odio a mort el camp, i em tiraria al canal si estigu¨¦s condemnat a passar un quart d¡¯hora m¨¦s en aquest lloc. No ha calgut m¨¦s temps perqu¨¨ m¡¯adon¨¦s de quina manera la felicitat d¡¯un home difereix de la felicitat d¡¯un altre¡±. Ell va tornar a Par¨ªs i Diderot, que era menys mund¨¤, va romandre.

L¡¯afici¨® a la vida solit¨¤ria, com la que menava Diderot al camp, posseeix una bibliografia fabulosa... escrita possiblement per ¨¦ssers solitaris que s¡¯avorrien ¡ªessent l¡¯avorriment una garantia per a la g¨¨nesi de quasi totes les grans obres art¨ªstiques i liter¨¤ries. Ara acaba de publicar-se a les G¨¤l¡¤lies ¡ªque bo que seria que la Catalunya del Mig estigu¨¦s confederada amb tot Fran?a, inclosa la Catalunya Nord!¡ª una Histoire de la solitude et des solitaires, Fayard, 2013, a c¨¤rrec de Georges Minois, un historiador menor, per¨° sempre ben documentat. Hi repassa la hist¨°ria de la solitud i els solitaris des de l¡¯antiguitat pagana fins als nostres dies: l¡¯autor suposa que mai a la vida no hi haur¨¤ hagut tants solitaris com ara, quan tothom disposa de tantes maneres de comunicar-se.

Com ¨¦s sabut i hem comentat en altres ocasions en aquesta secci¨®, a part els Di¨°genes de torn i les exhortacions dels cl¨¤ssics llatins a viure tots sols en la pau campestre ¡ªbeatus ille...¡ª, els grans solitaris de la hist¨°ria d¡¯Occident sempre seran els eremites i els anacoretes d¡¯Egipte i S¨ªria als primers segles del cristianisme: dendrites ¡ªque vivien dalt un arbre¡ª, gimnosofistes ¡ªara n¡¯hi torna a haver, i tamb¨¦ van despullats, per¨° no del tot¡ª, adamites i estilites reblaven el clau de la mitja soledat cenob¨ªtica per practicar un a?llament que fa basarda. Minois explica, amb molta gr¨¤cia, que aquests grans solitaris, com Antoni, Hilari¨® i Sime¨® del desert ¡ªvegeu el bu?uel que fa al cas¡ª, van pagar molt cara la seva tirada a la solitud, perqu¨¨, ungits llavors de santedat, i suposant tothom que eren taumaturgs a m¨¦s de solitaris, la gent els visitava en multitud fins espatllar-los, ai las!, les seves pietoses intencions.

Mai no s¡¯ha portat la solitud fins als extrems d¡¯aquests cristians de les primeres cent¨²ries. Els medievals van tenir m¨¦s aviat tirada a la vida mon¨¤stica ¡ªvida que els professors d¡¯Humanitats aconsellen als seus estudiants, sense que els facin cas per no haver d¡¯abra?ar la castedat, m¨¦s que la fe; els humanistes en parlaven molt ¡ªvegeu el De vita solitaria, de Petrarca, editada en catal¨¤ a Angle, 2011¡ª, per¨° no paraven de visitar-se entre ells i fer estada a corts papals i aristocr¨¤tiques; els il¡¤lustrats, com Diderot, passaven temporades al camp, solitaris, per¨° es delien per la vida a ciutat i les converses amb les dames parisenques. Els rom¨¤ntics, ells s¨ª, per culpa de Rousseau ¡ªel gran promeneur solitaire, responsable de les dietes ecol¨°giques, un pelma si es compara amb Voltaire¡ª van predicar l¡¯a?llament a la manera mixta dels anacoretes i els herois; i ben entrat el XIX, i al XX, la soledat va perdre predicament, per b¨¦ que van quedar-ne mostres fefaents i entossudides: ¨¦s el cas de Flaubert o de Kafka, aquest havent escrit: ¡°Cal que estigui sol. Tot el que he fet fins ara ha estat un ¨¨xit de l¡¯estar sol¡± ¡ªper¨° anava cada dia a treballar en una companyia d¡¯assegurances en qu¨¨ es congregava una gernaci¨® eixordadora (vegeu la pel¡¤l¨ªcula corresponent, d¡¯Orson Welles).

Avui, si de cas, nom¨¦s busquen la soledat els intel¡¤lectuals conspicus, si ¨¦s possible pagats per l¡¯estat, cosa que assegura, almenys, uns ous ferrats amb patates fregides per dinar. La major part de la gent jove, i no tan jove, s¡¯adelita comunicant-se tothora, sonorament, amb el primer que troben a la xarxa: ignoren, encara, que la xarxa de la personalitat s¡¯elabora, sobretot, en hores de molta soledat i quietud callades.

?