Estands, llibres, goyas

Entre les cares m¨¦s que menys tristoies dels editors espanyols presents enguany a l¡¯esmorte?deta Fira del Llibre de Frankfurt, destacaven les de pomes agres dels representants dels editors catalans. Feien una ganyota amb fonament matem¨¤tic: ja tenien les xifres oficials del balan? del 2012. S¨ª, de mal de ventre: el sector havia girat 221 milions d¡¯euros (104 milions en llibre de text; 117 en la resta d¡¯edicions). El descens amb relaci¨® al ja rellisc¨®s 2011 era d¡¯un 9%; per¨° si es descompten les edicions comercials (les de llibreria, per entendre¡¯ns), la baixada era d¡¯un 16,82%. Glups, va dir ell.

¡°A aquest ritme, i per acabar fent tirades de 800 exemplars davant el poc que es ven, potser valdr¨¤ m¨¦s deixar-ho c¨®rrer¡±, deia un jove per¨° desanimat editor catal¨¤. Ho comentava des del m¨¦s que correcte (llumin¨®s, amplet) estand que l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana presenta gaireb¨¦ cada any a la fira, amb el suport de la Generalitat mitjan?ant l¡¯Institut Catal¨¤ de les Empreses Culturals.

Feia coseta parlar de crisi, caiguda de vendes, acomiadaments i restriccions quan, just al davant de la parada dels editors catalans, hi havia el ben cridaner i for?a espectacular estand de l¡¯Institut Ramon Llull, el bra? de la promoci¨® exterior de la cultura catalana que, ¨¦s clar, dep¨¨n de la Generalitat (i on l¡¯Ajuntament de Barcelona tamb¨¦ apoquina, de moment cedint el Palau del Bar¨® de Quadres com a seu de l¡¯entitat).

Per¨° no s¡¯ho perdin: tot aix¨° era no m¨¦s enll¨¤ d¡¯uns 150 metres d¡¯on debutava enguany el consistori barcelon¨ª portant-hi una generosa representaci¨® de les publicacions municipals, en un estand tan bonic que fins i tot donava per encabir-hi el caracter¨ªstic banc de fusta del mobiliari urb¨¤. I hi sobrava espai...

Les belles i cuidades publicacions municipals mereixen ser a la Fira de Frankfurt, ¨¦s clar (nom¨¦s una col¡¤lecci¨® com Barcelona del 1700, per exemple, ho justificaria), per¨° potser, en els temps que corren, tres pres¨¨ncies institucionals (ara dependents del mateix color pol¨ªtic) a la que ve a ser una mena de passeig de Gr¨¤cia de les fires pel que fa al preu del s¨°l, ¨¦s, com a m¨ªnim, un desprop¨°sit i una falta d¡¯(est)¨¨tica. I si volen anar m¨¦s enll¨¤, hi ha un punt de deixadesa o de manca de responsabilitat del poder p¨²blic (ara i abans), una mica (o sense la mica) com ha passat amb el cas de l¡¯her¨¨ncia de Mu?oz Ramonet. Perqu¨¨ ara, havent-hi una primera sent¨¨ncia ferma en favor del consistori des del 2007, i despr¨¦s de 20 anys d¡¯haver-les heretat oficialment, a ning¨² deu haver sorpr¨¨s veure la casa buida de goyas i grecos.

?