Dickens i la gasosa

Qu¨¨ en perdura, de Charles Dickens, entre nosaltres? Molt, diria jo. Veladament, subrept¨ªciament, calladament si voleu, per¨° en plena vig¨¨ncia. Un lector exigent actual pot sentir-se inc¨°mode davant alguns trets de l¡¯estil dickensi¨¤, com ara el sentimentalisme efusiu, alguns esdeveniments poc versemblants, les aparicions casuals, els parentius imprevistos (els nombrosos personatges de les seues hist¨°ries, que al principi semblen aliens i distants els uns dels altres, acaben formant una gran fam¨ªlia); trets que el lector exigent actual no toleraria en un text contemporani, per¨° que, en un de fa dos segles, accepta gener¨®s; i ho accepta perqu¨¨ la resta de trets de l¡¯obra de Dickens ¡ªel talent per a dibuixar individus i escenaris memorables, l¡¯esmolada ironia, la documentada cr¨ªtica social, l¡¯efic¨¤cia i claredat de la prosa, la saviesa constructiva i all¨° que ¨¦s tan dif¨ªcil d¡¯explicar i que jo simplificaria dient-ne la capacitat innata de seducci¨®¡ª, la resta de trets, dic, tenen tal poder que fan ombra sobre els que s¡¯han florit amb el temps. I afirme que Dickens perdura entre nosaltres perqu¨¨ en veig l¡¯empremta en novel¡¤les que es publiquen i, sobretot, en els serials televisius. Els conflictes morals, amorosos, judicials, econ¨°mics i familiars que omplin les nostres pantalles i la literatura m¨¦s popular ja estaven prefigurats en obres com El casalot, Grans esperances o El nostre amic mutu. No podem dir el mateix de la literatura o el cinema cultes d¡¯ara, on jo no he sabut percebre l¡¯ombra del mestre angl¨¦s. Tampoc no hi cal. Millor si la creaci¨® d¡¯altura apunta, tot i arrelar en la tradici¨®, cap a horitzons frescos, no trillats. Tanmateix, ning¨² no pot negar a Dickens la seua condici¨® de cl¨¤ssic, ni a algunes de les seues obres la d¡¯obres mestres. La hist¨°ria de la literatura est¨¤ plena d¡¯autors exquisits que patiren la indifer¨¨ncia del p¨²blic i d¡¯autors amb ¨¨xit que anhelaren, infructuosament, un prestigi. Pocs han assolit, com Dickens, el prestigi entre la cr¨ªtica i, alhora, l¡¯¨¨xit davant del p¨²blic. Noms tan poc propensos al populisme com Chesterton, Harold Bloom o el mateix Nabokov n¡¯han fet abrandats elogis. Dickens, per¨°, ¨¦s molt poc llegit ara, malgrat que les traduccions que en tenim (les de Carner per uns motius, la de Xavier P¨¤mies per uns altres) s¨®n extraordin¨¤ries. Els lectors potencials de Dickens haurien d¡¯ocupar, per l¨°gica, un ventall ampli: des de l¡¯exigent de qu¨¨ parl¨¤vem fins al que nom¨¦s vol una hist¨°ria que l¡¯arrossegue. Aquest ¨²ltim, per¨°, ha deixat de llegir Dickens i s¡¯ha decantat pels seus succedanis en forma de best-sellers o de serials televisius. No li importa que el vi d¡¯origen siga excel¡¤lent, el prefereix aigualit i endolcit amb gasosa.