De la mort

A banda de la confusi¨® dels dos dies primers de novembre entre quin era el dia de tots els sants i quin el dia dels difunts, el record dels valencians d¡¯una certa edat va lligat al pas dels tramvies ("jardineres", anomenaven els vagons sense laterals) cap al cementiri carregats de gent amb flors. I, tamb¨¦, igual que els dies de Pasqua, una relaxaci¨® del tr¨¤nsit automobil¨ªstic als carrers que permetia als xiquets jugar-hi.

Despr¨¦s ja va ser la invasi¨® del Halloween, amb tota la seua parafern¨¤lia. Si l¡¯antecedent era pag¨¤ abans que els cristians (no han fet sin¨® apropiar-se les festes paganes) celebraren la mort normalment col¡¤lectiva dels m¨¤rtirs, el paganisme de la discoteca halloweeniana s¡¯ha imposat per ac¨ª amb la c¨¤rrega des-subjectiva que comporta qualsevol imitaci¨®. Dit d¡¯una altra manera: fer l¡¯imb¨¨cil sense ser-ne conscient.

En qualsevol cas, una p¨¨rdua, la del sentit de la celebraci¨®, s¡¯afegeix a la p¨¨rdua d¡¯un ¨¦sser viu. Ara la mort esdev¨¦ una caricatura que arriba a ignorar qu¨¨ pot voler dir aquesta tend¨¨ncia cap a la disfressa de zombi, dels morts retornats al m¨®n terrenal. No saben de la mort, per¨° volen ressuscitar morts.

Si retorn¨¤rem al tema essencial commemorat, ¨¦s a dir, a la mort, podr¨ªem parlar de dos aspectes temporals que l¡¯envolten: el previ, evidentment exceptuant l¡¯accident imprevisible, que l¡¯anuncia; i el posterior, el dol.

Del primer, del previ a la mort i perqu¨¨ la mort en l¡¯actualitat sol estar amortallada dins dels hospitals, remarquem l¡¯efecte que produeix entre les persones del voltant. La ci¨¨ncia troba la manera d¡¯allargar l¡¯agonia dels malalts i aix¨° retorna de diferent manera en cadasc¨² dels amics i familiars, en remoure q¨¹estions personals que volen ser atribu?des a la persona en proc¨¦s de desaparici¨®. Si exagerem al m¨¤xim, seria com l¡¯excitaci¨® que aquest proc¨¦s despertava (i desperta, cal suposar-ho) entre els devots cristians, capellans, monges, entregats m¨¦s enll¨¤ de qualsevol m¨¦s enll¨¤. Esperem que la dedicaci¨® militant d¡¯alguns psic¨°legs especialistes en cat¨¤strofes no arribe mai al mateix punt. ?s terrible ser testimoni de com s¡¯apaga la vida d¡¯alg¨² que estimem i aquest esfor?, molt dif¨ªcil, ha de diferenciar aquest sentiment de tot all¨° que hi projecta cadasc¨².

L¡¯altre temps, posterior, ¨¦s el del dol. Un llibre magn¨ªfic dels pocs postlacanians que aporten material nou en el camp psicoanal¨ªtic (no es tracta de Zizek, per exemple), Jean Allouch, t¨¦ un t¨ªtol suggeridor i ben actual: Er¨®tica del duelo en tiempos de la muerte seca (Ediciones Literales, Argentina). D¡¯entrada, hi deixa caure una tesi provocadora: el dol no ¨¦s una faena. ?s molt freq¨¹ent sentir: "he de fer el dol", com qui va a treballar o a fer una tesi. I continua: "un est¨¤ de dol no perqu¨¨ alg¨² ha mort, sin¨® perqu¨¨ qui ha mort s¡¯ha endut amb ell un petit tros de si mateix". I arriba a dir que tancar un dol suposa l¡¯entrega d¡¯un sacrifici gratu?t, una entrega, al mort. Hi ressona, precisament, la manca de lit¨²rgia, en el sentit ritual, que la mort d¡¯avui preveu.

Podr¨ªem parlar d¡¯un tercer temps. All¨° que alguns en diuen "la segona mort", ¨¦s a dir, l¡¯¨²s que es fa del nom i/o de la mem¨°ria del difunt. Es pot matar "definitivament" (la segona mort) amb la glossa envers el personatge. Cada dia, cada homenatge, ens en d¨®na exemples. Per¨° ja no ¨¦s mat¨¨ria d¡¯un article, sin¨® d¡¯un compendi.