L¡¯¡®otium litterarum¡¯

L¡¯oci dedicat a les lletres, en llat¨ª expressi¨® molt viva durant tot el per¨ªode de l¡¯Humanisme europeu, i fins al XVIII, val encara per a les persones que dediquen el seu lleure, perqu¨¨ poden fer-ho, a llegir i estudiar. Moltes persones podrien dedicar el seu oci a l¡¯estudi i la lectura, per¨° el dediquen a viatjar en un creuer, a practicar esports de moda o a freq¨¹entar botigues per enlluernar-s¡¯hi i prou.

Marc Fumaroli (Marsella, 1932) ¨¦s un d¡¯aquests homes que, sense posseir, possiblement, fortuna familiar, s¡¯ha dedicat tota la vida a l¡¯estudi, les lletres... i la refinada i ocurrent conversaci¨®. En queden pocs, sens dubte. Degu¨¦ con¨¨ixer l¡¯auge de les teories marxistes de la literatura (a Fran?a n¡¯eren bons representants Sartre o Pierre Macherey), degu¨¦, igualment, veure com passaven davant seu estructuralismes, semi¨°tiques i formalismes de tota llei (els deixebles de Jakobson i dels russos, els b¨²lgars Todorov i Kristeva d¡¯aquells anys), i potser degu¨¦ contemplar encara m¨¦s modes, sense amo?nar-s¡¯hi gaire, com Raymond Picard, c¨¨lebre per haver posat el crit al cel davant un llibre, intel¡¤ligent sens dubte, de Roland Barthes (Sur Racine).

Imagino perfectament el senyor Fumaroli fullejant amb disgust, en una llibreria, qualsevol publicaci¨® relativa a aquests deports intel¡¤lectuals que ell va saber esquivar, quedar perplex sense disgust, deixar-la altra vegada a la prestatgeria i comprar-se la Hist¨°ria Augusta, o les Gestae, d¡¯Ami¨¤ Marcel¡¤l¨ª ¡ª¨¤dhuc la de l¡¯heterodox Marcelino¡ª per al goig de les seves hores solit¨¤ries i petites (vegeu l¡¯article de la setmana passada, perqu¨¨ tot es lliga i s¡¯encadena fatalment en aquest m¨®n: ho fa la segona Parca).

?s impossible ressenyar in toto el darrer llibre del savi marsell¨¨s publicat per Acantilado ¡ªamic d¡¯elecci¨®, ben segur, del tamb¨¦ raffin¨¦ Jaume Vallcorba¡ª: La Rep¨²blica de las Letras, Barcelona, 2013, eco, quant al t¨ªtol, del que va fer servir Saavedra Fajardo al XVII. S¡¯hi parla, per seccions diverses, de la tradici¨® human¨ªstica i filol¨°gica de tota la modernitat ¡ªinclosa la querelle famosa, entre ¡°cl¨¤ssics¡± i ¡°moderns¡±, en qu¨¨ va entrar, entre d¡¯altres, Jonathan Swift, Ola?eta Editor, 2012¡ª entre l¡¯emerg¨¨ncia de les Acad¨¨mies al XV i XVI ¡ªla de Marsilio Ficino o la de La Crusca, les dues florentines, i tantes altres¡ª i una investigaci¨® sobre el mal nom dels ¡°academicismes¡± als segles XIX i XX. En suma: ce n¡¯est pas pour le divertissement; ¨¦s un llibre que far¨¤ les del¨ªcies dels amants de les societats liter¨¤ries, els cenacles lletrats... i els salons o cercles dedicats a l¡¯alta conversaci¨®.

En aquest darrer sentit, no puc sin¨® aconsellar vivament als lectors els cap¨ªtols 5, 6 i 8 del llibre, dedicats a aquesta ocupaci¨® gaireb¨¦ sempre vinculada a l¡¯aristocr¨¤cia de sang, de toga i espiritual, ra¨® per la qual, atesos els avatars de la hist¨°ria despr¨¦s de 1789 ¡ªah!, Tocqueville, clar vas veure que aix¨° aniria pel cam¨ª del pedregar!¡ª, ja no es pot dir que avui dia quedi res semblant a les reunions dedicades al ciceroni¨¤ sermo convivialis enlloc del continent, si no ¨¦s amb comptades excepcions, gaireb¨¦ totes en terres angleses, i una en terres catalanes: l¡¯Invisible College (nom atorgat a la Royal Society abans que tir¨¦s decididament cap a les ci¨¨ncies), fundat fa cosa de dos anys a Barcelona per l¡¯insigne llatinista, jove, Andrea Jacobus.

El llibre es troba en el deixant de magn¨ªfiques publicacions, com ara La cultura de la conversaci¨®n o Madame du Deffand, de Benedetta Craveri, o Le monde des salons, d¡¯Antoine Lilti. Els nostres noucentistes, tots amb un punt, impostat, d¡¯aristocratisme, tamb¨¦ van practicar, als caf¨¨s i les cases privades de la ciutat, aquesta art derivada dels studia humanitatis: aquelles benhumorades conversacions s¡¯han convertit, als nostres dies, en discussions sobre la preemin¨¨ncia d¡¯un club de futbol o un altre, o les possibilitats de fundar una rep¨²blica catalana, la qual, per coses de la hist¨°ria, ja no estar¨¤ presidida ni per l¡¯enginy, ni per la saviesa, ni per l¡¯erudici¨®, sin¨®, ai las!, per mites de tercera categoria i t¨°pics de primera. Feli?os i cofois, id¨¨ntics, llavors ens mocarem amb les orelles.

Madame du Deffand.