L¡¯estaci¨® de Gr¨¤cia

A vegades, quan sembla que l¡¯Arquitectura nom¨¦s fa acte de pres¨¨ncia en obres grandiloq¨¹ents i espectaculars, resulta gratificant ensopegar amb una obra civil. Una obra com la de l¡¯estaci¨® que ocupa aquestes l¨ªnies, malgrat els seus defectes. L¡¯estaci¨® de Gr¨¤cia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya s¡¯ha reformat despr¨¦s d¡¯un llarg per¨ªode d¡¯obres que han afectat la pla?a Gal¡¤la Plac¨ªdia. La reforma ha millorat els accessos i ha dotat l¡¯estaci¨® de sortides d¡¯emerg¨¨ncia, ja que aquesta estaci¨®, al contrari d¡¯altres d¡¯aquesta l¨ªnia, no tenia doble acc¨¦s.

Al marge dels canvis normatius i de compliment de la llei d¡¯accessibilitat, la intervenci¨® ha suposat una reforma arquitect¨°nica que es tradueix en canvis en els espais de l¡¯estaci¨®. ?s important recon¨¨ixer que l¡¯aspecte i el car¨¤cter d¡¯aquesta estaci¨® ha estat sempre diferent, probablement a causa de la pres¨¨ncia de les parelles de pilars que suporten les seves voltes. I tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s la primera de Via Augusta, un carrer que deu la seva forma i naturalesa al tra?at del ferrocarril, i ¨¦s precisament l¡¯estaci¨® de Gr¨¤cia la que inicia el desdoblament dels ramals de Balmes i Via Augusta, un desdoblament que la converteix en una mena de versi¨® for?a compacta de la de pla?a Catalunya.

La reforma t¨¦ clarobscurs evidents que, en general, es deixen sentir en dos extrems. En el vest¨ªbul superior, del qual les notes de premsa recullen poca cosa m¨¦s que els nous materials dels acabats (una dada verdaderament irrellevant) i el conjunt d¡¯instal¡¤lacions que cont¨¦ l¡¯estaci¨®: ventilaci¨®, il¡¤luminaci¨®, ascensors i escales. Aquest conjunt, en el qual abunda excessivament la ferralla muntada en sec, afligeix considerablement l¡¯espai de les andanes. En veure bona part del tra?at dels tubs de ventilaci¨®, no podem deixar de pensar en el seu r¨ªgid repertori d¡¯elements i components, a la fi tan dif¨ªcils d¡¯adequar a un lloc com aquest, amb algunes irregularitats de tra?at. En un espai en el qual ja tenim trens, caten¨¤ries i vies, abusar del recurs de la linealitat amb les instal¡¤lacions no ¨¦s bo. Per aix¨° les parelles d¡¯arcs i de pilars li lleven aquesta impressi¨® i fan prendre valor al conjunt i guanyar originalitat a l¡¯espai de l¡¯estaci¨®. Les escales al final de les andanes i el pas sobre la via tenen tamb¨¦ aquest aire, agreujat per l¡¯acabat ign¨ªfug de l¡¯estructura. ?s innegable que els que ho han fet volen que ho veiem, i no puc evitar pensar que destil¡¤la cert alli?onament antiincendis.

El millor de la reforma ¨¦s sens dubte la nova andana. Aquesta ¨¦s el resultat d¡¯haver modificat el tra?at de la via de pujada a la l¨ªnia de l¡¯avinguda del Tibidabo. Aix¨° ha suposat una cosa simple i complexa d¡¯executar, per¨° determinant. All¨¤ per on passaven els combois, ara hi ha la nova andana, tan ampla que en realitat ¨¦s el veritable vest¨ªbul de l¡¯estaci¨®. Mentre que al vest¨ªbul superior ¡ªm¨¦s llumin¨®s i aparentment tranquil at¨¨s que no s¡¯hi sent el soroll dels combois¡ª no hi ha ning¨² que s¡¯hi estigui, a la nova andana s¨ª. Un espai en el qual sembla que, en lloc d¡¯esperar inquiet l¡¯arribada del comboi, la gent vingui a passar l¡¯estona asseguda als bancs centrals.

L¡¯encert ¨¦s a l¡¯andana, amb els dobles arcs en els pilars que incorporen els llums

El m¨¦s bonic ¨¦s l¡¯espai que forma l¡¯estructura de l¡¯andana, amb els dobles arcs suportats per parelles de pilars a banda i banda, els quals, en el costat de la l¨ªnia del Tibidabo, s¡¯han convertit en una mena d¡¯unitats t¨¨cniques incorporant la il¡¤luminaci¨®. Aquests arcs i els seus suports separen la part central de les dues veritables andanes d¡¯embarcament a cada costat. La nova perspectiva d¡¯aquest espai fa d¡¯aquesta parada una estaci¨® singular, potser m¨¦s encara que abans, tot i que les pantalles de plasma amb la informaci¨® dels horaris no deixen veure el rellotge, cosa que seria f¨¤cil de modificar i aix¨ª l¡¯espai guanyaria car¨¤cter civil ferroviari. L¡¯encert d¡¯aquest espai ¨¦s probablement el contrast de la seva al?ada amb la dels passos que condueixen a les andanes laterals, fins a semblar que s¨®n portes que duen directament als combois, cosa que el fa semblant, salvant totes les dist¨¤ncies, a alguns espais del metro de Moscou. En definitiva un espai p¨²blic sota terra en el qual observar, reconfortat, el moviment de la ciutat.

?