Realitat i invenci¨®

?A El melic del m¨®n Carles Casajuana (Sant Cugat del Vall¨¨s, 1954) recupera els dos escriptors que protagonitzaven L¡¯¨²ltim home que parlava catal¨¤, Ramon Balaguer, l¡¯escriptor que escrivia en castell¨¤ ¡ªi que aqu¨ª ha de dividir el seu temps entre el luxe de la ficci¨® i el deure de l¡¯edici¨® perqu¨¨ dirigeix la col¡¤lecci¨® d¡¯assaig d¡¯una editorial important¡ª, i Miquel Rovira, l¡¯escriptor en llengua catalana que novel¡¤lava la mort de l¡¯idioma i que ara accepta l¡¯enc¨¤rrec de fer un assaig sobre Catalunya i la forma de ser dels catalans d¡¯avui.

Casajuana els col¡¤loca de nou davant dels conflictes abismals en els quals van realitzant el seu proc¨¦s creatiu, repeteix la f¨®rmula de permetre que el lector assisteixi per una via indirecta a la construcci¨® del llibre que est¨¤ escrivint Rovira i, per demostrar que si se segueix un cam¨ª d¡¯una manera ordenada es pot arribar al punt final, hi apareix una altra vegada una figura femenina que t¨¦ la funci¨® d¡¯incrementar la disc¨°rdia entre els car¨¤cters divergents dels dos personatges protagonistes. Per¨° aix¨ª com a L¡¯¨²ltim home que parlava catal¨¤ era Balaguer qui s¡¯interposava entre Rovira i Rosa, a El melic del m¨®n ¨¦s Rovira qui vol substituir Balaguer en la relaci¨® sentimental que mant¨¦ amb Bel. A pesar que ¨¦s notori que l¡¯autor ha volgut imaginar punts de fuga per evitar la repetici¨® del joc estructural, rec¨®rrer a un m¨¨tode tan estricte pot fer que el lector vagi endevinant quin ¨¦s el paisatge que l¡¯espera a la p¨¤gina seg¨¹ent.

El melic del m¨®n es desenrotlla en dues l¨ªnies que es contrapuntegen. D¡¯una banda, hi ha els cap¨ªtols on es despleguen les notes que Rovira va recopilant per armar l¡¯assaig: el lector el veu empresonat en els dubtes i les embranzides que l¡¯acompanyen durant la forja del llibre, participa de la seva emoci¨® creativa i se submergeix en la seva d¨¨ria desesperada per fer algun esborrany que vagi m¨¦s enll¨¤ de l¡¯obvietat i el t¨°pic i el situ? en un lloc des d¡¯on aconseguir una perspectiva in¨¨dita sobre la mat¨¨ria. Casajuana fa un retrat plausible de l¡¯escriptor atrapat pels compromisos laborals, hi projecta idees que no s¨®n previsibles i que malauradament no explora fins al fons ¡ªper exemple, la figura dels catalans que s¡¯avergonyeixen de ser-ho¡ª, per¨° el lector acaba pensant el mateix que el personatge, que ¨¦s una ll¨¤stima que s¡¯hagi vist obligat a deixar de banda ¡ªper diners¡ª la novel¡¤la que estava escrivint sobre la realitat del retorn de Josep Carner a Barcelona per centrar-se en la invenci¨® d¡¯una teoria sobre la Catalunya actual: els directors literaris i els responsables de m¨¤rqueting no sempre tenen la mateixa efic¨¤cia que es demana als novel¡¤listes.

Tamb¨¦ pot passar que el lector d¡¯El melic del m¨®n s¡¯interessi m¨¦s pels cap¨ªtols que conformen la segona l¨ªnia que recorre la novel¡¤la, pels passatges on es dibuixa la vida quotidiana que duen els dos protagonistes m¨¦s enll¨¤ dels escriptoris, per les descripcions de la rigidesa burocr¨¤tica que es respira als despatxos i als passadissos de l¡¯editorial i els mecanismes de combat que regeixen les relacions entre els alts directius, per l¡¯an¨¤lisi dels diferents avatars del costumisme sentimental que viuen Balaguer i Rovira a l¡¯hora de conservar o conquerir l¡¯amor de Bel ¡ªi que tamb¨¦ podria entendre¡¯s com la representaci¨® f¨ªsica de l¡¯ideal literari que persegueixen tots dos. Es pot tenir la sensaci¨® que els punts laterals de la novel¡¤la es revelen contra el que pret¨¦n la voluntat de Casajuana, i que els detalls dels costums de la vida urbana adquireixen un poder narratiu m¨¦s en¨¨rgic que no pas les especulacions te¨°riques sobre la manera de ser dels catalans. Al cap i a la fi, Casajuana ¨¦s un moralista que il¡¤lumina els aspectes idiotes, les seguretats vanes, els projectes fallits i els somnis que emmascaren la mesquinesa d¡¯uns personatges fr¨¤gils i sotmesos a la seva pr¨°pia capacitat d¡¯engany.

Si ¨¦s veritat que la feina dels escriptors ¨¦s alinear paraules, s¡¯ha de concloure que Casajuana n¡¯¨¦s un de competent: ho avala la major part de la seva obra, i amb El melic del m¨®n no fa res m¨¦s que constatar que posseeix les aptituds necess¨¤ries per conduir el lector cap al territori del plaer f¨¤cil, per¨° no el pot persuadir que ja no li calgui, en una altra ocasi¨®, l¡¯experi¨¨ncia d¡¯obtenir un plaer literari m¨¦s dif¨ªcil i exigent.