La persecuci¨® d¡¯Antoni Mir¨®

Antoni Mir¨® ¨¦s un home t¨ªmid, p¨¤l¡¤lid, que parla dol?ament, amb una cad¨¨ncia musical. Fins i tot quan s¡¯enfada, o quan mostra desacord, no al?a la veu, sin¨® que m¨¦s aviat acompanya aquell comentari amb un to ir¨°nic, amb una profunda resignaci¨®. ?s un home civilitzat, al qual li agrada exposar les seues raons, i que resulta d¡¯una coher¨¨ncia inq¨¹estionable. La seua obra art¨ªstica ¨¦s variada i bella, amb un ¨²s del color (els seus blaus!) que sempre ¨¦s captivador. Hi ha den¨²ncia, per¨° tamb¨¦ hi ha recerca de la realitat, i Mir¨® pot pintar tant un pidolaire, o el darrer plat dels condemnats a mort als EUA, com el Parten¨® o l¡¯estatu¨¤ria grega. Els seus dibuixos er¨°tics s¨®n tamb¨¦ d¡¯una expressivitat formidable, amb una lubricitat tal que, quan els veus, et preguntes com un home tan t¨ªmid, tan discret, tan evanescent pot produir una imatge tan descarada. Al mas de Sopalmo, a la falda de la bella serralada de la Font Roja, l¡¯artista d¡¯Alcoi ha dut endavant la seua creaci¨®: Mir¨® ¨¦s un treballador nat, compulsiu, amb una capacitat de producci¨® ingent, sorprenent, immensa. A poc a poc, amb una llarga paci¨¨ncia, ha anat desenvolupant el seu m¨®n art¨ªstic, el seu univers iconogr¨¤fic: des de les famoses bicicletes fins als homenatges als amics Miquel Mart¨ª i Pol i Ovidi Montllor, o les grandioses escultures de ferro. Justament una d¡¯aquestes escultures es va situar l¡¯any 2007 a la redona de l¡¯entrada de la ciutat de Gandia: representa la desfeta d¡¯Almansa, en una escena monumental que s¡¯inspira en la rendici¨® de Breda, per¨° portada a l¡¯estatu¨¤ria. Tanmateix, Antoni Mir¨® ha patit durant aquests darrers mesos una campanya de l¡¯alcaldia de Gandia, a les mans del PP, per a retirar aquesta escultura i portar-la a un altre lloc molt menys emblem¨¤tic de la ciutat. Anteriorment, l¡¯alcalde Arturo Torr¨® ja havia fet retirar de Gandia unes escultures d¡¯Artur Heras, un artista ben conegut per les seues simpaties esquerranes, i molt respectat en l¡¯univers intel¡¤lectual valenci¨¤. Aquesta nova persecuci¨® pol¨ªtica d¡¯Antoni Mir¨® ¨¦s tan matussera com rid¨ªcula: mentre d¡¯una banda el govern valenci¨¤ apel¡¤la al di¨¤leg i a la uni¨® de la societat civil (amb la t¨°tila Cristina T¨¢rrega com a portaveu d¡¯aquella iniciativa), de l¡¯altra es persegueix, es denigra i s¡¯aparta tots aquells que no pensen igual. A m¨¦s a m¨¦s, l¡¯escultura pesa dues-centes tones i ¨¦s impossible traslladar-la sense afectar-la greument. Per¨° l¡¯alcalde s¡¯ha enderiat a eliminar-la de l¡¯imaginari col¡¤lectiu de la ciutat de Gandia, en arraconar-la, en restar-li import¨¤ncia. Al capdavall, com es veu amb tantes altres coses, all¨° que en el fons es dirimeix ¨¦s que Gandia deixe de ser aquella ciutat lliure i independent, amb car¨¤cter propi i profundament valencianista, i s¡¯incorpore plenament a l¡¯ideari m¨¦s ranci de la dreta valenciana d¡¯ofrenar noves gl¨°ries a Espanya. En aquest sentit, l¡¯honestedat d¡¯Antoni Mir¨® ¨¦s un obstacle per als plans d¡¯un dels alcaldes m¨¦s lamentables del nostre pa¨ªs. I aix¨ª, aquella escultura est¨¤ a punt de convertir-se en tot un s¨ªmbol de la lluita dels valencians contra la intoler¨¤ncia i l¡¯estult¨ªcia dels nostres governants. Si no ho ¨¦s ja.