Llegendes del g¨®lem

El mite de G¨®lem, o del g¨®lem ¡ªperqu¨¨ el nom ¨¦s d¡¯ordre col¡¤lectiu¡ª, remunta als primers segles de l¡¯era nova. Segons una llegenda talm¨²dica, el g¨®lem ¨¦s una criatura ¡ª¡°creatura¡±, diu l¡¯editor del llibre que ressenyem avui¡ª fabricada per l¡¯¨¦sser hum¨¤ (un rab¨ª, habitualment) sense que se s¨¤piga exactament per a quina finalitat. En llengua hebrea, tal com apareix al llibre b¨ªblic dels Salms, golem vol dir una cosa semblant al que en llat¨ª s¡¯anomenava chaos (per exemple a Ovidi, Metamorfosis), ¨¦s a dir, una mat¨¨ria informe i imperfecta, i, en el cas de la tradici¨® llegend¨¤ria, un ¨¦sser antropom¨°rfic creat de la mat¨¨ria informe del fang (com Adam, com Prometeu va forjar els homes), gr¨¤cies ad¨¦s a la recitaci¨® d¡¯una combinaci¨® de les lletres que conformen el nom de D¨¦u o els seus eufemismes, ad¨¦s inserint el nom de D¨¦u en la boca de la criatura, ad¨¦s escrivint aquest nom, o l¡¯eufemisme emet, ¡°veritat¡±, al front de la criatura. Sol ser una persona ximple, per¨° robusta i amb poders quasi sobrenaturals; i, com sabem per moltes versions modernes i contempor¨¤nies del mite, ¨¦s criatura que comen?a com a bon miny¨® i servidor del seu propietari, per¨° acaba revoltant-s¡¯hi, o intentant-ho. Com hem vist a m¨¦s d¡¯una pel¡¤l¨ªcula (gran Wegener!), ja al segle XX, la manera d¡¯alliberar-se dels poders mal¨¨fics del g¨®lem consisteix a esborrar del seu front la ¡°e¡± de la paraula emet, ¡°veritat¡±, per convertir-la en la paraula met, que vol dir ¡°mort¡±.

Manuel Forcano, hebraista de qualitat i poeta notabil¨ªssim, s¡¯ha encarregat d¡¯oferir-nos en catal¨¤ la traducci¨® d¡¯un dels llibres en hebreu m¨¦s interessants del segle XX ¡ªdeixem a banda el fam¨®s de Gustav Meyrink¡ª sobre aquest mite: Yudl Rosenberg, El g¨®lem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (Martorell, Adesiara, 2013), t¨ªtol en qu¨¨ ressona el gran prestigi pragu¨¨s del mite, encara que sigui, gen¨¨ticament, un mite talm¨²dic i despr¨¦s cabal¨ªstic, val a dir antic o medieval. En una introducci¨® magn¨ªfica, l¡¯editor repassa exhaustivament el mite del g¨®lem passant, naturalment, per la versi¨® del gran rab¨ª Jud¨¤ Leow ben Betsalel, de Praga (del XVI), que ¨¦s la versi¨® m¨¦s divulgada de la llegenda que ens ocupa.

¡°Vet aqu¨ª una nova versi¨®, ben¨¨fica, de la llegenda del g¨®lem¡±

All¨° interessant, per¨°, d¡¯aquest llibre ¨¦s que el mite hi apareix d¡¯una manera quasi inversa a la que sol presentar-lo la literatura tradicional: aqu¨ª el g¨®lem ja no ¨¦s una criatura que arriba a tornar-se malvada contravenint la disposici¨® del seu creador (i si es convertia en malvat era pel sol fet que el seu creador havia burlat la llei judaica que atorga solament a Jahv¨¨ el poder de crear criatures, comen?ant per Adam), sin¨® una criatura amatent i esfor?ada que no fa sin¨® neutralitzar, en favor dels jueus, la mala brama que corre damunt seu. Aix¨° s¡¯explica pel fet que, als anys de composici¨® del llibre (¨¦s de 1909), Centreeuropa, i el regne de Boh¨¨mia i R¨²ssia, corrien plens de la llegenda que els jueus assassinaven una criatura al temps pasqual per aprofitar-ne la sang en l¡¯elaboraci¨® del matsot, el pa ritual de la Pasqua. Per posar solament un exemple vinculat a un gran autor jueu, Kafka, recordarem que al tombant del XIX i XX van produir-se casos emblem¨¤tics d¡¯aquesta superstici¨®, dos d¡¯ells molt especialment, que van ocupar la legislatura de Boh¨¨mia durant decennis i tenen ress¨° en l¡¯obra narrativa d¡¯aquest escriptor: el cas de la nena In¨¦s Hruza, que va ser trobada morta el 1899 al bosc de Brezina, als confins de Boh¨¨mia i Mor¨¤via ¡ªmort que va ser atribu?da sense cap fonament a Leopold Hilsner, pobre noi, jueu, de la regi¨®¡ª- i el cas de Mendl Biejlis, acusat tamb¨¦ sense fonament de la mort d¡¯un jove, Juscinski, ¡°el millor i el m¨¦s guapo dels joves que mai van viure a R¨²ssia¡±, segons textos de l¡¯¨¨poca.

L¡¯autor d¡¯avui, doncs, no hauria fet sin¨® imaginar un g¨®lem de bona condici¨® per neutralitzar aquestes campanyes difamat¨°ries contra els jueus, efecte de la interminable tradici¨® antisemita del nostre continent (encara dura, o sembla que torna). Diguem-ho de manera m¨¦s enrevessada: si les versions tradicionals del g¨®lem, fins al de Meyrink, el feien un ¨¦sser al capdavall malvat, aquesta versi¨® de la llegenda el converteix en una mena de redemptor: vegem-hi, aqu¨ª, un altre dels senyals de l¡¯assimilaci¨® dels jueus europeus a les comunitats cristianes en qu¨¨ van viure.