L¡¯any que el ge¨°graf visqu¨¦ a Vilafranca

La g¨¨nesi del projecte sembla in¨¨dita a casa nostra: fer que un conegut ge¨°graf, fot¨°graf i escriptor s¡¯instal¡¤le un quant temps a Vilafranca amb l¡¯objectiu d¡¯escriure una cr¨°nica sobre la vida durant un any del segle xxi en aquesta poblaci¨® dels Ports, d¡¯uns 2.500 habitants, com una mena de foto fixa d¡¯un moment concret i, tamb¨¦, de posada en valor dels seus nombrosos actius. Aquesta ¨¦s la proposta que l¡¯alcalde de Vilafranca, ?scar Tena, trasllad¨¤ a Paco Tortosa, autor d¡¯un bon grapat de publicacions divulgatives sobre els aspectes ambientals i patrimonials del Pa¨ªs Valenci¨¤ i d¡¯altres indrets de l¡¯Estat.

Tortosa accept¨¤ l¡¯enc¨¤rrec i s¡¯hi implic¨¤ a fons: l¡¯estiu passat, al cap de poc temps d¡¯haver acabat la seua resid¨¨ncia de quinze mesos a Vilafranca, a cavall entre el 2012 i el 2013, l¡¯autor lliur¨¤ un volum exhaustiu de m¨¦s de 500 p¨¤gines, anomenat Vilafranca, un mar de pedra seca a mil metres d¡¯altitud, que ¨¦s una mica dietari, una mica tractat de bot¨¤nica, estudi econ¨°mic i antropol¨°gic, en qu¨¨ no falten apartats per a les festes i la gastronomia. Per¨° tamb¨¦ es podria definir, en part, com a llibre de viatges, ja que l¡¯extensa segona part, ¡°Passejades particulars i intimistes¡±, est¨¤ estructurada a trav¨¦s de recorreguts pel terme municipal, amb una atenci¨® especial al m¨®n dels masos i dels seus obstinats i admirables mantenidors, els masovers. Tot, travessat d¡¯un esperit m¨¦s literari que notarial. ¡°La personalitat de Tortosa atresora quelcom m¨¦s que la saviesa del ge¨°graf, perqu¨¨ al seu pit batega el cor d¡¯un humanista amb les entreteles de l¡¯esperit amarades de poesia¡±, assenyala en el pr¨°leg Josep Monferrer, cronista oficial de Vilafranca i revisor del contingut de l¡¯obra.

Altrament, la publicaci¨®, una coedici¨® entre l¡¯Ajuntament de Vilafranca i Edicions 96, t¨¦ una cura especial en l¡¯aspecte gr¨¤fic, amb vora 2.000 fotografies que acompanyen el text. La resta de material, fins a 15.000 instant¨¤nies, han estat cedides per Tortosa al Consistori, com a mem¨°ria gr¨¤fica addicional, en un arxiu que dif¨ªcilment es podria trobar en una poblaci¨® de les caracter¨ªstiques de Vilafranca. A m¨¦s a m¨¦s, l¡¯obra s¡¯acompanya d¡¯una cartografia i mapa i guia excursionista, a c¨¤rrec de Pau Fuster, tamb¨¦ molt exhaustiva i que refor?a la filosofia del projecte de servir, no sols com a obra de fixaci¨® de cara a futures generacions de pobladors, sin¨® tamb¨¦ com a difusi¨® dels valors de la vila. Entre els ve?ns, el llibre ha despertat un inter¨¦s enorme: a la presentaci¨®, l¡¯agost passat, acudiren unes cinc-centes persones. I la primera edici¨®, de 1.500 exemplars, est¨¤ pr¨¤cticament exhaurida; nogensmenys, pel llibre desfilen i s¨®n retratats molts dels habitants, des dels masovers fins als funcionaris municipals, dels botiguers als empresaris, passant pels treballadors de la principal empresa de Vilafranca, l¡¯emblem¨¤tica factoria Marie Claire, dels farmac¨¨utics a l¡¯escriptor Joan Gar¨ª, borrianenc per¨° casat amb Isabel, una ve?na de Vilafranca. Paisatges i persones, per¨° tamb¨¦ arbres i flors, ressenyats i fotografiats amb una minuciositat de bot¨¤nic. I animals: del gos lletjot per¨° viscut que guarda l¡¯entrada d¡¯un mas fins als bous i les vaques que vagaregen pel terme. Sense oblidar la riquesa patrimonial, d¡¯edificis, monuments i masos, descrits amb sensibilitat i estima. Un volum, d¡¯altra banda, en el qual queda reflectit el cicle d¡¯un any que ha estat concebut a trav¨¦s de les fotografies: de la neu (el febrer de 2013 a Vilafranca nev¨¤ considerablement) als prats en flor, al fullam esgrogue?t o als marges ressecs pel sol estiuenc.

¡°El llibre ¨¦s un punt d¡¯inflexi¨® a l¡¯hora de tractar un poble d¡¯aquestes caracter¨ªstiques¡±, contesta de manera rotunda l¡¯autor a la pregunta de si existeix un precedent del seu llibre. ¡°?s una mena de cr¨°nica d¡¯un viatge¡±, apunta, ¡°sense voluntat objectiva o descriptiva, perqu¨¨ ja hi ha textos i petites investigacions sobre diferents aspectes de Vilafranca. Per aix¨° hi esmente la bibliografia, no volia gastar p¨¤gines contant el que ja s¡¯ha contat. O fas el viatge i el contes o no el fas¡±, aclareix Tortosa, en una decisi¨® que enforteix el perfil personal, d¡¯autor que transmet impressions i sensacions, m¨¦s que no el de ge¨°graf que descriu as¨¨pticament l¡¯entorn. En tot cas, els quinze mesos que el responsable de la publicaci¨® ha viscut a Vilafranca, a les depend¨¨ncies d¡¯un centre de dia habilitat per l¡¯Ajuntament, donaven per a molt. Fins i tot per a alimentar la sorpresa i el descobriment en alg¨² que ha viatjat i ha corregut tant com Tortosa. ¡°Hi ha gent que hem recorregut aquest pa¨ªs i que coneguem aquest pa¨ªs. La sorpresa que et causa un treball aix¨ª ¨¦s que ni vivint tres vides te l¡¯acabaries. Havia estat moltes vegades a Vilafranca, per¨° ara he descobert racons inimaginables, coses que al poble saben que estan, per¨° no se¡¯ls acudeix posar en un fullet tur¨ªstic. Aquesta ha estat la part m¨¦s emotiva¡±.

Una emoci¨® que es reprodueix quan Paco Tortosa parla dels masovers i el seu dur¨ªssim estil de vida, que ja havia estat descrit, entre altres, per Agust¨ª Hern¨¤ndez i Jos¨¦ Manuel Almerich en Pobles abandonats. Els paisatges de l¡¯oblit (Consell Valenci¨¤ de Cultura, 2006). Tortosa coincideix amb aquests autors pel que fa a les inh¨°spites condicions en qu¨¨ aquesta gent viu i treballa. I conta l¡¯an¨¨cdota d¡¯un masover de seixanta anys que no havia eixit mai del terme municipal de Vilafranca: ¡°El vaig felicitar i li vaig donar les gr¨¤cies per mantenir els masos i tot el que aix¨° comporta. Em va dir que mai no li havien dit aix¨°. I li van caure les ll¨¤grimes de l¡¯emoci¨®¡±, relata. ¡°El vaig felicitar perqu¨¨ el que fan, exercint de gu¨¤rdies forestals, de jardiners rurals, cuidant l¡¯entorn i evitant problemes d¡¯erosi¨®, ¨¦s impagable. No hi ha res m¨¦s que coses que agrair-los, l¡¯obra est¨¤ plantejada com una gran reflexi¨® en aqueix sentit¡±, afig. I llan?a una proposta per a un hipot¨¨tic futur govern progressista a la Generalitat: ¡°A aquesta gent se¡¯ls hauria de proveir d¡¯una renda anual a fons perdut¡±.

El llibre, ja ho hem dit, no ha passat precisament desapercebut entre els ve?ns, als quals l¡¯alcalde havia demanat per carta que col¡¤laboraren i s¡¯implicaren en el projecte, petici¨® que es va complir. Per¨° l¡¯abast de la proposta ¨¦s m¨¦s ampli: a pocs quil¨°metres de Vilafranca, alg¨² va prendre nota. ¡°Morella ja s¡¯ha interessat en el projecte¡±, deixa caure Tortosa amb una barreja de prud¨¨ncia i il¡¤lusi¨®.