Els clarobscurs dels museus

En aquests temps convulsos, els museus no nom¨¦s conserven, exposen i difonen el patrimoni, sin¨® que s¡¯han obert a activitats que poc o gens tenen a veure amb la seva funci¨® original: desfilades de moda, actes socials o una presentaci¨® de batedores s¨®n nom¨¦s tres exemples de les darreres activitats que han aconseguit entrar als museus. Tot amb la finalitat de recaptar fons quan les administracions han disminu?t les seves aportacions. Est¨¤ en crisi el model tradicional de museu? Es tracta nom¨¦s d¡¯un problema econ¨°mic? ?s la franqu¨ªcia la soluci¨® de tots els problemes? Aquests moments d¡¯incertesa dels equipaments culturals per antonom¨¤sia coincideixen amb la celebraci¨®, avui dijous, dels 50 anys de la mort de l¡¯historiador, cr¨ªtic i muse¨°leg Joaquim Folch i Torres (1886-1963), considerat el pare dels museus d¡¯art barcelonins. I tamb¨¦ amb l¡¯aprovaci¨®, d¡¯aqu¨ª unes setmanes, del nou Pla de Museus que impulsa la conselleria de Cultura de Ferran Mascarell.

Catalunya compta amb 113 museus i 405 col¡¤leccions reconegudes i registrades per la Generalitat, i amb un bon nombre m¨¦s de centres que conserven el patrimoni. Cultura considera que 518 centres s¨®n massa i que, sobretot en temps de crisi i de contenci¨® de la despesa, no tots s¨®n sostenibles. Per aix¨°, el Pla de Museus neix per posar ordre en aquest mapa, en el qual, com en la teoria de Darwin, nom¨¦s sobreviuran els m¨¦s forts, els que aconsegueixin atreure m¨¦s p¨²blic i m¨¦s ingressos mitjan?ant l¡¯autofinan?ament i el patrocini, i els que tinguin m¨¦s relacions amb altres centres del territori. Dins d¡¯aquest pla, el gener del 2014 entrar¨¤ en funcionament la nova Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni, en la qual es prioritzaran els museus i monuments de la Generalitat i se¡¯n buscar¨¤, sobretot, la rendibilitat.

Quan ja han passat 50 anys de la seva mort, perviu l¡¯obra de Folch i Torres en l¡¯actualitat? ?s el Pla de Museus la soluci¨® als problemes que tenen avui els museus de Catalunya?

Joaquim Folch i Torres, primer director el 1934 del Museu d¡¯Art de Catalunya, embri¨® de l¡¯actual Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), va ser fonamental en la configuraci¨® dels museus d¡¯art catalans. Per Pepe Serra, el seu successor?en la direcci¨® del MNAC des del 2011, no hi ha dubte de la seva tasca. ¡°Va ser-hi en els moments clau. Va ser r¨¤pid i executiu i va saber donar solucions als problemes. Potser ¨¦s una mica de nost¨¤lgia. Ara hi ha m¨¦s burocr¨¤cia i menys acci¨®¡±, es lamenta el director del primer museu catal¨¤, que des de fa un mes va posar el nom del muse¨°graf a la seva biblioteca d¡¯art. ¡°?s de just¨ªcia¡±, afirma Serra, de qui destaca ¡°la seva visi¨® estrat¨¨gica d¡¯impuls i construcci¨® de col¡¤lecci¨® a escala nacional¡±.

Per Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat, ¡°¨¦s indiscutible el seu paper en la modernitzaci¨® i el desplegament del sistema muse¨ªstic catal¨¤ amb sentit de modernitat, incloent conceptes com el d¡¯exhibici¨® i el de did¨¤ctica¡±.

Clusellas: ¡°Molts moriran d¡¯inanici¨®. La llei de museus de 1990 est¨¤ obsoleta¡±

Amb el temps, segons Serra, el model, ¡°sense que sigui culpa de ning¨²¡±, ha acabat sent ¡°incoherent i desarticulat, ja que s¡¯ha fet prevaler la titularitat i no la visi¨® de conjunt¡±. La incoher¨¨ncia ¨¦s fruit de la g¨¨nesi d¡¯aquests centres al llarg del temps. A Barcelona i Catalunya, a difer¨¨ncia de Madrid, no hi ha museus impulsats per la monarquia. Aqu¨ª, la majoria s¨®n fruit de les iniciatives municipals i d¡¯institucions culturals i d¡¯estudi.

Aix¨ª va ser a Barcelona amb el Museu Provincial d'Antiguitats de 1879, el Museu Municipal de Belles Arts, el Museu de les Reproduccions Art¨ªstiques i el Museu d¡¯Arqueologia de 1891 i, l¡¯any seg¨¹ent, el Museu d¡¯Arts Decoratives i el Museu Provincial de Belles Arts. Tamb¨¦, fora de la capital, amb centres com la Biblioteca-Museu V¨ªctor Balaguer de Vilanova i la Geltr¨², el 1884, i el Museu Biblioteca d¡¯Olot, el 1893. Va continuar en els anys vint i trenta del segle XX, quan la burgesia va ser el motor que va acabar donant forma i sentit als museus catalans, al marge sempre de les estructures de l¡¯estat.

S¡¯han vist atrapats entre conservar i exposar o b¨¦ obrir-se i deixar l¡¯erudici¨®

Despr¨¦s de la dictadura, l¡¯arribada de la democr¨¤cia i la restauraci¨® de la Generalitat, la cultura va esdevenir la punta de llan?a de la nova imatge de modernitat. I els museus, m¨¦s. Es va anar forjant un sistema dual que s¡¯ha mantingut fins ara, format, d¡¯una banda, pels museus nacionals, i per altra, pels municipals, disseminats pel territori.

La bonan?a econ¨°mica de d¨¨cades anteriors i les ganes de la classe pol¨ªtica de deixar la seva petjada ha sembrat Catalunya de museus en els darrers anys. Cada municipi ha acabat amb un, o diversos, centres vinculats amb l¡¯ajuntament. Y en plena crisi han seguit augmentant: des del 2011 s¡¯han inaugurat, reformat o ampliat gaireb¨¦ un centenar de museus i centres d¡¯interpretaci¨®.

Ara, la crisi ha canviat el panorama. Molts museus ho estan passant magre per obrir i mantenir llocs de treball, horaris, activitats i programes.

Fins ara no hi ha hagut entesa entre els museus nacionals i els territorials. Gaireb¨¦ sempre s¡¯han vist amb recel els recursos dedicats als grans equipaments nacionals, davant dels escassos recursos que han servit per explicar els centres locals.

El 2008, la conselleria de Joan Manuel Tresserras va posar en marxa el primer Pla de Museus de Catalunya per tal de corregir aquesta situaci¨® de fragmentaci¨® i desigualtat. El mar? del 2012, Mascarell va fer p¨²blic un document, titulat Bases del nou Pla de Museus de Catalunya, en qu¨¨ reprenia el tema i creava una s¨¨rie de constel¡¤lacions en qu¨¨ els museus acabaven vinculats sota l¡¯¨°rbita de quatre museus nacionals: els museus d¡¯art giraven al voltant del MNAC; el Macba es relacionava amb la creaci¨® contempor¨¤nia, amb centres com la Filmoteca de Catalunya i el CCCB; s¡¯integrava el Museu Nacional de Ci¨¨ncies Naturals del F¨°rum, tot i estar finan?at nom¨¦s per l¡¯Ajuntament; i es creava el Museu Nacional d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, sumant el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, l¡¯Etnol¨°gic de Barcelona, l¡¯Arqueol¨°gic de Catalunya i el Museu Nacional de la T¨¨cnica i la Ci¨¨ncia.

Pepe Serra: ¡°No ¨¦s el moment d¡¯inventar centres, sin¨® de posar ordre en els que hi ha¡±

¡°Es tracta d¡¯articular els museus, de reequilibrar la situaci¨® i recuperar l¡¯esperit de comen?aments del segle XX¡±, explicava el document. El pla convertia els Serveis d¡¯Atenci¨® als Museus (SAM), creats en la Llei17/1990, en les cap?aleres de les xarxes regionals, amb l¡¯enc¨¤rrec de finan?ar programes i activitats conjuntes. N¡¯hi ha dos en funcionament a Lleida, un a Tarragona i un altre a Girona, mentre que est¨¤ per resoldre el de Barcelona i la seva vinculaci¨® amb la Xarxa de Museus locals de la Diputaci¨® de Barcelona, formada per 64 museus de 52 municipis.

Jes¨²s Navarro, director del museu municipal Jaume Morera de Lleida, ¨¦s l¡¯autor d¡¯un estudi sobre el panorama i la discussi¨® de les noves funcions dels museus d¡¯art (el 33 % del total). Publicat en l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista?Mnem¨°sine de l¡¯Associaci¨® de Muse¨°legs de Catalunya, explica com aquests centres s¡¯han vist atrapats en complexes dial¨¨ctiques entre conservar i exposar o b¨¦ obrir-se a noves activitats dirigides a satisfer un p¨²blic cada vegada m¨¦s nombr¨®s, tot oblidant el car¨¤cter erudit que van tenir durant d¨¨cades.

Els museus estan en crisi permanent, sempre es reinventen al llarg del temps

Navarro defensa la necessitat del pla que impulsa la conselleria de Mascarell. ¡°Tot intent d¡¯articular el sistema no em sembla malament¡±, per¨° critica ¡°la visi¨® economicista i mercantilista, que ¨¦s la que sembla prevaler. Sembla que els resultats econ¨°mics dels museus i el seu consum massiu passen per sobre d¡¯altres valors¡±.

Pel que fa al model actual dels museus, uns centres que semblen cada vegada m¨¦s oberts a esdeveniments que poc o gens tenen a veure amb la preservaci¨® del patrimoni ¡ªal setembre el Macba va llogar el seu hall per presentar l¡¯¨²ltim model de batedora Braun¡ª per¨° que ajuden a augmentar els ingressos, Navarro assegura que ¡°el museu evoluciona com ho fa la societat. Els museus sempre han estat en crisi permanent, sempre reinventant-se al llarg del temps¡±. Segons Mascarell, el model de museu de Folch i Torres ¡°va passar fa 80 o 100 anys i els museus no s¨®n com eren. Han hagut d¡¯anar incorporant les innovacions per fer-se suggerents, projectar-se amb m¨¦s capacitat en l¡¯entorn, treballar en xarxa i obrir-se al conjunt nacional¡±.

Un gran desconegut

J. ?. M.

]oaquim Folch i Torres (1886-1963), malgrat la seva acci¨® a favor de la constituci¨®, l¡¯estudi i la difusi¨® del patrimoni catal¨¤ amb la creaci¨® d¡¯¨°rgans com la Junta de Museus, ¨¦s un aut¨¨ntic desconegut. Gr¨¤cies a la seva iniciativa decidida, va aconseguir salvar l¡¯art catal¨¤ en dues ocasions. La primera, quan va conv¨¨ncer a tothom que el millor per impedir que les pintures rom¨¤niques murals del Pirineu acabessin al mercat de l¡¯art o en museus americans, era arrencar-les i traslladar-les a un museu de Barcelona. La segona, quan el 1937, durant la Guerra Civil i davant l¡¯aven? de les tropes nacionals, va enviar les obres d¡¯art en camions a un lloc segur, primer en un refugi a Olot, i m¨¦s tard a Fran?a.

La seva bi¨°grafa, Merc¨¨ Vidal, i Marta Montmany han comissariat els actes del 50¨¨ aniversari de la seva mort, que se celebra durant el 2013 per corregir el desconeixement sobre l¡¯obra i la figura de Folch i Torres. L¡¯Escala, Barcelona, Girona, Sitges i Esplugues de Llobregat han celebrat taules rodones, confer¨¨ncies i projeccions. Avui ¨¦s l¡¯acte central al Palau de la Generalitat..

Pel muse¨°leg Xavier Men¨¦ndez, el model no est¨¤ en crisi. ¡°?s un problema de sostenibilitat. Tothom que treballa en museus sap que la seva funci¨® ¨¦s conservar i difondre el patrimoni¡±. Serra mant¨¦ que el problema no ¨¦s tant de model com pel fet que visquem en un pa¨ªs amb diverses capes d¡¯administraci¨®. Segons el director del MNAC, ¡°caldria superar aquesta idea d¡¯associar el sistema p¨²blic d¡¯equipaments culturals amb les administracions¡±, i m¨¦s que ¡°seguir inventant museus, ¨¦s el moment de reflexionar i posar ordre en els que tenim, i sobretot de dotar-los d¡¯instruments, com ara recursos fiscals i de mecenatge, perqu¨¨ aportin m¨¦s recursos¡±. Per ell, l¡¯ideal seria ¡°pensar un sistema estable per a 30 o 40 anys, que el patrimoni sigui m¨¦s m¨°bil; que hi hagi una col¡¤lecci¨® itinerant en funci¨® de qui li pugui donar m¨¦s valor, i que les col¡¤leccions siguin consultables en xarxa per tots els conservadors del pa¨ªs¡±.

Serra explica que el desplegament que estan realitzant sobre el territori amb altres museus d¡¯art catalans, dins del seu Pla Estrat¨¨gic, aprovat al juliol, s¡¯est¨¤ trobant amb problemes que n¡¯impedeixen la materialitzaci¨®. ¡°Volem deixar obres perqu¨¨ s¡¯exposin al museu d¡¯Olot, per¨° no se les poden endur perqu¨¨ no poden assumir el transport ni les assegurances. No falten idees ni voluntat, falten els recursos¡±, explica.

Carme Clusellas, presidenta de l¡¯Associaci¨® de Muse¨°logs de Catalunya, defensa que el model s¨ª que est¨¤ en crisi i que cal replantejar-lo, i assegura fins i tot que molts dels museus ¡°moriran d¡¯inanici¨®¡±. Clusellas, que durant quatre anys ha dirigit el Museu de Granollers i ara treballa en el Museu de les Cultures del M¨®n que crear¨¤ l¡¯Ajuntament de Barcelona, assegura que cal plantejar-se qu¨¨ entenem per museu i revisar el marc legal, com ara la Llei de Museus de 1990, que ¡°ha quedat obsoleta i lluny de la realitat¡±. Clusellas creu que la crisi obligar¨¤ a la selecci¨® d¡¯institucions paramuse¨ªstiques, com ara els centres d¡¯interpretaci¨® del patrimoni, que, com bolets, s¡¯han est¨¨s per Catalunya: 292, segons un cens de la Generalitat, 30% dels quals s¡¯han creat des de l¡¯any 2010 en pobles de menys de 2.000 habitants.

Serra tamb¨¦ advoca per la professionalitzaci¨® dels representants de les administracions dels museus ¡°sense perdre el control per la despesa p¨²blica¡±, una mesura que ajudar¨¤ a funcionar millor. ¡°Poc paper hi tenen un conseller o un secretari d¡¯estat, en un ¨°rgan de govern¡±. ?s el que pensa Clusellas quan afirma que ¡°la pol¨ªtica ha instrumentalitzat la gesti¨® de molts centres¡±.

Pel que fa a la creaci¨® del nou museu de l¡¯Hermitage, Serra deixa clar que no ¨¦s un projecte que l¡¯entusiasmi. ¡°Barcelona no ¨¦s un lloc per a franqu¨ªcies de museus que es presenten sense voluntat d¡¯articular-se amb la resta de centres. Es diu que no s¡¯hi aportaran diners p¨²blics, per¨° es fa en s¨°l p¨²blic. Els esfor?os per crear-lo s¡¯haurien d¡¯emprar a crear perspectives de treball que no s¡¯hagin d¡¯avaluar cada any¡±. Per Clusellas, ¡°no ¨¦s el moment ni l¡¯operaci¨®. En l¡¯¨¨poca de Folch i Torres, els museus es veien com un instrument de creixement cultural de pa¨ªs. Ara encaixen m¨¦s amb una idea econ¨°mica i tur¨ªstica. En un moment de necessitat seria millor dotar m¨¦s b¨¦ les seves operacions, que no pas apostar per altres de noves¡±. Navarro parla de ¡°compet¨¨ncia deslleial amb els nostres museus p¨²blics¡± i de ¡°privilegiar la marca per sobre d¡¯un model cultural propi i din¨¤mic¡±, mentre que Mascarell no amaga el seu enuig pel malestar que ha despertat el projecte: ¡°L¡¯Hermitage no t¨¦ res a veure amb la llei de museus; funcionar¨¤ com ho fa el Museu de Cera, o el del Modernisme, que s¨®n privats i no passa res¡±, tot reiterant que la Generalitat no hi invertir¨¤ ni un euro. ¡°L¡¯¨²nic esfor? que requereix s¨®n dues reunions a l¡¯any i punt¡±, rebla.

Durant anys la bonan?a econ¨°mica va generar una eclosi¨® de museus

El Pla de Museus preveu la posada en marxa de l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni. Entrar¨¤ en funcionament al gener, tot i que ja treballa a la seu del Palau Moja. Neix per generar recursos amb els quals promocionar i conservar el patrimoni. Per¨° l¡¯ag¨¨ncia, d¡¯entrada, no s¡¯ocupar¨¤ de tot el patrimoni (114 museus, 37.982 monuments i 13.000 jaciments), nom¨¦s dels cinc museus propietat de la Generalitat, el centre de Restauraci¨® de B¨¦ns Mobles de Sant Cugat, el d¡¯Arqueologia Subaqu¨¤tica i 38 monuments.

L¡¯ag¨¨ncia neix inspirada en la English Heritage, just quan a Anglaterra est¨¤ en crisi i es decanta cap a una fundaci¨® que privatitzar¨¤ m¨¦s el patrimoni. Compta amb un pressupost de 15 milions, amb el comprom¨ªs d¡¯obtenir-ne cinc m¨¦s amb la seva activitat. Per aconseguir-ho, a la planta baixa del palau s¡¯obrir¨¤ una oficina ¡ªprevista abans que s¡¯acabi l¡¯any¡ª en qu¨¨ es comercialitzaran paquets tur¨ªstics que barrejaran monuments, hotels i restaurants, i es treballar¨¤ per senyalitzar i potenciar les visites. Tot per doblar el nombre de persones que acudeixen a aquests edificis. ¡°L¡¯ag¨¨ncia far¨¤ que siguin m¨¦s eficients i donar¨¤ m¨¦s visibilitat a aquests edificis, dels quals no es parla massa¡±, argumenta Mascarell.

A la Generalitat se l¡¯acusa d¡¯informar poc del Pla de Museus i de l¡¯ag¨¨ncia. No est¨¤ clar si l¡¯ag¨¨ncia cobrar¨¤ als museus pels seus serveis i nom¨¦s gestionar¨¤ el seu patrimoni. ¡°No sabem si ser¨¤ un element eficient nom¨¦s per al patrimoni de la Generalitat¡±, explica Navarro, mentre que Clusellas ¡°tem que el paper dels directors dels museus quedi dilu?t amb l¡¯ag¨¨ncia¡±. Mascarell assegura que ¡°han estat moltes les reunions, i que l¡¯ag¨¨ncia s¡¯encarregar¨¤ de tot el patrimoni catal¨¤¡±.

Mascarell: ¡°L¡¯¨²nic esfor? que requereix l¡¯Hermitage s¨®n dues reunions a l¡¯any i punt¡±

La crisi ha omplert els museus d¡¯incerteses. Caldr¨¤ crear nous models de funcionament que combinin treball a la xarxa a escala territorial i tem¨¤tica, per¨° defensant una singularitat pr¨°pia atractiva per als visitants. Molts s¡¯hauran de fusionar, caldr¨¤ crear f¨®rmules de relaci¨® entre el museu i el seu p¨²blic, i f¨®rmules de col¡¤laboraci¨® entre el sector p¨²blic i el privat. Per¨° no desapareixeran, ¡°seguiran endavant perqu¨¨ formen part de l¡¯imaginari col¡¤lectiu i gaudeixen d¡¯autoritat moral¡±, segons Clusellas.

Per l¡¯especialista, ¡°sempre s¨®n necessaris els Folch i Torres que lluitin amb la mateixa voluntat i esperit. Ell ho feia no com una feina, era la seva vida, va pert¨¤nyer a una altra ¨¨poca, per¨° el seu esperit ¨¦s intemporal¡±. La veu de l¡¯historiador es tornar¨¤ a sentir avui al Palau de la Generalitat. Ser¨¤ durant l¡¯acte en qu¨¨ se li retr¨¤ homenatge, gr¨¤cies a un enregistrament de 1957 amb motiu de la presentaci¨® del llibre L¡¯art catal¨¤.