Els Encants ocupats

Fa un temps ja vam parlar del nou edifici dels Encants. En aquell moment l¡¯estructura estava prenent forma i encara que no s¡¯havia posat a prova la seva efic¨¤cia com a coberta, de la qual tan sols era visible un elevat grau d¡¯artificiositat. L¡¯edifici, ara ja en funcionament, permet veure com s¡¯ha acoblat al nou espai la vella activitat que tenia lloc a l¡¯altra banda de la pla?a.

L¡¯edifici converteix la seva manera de resoldre les plataformes per allotjar els llocs de venda en la seva ra¨® de ser. El seu desplegament a l¡¯espai perimetral de l¡¯edifici converteix el suport de l¡¯activitat en una superf¨ªcie cont¨ªnua en pendent que, en plegar-se i desdoblar-se en dos dels costats de la planta, allotja els llocs de venda en bandes d¡¯un, dos i tres carrers de circulaci¨® entre les parades de venda.

Sobre aquestes rampes es dipositen les casetes i els armaris-contenidors, constru?ts tots ells amb xapa met¨¤l¡¤lica, amb la seva peculiar coberta de formes corbades. Totes queden a la vista, ja que les rampes no tenen paraments de tancament. El contrast entre aquests llocs de venda i les rampes est¨¤ garantit, no tan sols pels materials, sin¨® perqu¨¨ es tracta d¡¯unitats reunides que, en veure-les, individualitzem f¨¤cilment, contra la continu?tat de la rampa de circulaci¨® i, ¨°bviament, per les formes emprades: en uns arestes corbes, a les altres angles afilats.

Les rampes estan abocades a l¡¯espai on tenen lloc les subhastes, que poden ser seguides des d¡¯una certa altura pels qui baden, convertides aix¨ª en balcons sobre aquesta activitat. Aquest punt de vista potser no ajuda a licitar per un lot, per¨° d¨®na a qui s¡¯aboca una idea general de l¡¯activitat verdaderament singular que recorda algunes fotografies de Robert Doisneau del desplegament de productes a Les Halles de Par¨ªs. ?s aquest punt de vista el que desperta m¨¦s els elements de judici del nou edifici dels Encants. Al veure des de dalt les parcel¡¤les farcides amb els objectes m¨¦s variats, no podem evitar veure una peculiar fotografia de la ciutat.

Petits corralets plens d¡¯objectes apilats de manera estrat¨¨gica, gaireb¨¦ com en un jard¨ª, on les plantes petites se situen davant de les m¨¦s altes, i aquestes davant dels arbustos amb m¨¦s al?ada per poder ser vistos en conjunt harm¨°nicament. Aqu¨ª igual: els objectes m¨¦s vistosos es col¡¤loquen sobre algun trasto que fa de pedestal improvisat, tot definit i delimitat amb l¡¯ajuda dels mobles m¨¦s grans, com ara armaris i prestatgeries, que ajuden a marcar aquests solars farcits en venda. Tots plegats conformen una mena de teatre on la venda al pati de butaques ¨¦s contemplada des de les llotges, i aquestes s¨®n, tamb¨¦ entre elles, motiu de badar.

El conjunt no ¨¦s ali¨¨ a una observaci¨® gaireb¨¦ elemental: el mercat projectat ¨¦s l¡¯edifici buit, que ¨¦s quan es pot veure com un objecte, i ¨¦s que conforme avan?a el mat¨ª i els quioscos van obrint, l¡¯arquitectura projectada va reculant i queda finalment com el suport a l¡¯ombra de l¡¯activitat comercial que l¡¯ocupa. El mercat es transforma, especialment els llocs de venda m¨¦s petits, que tan sols s¨®n armaris compactes que un cop oberts es despleguen al seu davant amb l¡¯ajut de cavallets, barres, puntals, pinces de bateria i lones, fins a transformar l¡¯espai radicalment. En aquest sentit tamb¨¦ ajuden els tendals d¡¯emerg¨¨ncia muntats per resoldre els problemes ocasionats per la pluja. L¡¯harmonia no dissenyada del conjunt de les parades ¨¦s el resultat del que posa en com¨² el sentit pr¨¤ctic dels venedors i del que els distingeix: les seves mercaderies. Aquesta activitat millora notablement l¡¯edifici, que veu aix¨ª, m¨¦s enll¨¤ de les seves pol¨¨miques formes, com la vida s¡¯obre pas i li atorga continu?tat en el temps i amb la ciutat.

?