Gran poeta antip¨¤tic

Si no hagu¨¦ssim llegit una bona part de la seva obra a l¡¯antologia que han tradu?t Anna Crowe i Joan Margarit ¡ªl¡¯un hi deu haver posat m¨¦s angl¨¨s que poesia, l¡¯altre m¨¦s poesia que angl¨¨s, suposem¡ª-, el poeta gal¡¤l¨¨s R. S. Thomas (1913-2000) ens mouria a una enorme antipatia: es va casar l¡¯any 1940, per¨° diuen que no va tocar mai la seva dona (misteriosament, ella va tenir un fill, com Maria); va viure sempre enmig de l¡¯enduran?a m¨¦s extrema ¡ªno va voler tenir cap altre giny modern que una nevera, i aquesta fins i tot la va llen?ar per la finestra perqu¨¨ deia que feia molt soroll: la carn se li espatllava al temps ardent¡ª; renyava cont¨ªnuament els seus feligresos (vull dir que era pastor d¡¯¨¤nimes, com ho hauria pogut ser de cabres o d¡¯ovelles) pel fet que tenien tractors, m¨¤quines de rentar la roba i televisor; era ultranacionalista ¡ªnom¨¦s ens amo?na l¡¯¡°ultra¡±, no res m¨¦s¡ª, i, quan es va retirar de l¡¯ofici d¡¯eclesi¨¤stic, es va emportar la seva dona ¡ªque no trigaria a morir de fred¡ª a una casa en un dels indrets m¨¦s g¨¨lids del pa¨ªs de Gal¡¤les, Y Rhiw, dins de la qual el term¨°metre passava temporades llargues per sota dels zero graus de Cels (que tamb¨¦ va ser un escriptor rom¨¤ del segle I); es va donar de baixa de l¡¯Associaci¨® Protectora d¡¯Animals pel fet que van introduir falc¨°nids a les seves contrades; i, per acabar-ho d¡¯adobar, va legitimar la crema de les segones resid¨¨ncies dels anglesos al pa¨ªs de Gal¡¤les. Damunt, tenia una cara de pomes agres que feia basarda de deb¨° ¡ªmolt pitjor que la cara sorruda de Salvador Espriu, que ja ¨¦s dir¡ª-, res a veure amb el pac¨ªfic, per b¨¦ que apocal¨ªptic, capell¨¤ dels primers cap¨ªtols de Moby Dick. Li deien, raonablement, ¡°l¡¯ogre de Gal¡¤les¡±. El llibre ¨¦s: R.S. Thomas, No hi ha treva per a les f¨²ries, Barcelona, Proa, 2013.

Una altra cosa, ben diferent, ¨¦s la seva poesia, una de les m¨¦s altes que ha donat Gal¡¤les al segle XX (en llengua anglesa, aix¨° s¨ª, perqu¨¨ Thomas no va arribar a dominar la llengua nacional fins als trenta anys), de vegades superior fins i tot a la de Yeats, que no era tan antip¨¤tic, per¨° tamb¨¦ ho era. Un poema seu no recollit en l¡¯antologia que comentem avui cont¨¦ aquests versos magn¨ªfics: ¡°?rem un poble, i encara ho som. / Quan haurem acabat de barallar-nos per les engrunes / sota la taula, o rossegant els ossos / d¡¯una cultura morta, ens al?arem, / i ens saludarem els uns als altres en una nova aurora¡±. No est¨¤ gens, per¨° gens malament. No es fa bona poesia tan sols amb l¡¯¨¤nim abrandat per la causa patri¨°tica, cosa que Thomas va entendre perfectament quan va escriure: ¡°No he demanat res m¨¦s que una sola cosa / a qui disposa els camins de la vida: / que la veritat fos sotmesa a la bellesa. / No m¡¯ho van concedir¡±. Potser els d¨¦us no li havien concedit aquesta gr¨¤cia l¡¯any 1968, data del poema que he esmentat; per¨°, amb els anys, Thomas es va decantar per una poesia cada cop menys vindicativa i m¨¦s metaf¨ªsica ¡ªla metaf¨ªsica ¨¦s la quieta vindicaci¨® dels homes que s¨®n conscients que un dia han de morir¡ª, m¨¦s espiritual, m¨¦s religiosa: alguna cosa t¨¦ Thomas de semblant a Rilke, en aquest sentit.

Per aix¨° al llibre Laboratoris de l¡¯esperit, de 1975, s¡¯hi poden llegir versos com aquests: ¡°Jo vaig esdevenir aquell eremita / de les roques, vestint l¡¯h¨¤bit del vent / i de la boira. Hi havia dies / que, de tan bella, la buidor / s¡¯havia d¡¯emplenar¡±. Un buit semblant ¨¦s el que vol omplir, tothora, el poeta esmentat de Praga: en l¡¯un i en l¡¯altre hi ha una Pres¨¨ncia que xucla amunt i deixa un buit a la terra; i el buit ¨¦s poca cosa si afecta un home; ho ¨¦s tot si la vida queda deserta dels senyals ¡ªnaturalesa, m¨¦s que els homes, en el cas de tots dos¡ª que un dia van anunciar (i un ress¨° encara en parla) la creaci¨® primig¨¨nia. Aix¨° sembla que vulguin dir aquests versos, del poema Una vida: ¡°Nom¨¦s visionari pel que fa / a la percepci¨® d¡¯un horitz¨® / enll¨¤ de l¡¯horitz¨®. Ple de dubtes de D¨¦u / i massa pusil¡¤l¨¤nime per negar-lo¡±.

Van proposar Thomas per al Nobel de Literatura l¡¯any 1985, per¨° el va guanyar Seamus Heaney. Quan Thomas va morir, aquell li va retre gener¨®s homenatge a Westminster, recordant, potser, aquests versos del clergue: ¡°Cridava des de dalt talment un ¨¤ngel / encallat en un lloc entre el cel i la terra¡±. "S'edita en catal¨¤ una antologia del gran poeta gal¡¤l¨¨s R. S. Thomas"