¡°No som en una discussi¨® rom¨¤ntica¡±

A Espanya, capital Par¨ªs, Germ¨¤ Bel (les Cases d¡¯Alcanar, 1963) ja va oferir un tast del desenc¨ªs que desgrana al seu nou llibre, Anatomia d¡¯un desengany (Destino). En aquesta obra, tamb¨¦ editada en castell¨¤, Bel basteix un discurs rigor¨®s i desprove?t de t¨°pics sobre el que considera el frac¨¤s d¡¯una entesa entre Catalunya i Espanya que durant m¨¦s de 30 anys ha perseguit el catalanisme pol¨ªtic.

Pregunta. L¡¯origen de la desavinen?a hi ¨¦s, doncs, abans de la sent¨¨ncia del Constitucional sobre l¡¯Estatut del 2010?

Resposta. La sent¨¨ncia desencadena l¡¯expressi¨® de molta gent ¡ªque se sorpr¨¨n de ser-ne molta¡ª de no ser assimilada a una altra naci¨®. A aquesta situaci¨® s¡¯arriba despr¨¦s que en els anys anteriors hagin fracassat el peix al cove, que ¨¦s la primera v¨ªctima de l¡¯embranzida recentralitzadora dels anys noranta, i el federalisme com a projecte de transformaci¨® d¡¯Espanya. Catalunya es queda sense models de relaci¨® amb l¡¯Estat.

P. Si al seu parer aquestes dues vies estan esgotades, quin cam¨ª cal seguir ara?

R. ?s un cam¨ª inexplorat. L¡¯her¨¨ncia m¨¦s recent que tenim ¨¦s la de Vicen? Vives. A Not¨ªcia de Catalunya explica que Catalunya ha de fer un pas d¡¯afirmaci¨®, parlar amb Castella i veure qu¨¨ poden fer els pobles d¡¯Espanya en com¨². ?s la visi¨® d¡¯una Espanya plurinacional. Per¨° qu¨¨ passa quan no et reconeixen? Quin ¨¦s el pla B? No en va deixar cap. ?s una ruta no escrita. El segle XXI ¨¦s el de la incertesa. Som en un cam¨ª sense un full de ruta gaire clar.

P. Al llibre desvincula el proc¨¦s de la crisi econ¨°mica. Per¨° la independ¨¨ncia, amb ra¨® o no, no ¨¦s l¡¯¨²nic projecte alternatiu a l¡¯austeritat que hi ha?

¡°L¡¯afirmaci¨® ¡®Espanya ens roba¡¯ ¨¦s una rucada intel¡¤lectual¡±

R. Molts pens¨¤vem el 2007 o 2008 que la crisi econ¨°mica suposaria un alentiment del proc¨¦s de polaritzaci¨®, que cr¨¨iem que ja estava en marxa. Les crisis econ¨°miques generen molta necessitat de sensaci¨® de seguretat. M¡¯ha sorpr¨¨s que la crisi hagi afegit a Catalunya m¨¦s dinamisme al proc¨¦s. Per¨° aix¨° ¨¦s un est¨ªmul, no n¡¯¨¦s la causa. Sense la sent¨¨ncia del Constitucional del 2010, el problema estava igualment servit en el moment que no s¡¯haguessin desenvolupat les lleis que habilitaven tot el contingut de l¡¯Estatut. La contradicci¨® b¨¤sica ¨¦s que un projecte d¡¯Estat uninacional se sent agredit per la diversitat. Som en una cru?lla en qu¨¨ molta gent creu que ja no es pot canviar Espanya. Quan sento que cal insistir-hi, penso: no estem demanant massa?

P. Al llibre indica que el 57% dels ciutadans diuen que la seva identitat ¨¦s preeminentment catalana. La xifra, per¨°, es pot llegir d¡¯una altra manera: que dos ter?os se senten catalans i espanyols i no tenen problema a compartir identitat.

R. No parlem de sentiments de pertinen?a. No estem en una discussi¨® rom¨¤ntica.

P. ?s pr¨¤ctica, doncs?

R. L¡¯eix central de la gent que est¨¤ en una posici¨® sobiranista t¨¦ m¨¦s a veure amb una q¨¹esti¨® pr¨¤ctica que no pas rom¨¤ntica. A Catalunya hi ha una discussi¨® molt pr¨¤ctica sobre llengua i pol¨ªtica educativa, diners, innovaci¨® i recerca, infraestructures... I a partir d¡¯aqu¨ª, sobre quin instrument estatal ens va millor.

P. Quan parlem d¡¯aquests greuges, se¡¯ns oblida que els partits que han donat suport al Govern catal¨¤ tamb¨¦ han votat els pressupostos de l¡¯Estat durant molts anys?

R. Al llibre ja dic que l¡¯afirmaci¨® ¡°Espanya ens roba¡± ¨¦s una rucada intel¡¤lectual. Els governs de Catalunya sempre han donat suport als acords de finan?ament, tot i que han estat insatisfactoris. Per¨°, ?com passes de proclamar que un acord ¨¦s hist¨°ric a dir al cap d¡¯un any que ¨¦s insatisfactori? La gent es desconcerta molt. Segon: la majoria de pressupostos en democr¨¤cia, que tanquen el cercle de despesa i ingressos estatals, han estat aprovats per la majoria dels diputats catalans. Per tant, han estat una expressi¨® de la voluntat catalana. Aix¨° pot haver canviat, i si ho ha fet, discutim-ho en termes m¨¦s civilitzats. No cal ofendre.

P. Desmunta m¨¦s t¨°pics, com els d¡¯Andalusia.

R. N¡¯hi ha de molt estesos, com que Andalusia ¨¦s la reina del subsidi. Una cosa ¨¦s que sigui una regi¨® amb super¨¤vit fiscal, per¨° si mirem qu¨¨ reben les regions que s¨®n m¨¦s pobres que la mitjana, Ast¨²ries, Gal¨ªcia, Castella i Lle¨®, Extremadura i Cant¨¤bria haurien de rebre menys transfer¨¨ncies i Andalusia m¨¦s.

P. ?s tan complicat arribar a un criteri com ara pagar segons la riquesa i rebre d¡¯acord amb la poblaci¨®?

R. Si f¨¦ssim aix¨°, limitar¨ªem la discrecionalitat del Govern central, i aix¨° no pot passar en un Estat naci¨®, en qu¨¨ el Govern ¡°de la Naci¨®n¡± per definici¨® ha de tenir l¡¯¨²ltima paraula.

P. El Govern central ha respost al proc¨¦s sobiranista amb m¨¦s recentralitzaci¨®?

¡°?s una mica fan¨¤tic obligar els altres a canviar per estar b¨¦ tu¡±

R. S¨ª. I el per¨ªode entre l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut i la sent¨¨ncia del Constitucional, quan el PSOE va decidir no promoure la recusaci¨® de dos membres del Constitucional pensant ¡°no est¨¤ malament que retallin una mica m¨¦s¡±, ja va ser l¡¯avantsala de la recentralitzaci¨®.

P. Quines possibilitats hi ha de pactar una consulta?

R. No ho veig possible. Una consulta pactada ¨¦s un reconeixement de sobirania i trenca el concepte de l¡¯Estat uninacional. Si nom¨¦s hi ha una naci¨® a l¡¯Estat, no hi ha espai per a m¨¦s sobiranies. Ni relatives. L¡¯experi¨¨ncia em porta a la convicci¨® que ¨¦s demanar massa als altres, que s¨®n el 85%. ?s una mica fan¨¤tic obligar els altres a canviar per estar b¨¦ tu.

P. I quina ¨¦s la sortida?

R. Ser¨¤ la sortida a la qual una part prou important de la societat catalana, amb prou ambici¨® i esfor? i amb prou capacitat d¡¯assumir riscos, vulgui arribar. I ¨¦s quelcom que els economistes, que d¡¯una forma persistent fallem en fer prediccions, no podem predir.