Mapa

Isabel em telefona. Com sempre, com si al despatx hi haguera alg¨² que la poguera escoltar amagat entre els plecs de la bandera d¡¯estrelles i franges, deixa anar les paraules amb xiuxiuejos. Em diu que uns amics seus, una parella de nord-americans que estima com si f¨®ra fam¨ªlia, arribar¨¤ de visita dem¨¤. Si tinc temps, m¡¯agrairia que m¡¯hi prenguera un caf¨¦. I afegeix, per a conv¨¦ncer-me per si de cas cobejava cap dubte, que ell ¨¦s un investigador molt apreciat en el m¨®n acad¨¨mic. Me¡¯n diu el nom. M¡¯¨¦s conegut, per¨° tinc una barreja tan enorme al cap que el nom no em diu res. Tant em fa qui siga.

No dubte a dir-li que estar¨¦ encantada de con¨¦ixer-los perqu¨¨ si s¨®n els seus amics, aix¨° ¨¦s prou. Per¨° mentre pronuncie les paraules sent que me¡¯n penedisc, d¡¯aquesta amabilitat meua, tan desbocada just quan hauria d¡¯estar m¨¦s frenada. Ara, quan tinc la meua germana esperant en un llit les proves que expliquen perqu¨¨ hi ha moments en qu¨¨ no sap qui ¨¦s, en qu¨¨ em mira als ulls i parla una llengua que mai no hem fet servir entre nosaltres, com si f¨®rem estranyes en una sala d¡¯espera de qualsevol estaci¨®. Justament ara.

Despr¨¦s de la nit a l¡¯hospital, arraulida en una butaca amb un bra? trencat, deixe la meua germana mig adormida i me¡¯n vaig. El mal de cap em colpeja els ulls. Travesse el carrer cap a la feina. Faig les dues hores de classe dels dijous sense pena ni gl¨°ria. El cansament em buida per dins i les paraules m¡¯hi grinyolen. Com en una caixa de resson¨¤ncia. Em faig f¨¤stic. Incapa? de dir res de nou, repetisc com un aut¨°mat el que em vaig empassar fa anys amb una il¡¤lusi¨® que hui no reconec.

Marxe cap a l¡¯hotel del centre on s¡¯hostatgen els nord-americans. Fa un oratge primaverenc, encara que ja som a la fi d¡¯octubre. Dubte entre agafar l¡¯autob¨²s o anar-hi fent una passejada. Regire el moneder i trobe que no hi porte la targeta. I enfile avinguda avall.

El riu ¨¦s un llit verd que s¡¯est¨¦n a dreta i esquerra amb l¡¯esguard. L¡¯abra?ada desesperada que vol sufocar els grisos rajolencs que l¡¯amenacen. Per¨° el sol esguita clarors amables. I de sobte recorde qui ¨¦s ell. El nom em martella la mem¨°ria i m¡¯adone que he fet servir un article seu en un treball que acab¨ª fa uns mesos. Uns raonaments amb entrellat dins el desgavellat oce¨¤ te¨°ric amb qu¨¨ visc des de fa temps. Almenys tindr¨¦ un tema de conversa, sospire alleujada.

Arrossegue els peus i el cos. Travesse el pont blanc. La llum enlluerna el paisatge transmutat en irreal en aquestes hores d¡¯un dia laboral. Em pose les ulleres quan m¡¯endinse cap al cor de la ciutat i pense en les feines que hauria d¡¯acabar abans de gitar-me hui. En tots els missatges que encara he d¡¯escriure. Tots urgents. Tots in¨²tils en la seua apegalosa verbositat. I recorde la roba que fa un dia i mig que dorm al bressol humit de la rentadora. Oblidada al ta¨¹t met¨¤l¡¤lic.

Passe per una botiga plena d¡¯espills.

Gire el cap i em faig de sal.

Sal grossa que s¡¯estavella contra el paviment de quadres i es fon amb la pols.

Continue caminant. Desbruixolada. Em ve l¡¯angoixa pensant com m¡¯ho far¨¦ amb els nord-americans fins a la vesprada. Com haur¨¦ de tindre coratge per a suportar tots els moments del ritu de trobament. Com haur¨¦ de somriure, d¡¯acotar el cap i callar quan els comentaris em superen. Entre en un forn proper a la universitat vella i compre uns pastissets. Per all¨° de fer-los tastar alguna cosa de la terra. Dol?os semblants als que la meua mare preparava una setmana abans de Nadal. Mitges llunes tacades de sucre sobre un tros de neula mig cremada.

Pense en l¡¯estrangera. Esposa d¡¯acad¨¨mic. Com Rebecca, la jueva de Chicago. Empresonada al pis. A l¡¯edifici on vivia un Nobel. Alta, prima, jove de cabells blancs. La pell blanca com el marbre. Els dits llargs i sense anells. Dins d¡¯un pis sense mobles perqu¨¨ patia d¡¯asma. Dins d¡¯un pis sense llum perqu¨¨ calia estalviar. Dins d¡¯un pis sense taula de menjador perqu¨¨ mai no hi tenia convidats, deia. Sempre trista, amb l¡¯esguard perdut, amagat sota el capell de feltre. Nom¨¦s visc per al dia que ell se¡¯n vaja a l¡¯altre m¨®n, va declarar, mentre ens pren¨ªem un caf¨¦ aigualit. Les dones com jo som v¨ªdues amb home, continu¨¤, mentre feia girar la cullera de pl¨¤stic al got i el rac¨® del local on ens hav¨ªem arrecerat fugint dels estudiants es tornava un forn. La vergonya d¡¯escoltar el cor de la dona que havia conegut feia dos dies. La m¨¤ acaronant-se els cabells d¡¯¨¤ngel. La veu ferma, sense vacil¡¤lacions, confessant-se davant la desconeguda.

Enfile un carrer de vianants flanquejat per botigues de cistelles d¡¯espart i mobles de fusta sense pintar. Fa molts anys que no hi passava. Encara hi ¨¦s la botiga on ens vam comprar aquell balanc¨ª de v¨ªmet. El capritx que em va ocupar mig menjador durant anys. Les potes que em pintaven de porpra les cames els dissabtes al mat¨ª quan encara era jo qui agranava el terra.

Em pare davant la porta de la botiga. Adornada amb andr¨°mines blanquinoses, amaga un fons de negror. Un home s¡¯acosta cap a mi i em pregunta si vull alguna cosa. Els cabells blancs no m¡¯enganyen. ?s el mateix propietari de fa trenta anys.

Pense en l¡¯estrangera.

Amb la mateixa cortesia que ha fet servir, li dic que voldria comprar un ventall, per¨° que no s¨¦ si en deu tindre. Em diu que s¨ª. Que amb la calor que s¡¯ha apoderat l¡¯oratge des de fa anys i amb els turistes que passegen pel carrer, ara en ven, de ventalls. Mentre parla em ve al cap la hist¨°ria que va contar d¡¯aquell cos¨ª seu que vivia a Cuba, entre palmeres i canyes de sucre. El cos¨ª a qui enviava un paquet de torrons tots els anys perqu¨¨, com que hi havia emigrat de molt jove, encara somniava el fred de desembre i l¡¯olor de les ametlles. I sense saber per qu¨¨, em corpr¨¦n ara la pena que vaig sentir aleshores. Aquella tristesa, fil d¡¯empalomar que encara em ret¨¦ a aquell instant del passat.

M¡¯assenyala una capsa plena de ventalls, de tots els colors. Si en vull un per a mi, en t¨¦ de m¨¦s econ¨°mics. Si el vull per a regalar, millor aquests. Tots de fusta bona i fets ac¨ª, assegura sense m¨¦s explicacions. Nom¨¦s indica les qualitats d¡¯all¨° que ven. Trie un ventall de fusta pintada de verd amb flors blanques i grogues, amb tiges quasi negres. Per¨° continue espigolant la capsa. Agafe ventall rere ventall i en desplegue un rere l¡¯altre, com si en provara la resist¨¨ncia contra el pit, contra els bra?os. I pense si hauria de preguntar-li per aquell cos¨ª lluny¨¤ de Cuba. Em mossegue la llengua. Pague i me¡¯n vaig mentre deixe surar en l¡¯aire les meues cab¨°ries.

Mire el rellotge i veig que, amb el desori que m¡¯atabala, he calculat malament. Encara em queda m¨¦s d¡¯una hora llarga fins al moment de la trobada amb els estrangers. Podria aprofitar-ho per rec¨®rrer algunes botigues i comprar-me els pantalons que em fan tanta falta. O alguna cosa per a la meua germana. Fer-li un regal que la portara de tornada d¡¯una vegada per sempre.

Pense en la regal¨¨ssia. En els bastonets que li comprava de menuda quan aconseguia estalviar unes quantes monedes. Els venedors, vestits amb quatre draps, el fardell d¡¯arrels penjant del muscle i recolzat en la cuixa esquerra. La m¨¤ dreta amb el ganivetet. Regal¨¨ssia negra que sempre he detestat.

Camine cap al mercat. Per¨° vull passejar, com acostuma a fer la gent que t¨¦ temps de sobres. Faig la volta a la pla?a redona. Em plante al costat de la font i alce els ulls cap al cel. El blau trencat per uns quants esquin?alls de cot¨®. La immensitat em mareja i, inconscient, busque l¡¯eixida que porta davant la botiga de joies. L¡¯aparador que encara somnie embolcallat del verd de casa pobra. Amb taques d¡¯humitat que esculpeixen flors als s¨°cols.

Les arracades de pam penjant d¡¯orelles en nansa. Els collars d¡¯atzabeja acaronant la sina del tronc escap?at. Els enfilalls de perles grosses com d¨¤tils, estesos damunt el vellut escarlata. Els anells papals clavats en dits d¡¯alabastre. Les agulles de pit amena?adores amb maragdes i robins. Les plomes acolorides d¡¯un pa¨® domesticat entre les cascades d¡¯estru?. I les tiares. Precioses, majestuoses. Les tiares que m¡¯haurien fet reina i que mai no han abandonat l¡¯aparador de la bijuteria.

Continue pel laberint de carrerons que tan b¨¦ coneixia fa anys. I amb el pensament vaig penjant cartells als carrers. Als cantons. A les botigues. Fletxes que assenyalen cap al que una vegada jo vaig somniar ser. I la meua ¨¤nima tra?a un mapa de soterraments en una ciutat que encara viu.

A l¡¯esquerra s¡¯amaguen les vesprades al pis vell, blau, de Joan. El cau amb quatre mobles rescatats del femer que compartia amb dos amics que mai no vaig con¨¦ixer. Les can?ons esfilagarsades del ve¨ª que s¡¯escolaven pels badalls de portes i finestres. I les mans de Joan. Mans que s¡¯aturaven al barranc del coll de la meua brusa blanca. Sempre. Les meues ll¨¤grimes arredolant per aquell tel d¡¯incomprensi¨® que em cobria el rostre. Quina vida deu fer ara Joan? Deu haver estat capa? de saltar les gorges de la por i acceptar, al capdavall, que les seues mans eren per a uns altres colls? L¡¯edifici del pis ha estat enderrocat.

Nom¨¦s saps estimar monstres, deia la meua germana mentre reia i cridava als quatre vents: lletja, lletja, lletja! Ets lletja i nom¨¦s se t¡¯acosten els monstres. Arrossegant la malenconia, cega per la r¨¤bia d¡¯haver conf¨®s la crueltat d¡¯aquell home amb la meua pr¨°pia covardia, continue. Ara, a deshora, em rebel¡¤le. Despr¨¦s d¡¯haver pagat amb sang durant anys la confusi¨®. La sent¨¨ncia irreparable. Nom¨¦s patida per mi.

Em deixe guiar pels sorolls de les veus que em van eixint a l¡¯encontre. Una parella de turistes se m¡¯acosta amb un pl¨¤nol a les mans. Em pregunten per un museu amb una llengua mig trencada. Reconec per l¡¯accent d¡¯on deuen ser, per¨° no faig cap esfor?. Com si foren criatures, els explique amb gestos el cam¨ª i els assenyale els cartells que indiquen les rutes a peu. D¡¯una manotada els dic que el paper no els cal. Amb els dits faig el senyal de caminar amb felicitat per un territori que no coneix fronteres cartogr¨¤fiques. Ho entenen i marxen agra?ts mentre albire al fons la llotja de vitralls blancs i murs silents.

Em deixe caure als graons del carrer¨®. Sota les g¨¤rgoles i els ¨¤ngels de pedra solitaris. Amb la m¨¤ grate el mur tosc que acostumava a protegir les sedes.

Torne a cavil¡¤lar qu¨¨ puc fer amb els estrangers fins a l¡¯hora del comiat.

Podria portar-los ac¨ª. Davant el pardalot. Com a pobra que s¨®c, els deixaria mirant cap al penell. Dir-los que l¡¯¨¤guila amb el tinter i la ploma a la boca emprendria el vol en qualsevol moment. Aprofitar l¡¯embadaliment i fugir amb l¡¯esperan?a que els guiara un altre. Per¨° no tinc el coratge de trair la confian?a d¡¯Isabel.

Mire el rellotge i marxe cap a l¡¯hotel dels nord-americans. Hi arribe a l¡¯hora acordada. L¡¯edifici conserva la mateixa fa?ana destru?da per les bombes de la guerra. Per¨° jo no tinc ac¨ª cap fletxa i no m¡¯ature a l¡¯entrada.

Al mostrador de la recepci¨® una dona vestida de blanc paga el rebut. M¡¯hi acoste i pregunte pels estrangers que m¡¯esperen. El recepcionista em demana el nom amb una amabilitat antiga. Li¡¯l dic i m¡¯allarga un full doblegat per la meitat que ha deixat el senyor que busque. Desplegue el paper. Escrit a m¨¤ hi ha un missatge. Diu que els sap molt de greu, per¨° que tant ell com la seua dona no es troben b¨¦. Els molts quil¨°metres recorreguts en pocs dies els han passat factura i, tot i que els feia molta il¡¤lusi¨® con¨¦ixer-me, no tenen forces i s¡¯estimen m¨¦s descansar tot el dia a l¡¯hotel abans de continuar el viatge cap a Barcelona dem¨¤ de bon mat¨ª.

M¡¯alce el paper a la butxaca. Demane un full al recepcionista i hi escric el meu missatge per als nord-americans. Dic que ho entenc, que em sap greu que es troben malament, que espere que el descans els vaja b¨¦ i anote el meu n¨²mero de tel¨¨fon per si de cas em necessiten. Pregue al recepcionista que els fa?a arribar el meu escrit.

Mire el rellotge. Tinc temps encara d¡¯anar caminant cap a l¡¯hospital i arribar a l¡¯hora de dinar. La meua germana no m¡¯espera, per¨° millor. L¡¯ajudar¨¦ a menjar-se la sopa de malalta, el llu? emblanquinat, la poma torrada. Recorde els bastonets de regal¨¨ssia. El ganivetet del venedor. La negror de la sutja.

Regire la bossa i hi descobrisc el tinter i la ploma del pardalot de Sant Joan que vaig furtar fa anys. Quan em va abandonar mirant el cel. Marxe cap al carrer de la Pau i deixe enrere el cam¨ª de les fletxes. Entossudida a obeir les indicacions d¡¯un nou mapa.