Quan la realitat dansa en la ficci¨®

Muriel Villanueva comen?¨¤ a sonar en les travesses liter¨¤ries a partir de La gatera (2102), si m¨¦s no ¨¦s aquesta la impressi¨® que tinc. Per¨° ja abans havia fet la campanada amb un tema de nova generaci¨®, les fam¨ªlies homoparentals, en aquest cas composta per dones. Mares, i si sortim de l¡¯armari? (2006) ¨¦s un llibre reivindicatiu, encara que la seua empremta rau a expressar la perip¨¨cia d¡¯unes persones que assumeixen com la cosa la m¨¦s natural del m¨®n i s¡¯escarrassen perqu¨¨ p¨²blicament siga tamb¨¦ una situaci¨® normal davant una societat que sovint se sent perplexa i¡­ Una tercera novel¡¤la, desconec la segona, ¨¦s Baracoa (2010), que du el nom d¡¯una can?¨® de Mach¨ªn, i reconstrueix la hist¨°ria d¡¯un supervivent, l¡¯avi a partir del mateix protagonista i d¡¯altres testimonis. ?s la part m¨¦s consistent. Un llibre de veus i d¡¯estructura polivalent: un relat que creix sobre un altre llibre, completat amb gravacions, i que genera un gui¨® de cinema. El millor, com es veia en l¡¯anterior, ¨¦s la prosa ¨¤gil, la frescor de l¡¯oralitat, el vitalisme i la ironia. El 2012 sorpr¨¦n amb La gatera, guanyadora del premi Just M. Casero, la hist¨°ria d¡¯una jove que hereta dos pisos connectats per una gatera, i una hist¨°ria plena de sorpreses. Escriu un dietari que creix lliurement ple de salts en el temps i revolts d¡¯estils i de llenguatge on fa un viatge introspectiu de recerca de la seua identitat. Una ficci¨® en els intersticis entre la realitat i la ficci¨®, entre la masculinitat i la feminitat. Est¨¨ticament ¨¦s una obra ambiciosa, per¨° es deixa dur massa per una prosa descarada, solta amb volades on¨ªquies i febrils, sobretot quan se submergeix en l¡¯¨¤mbit del somni. Potser hauria estat convenient lligar-los una mica m¨¦s curt.

L¡¯an¨¨cdota de Motril 86, que acaba d¡¯eixir a competir al mercat, encara que semble, d¡¯entrada, poca cosa ¨Cuna nena, Mar, fa vacances a Motril, perqu¨¨ una de les seues mares, Paula, hi treballa¨C, el resultat, per¨°, tot i no ser una novel¡¤la tan ambiciosa com l¡¯anterior, ¨¦s m¨¦s red¨® i singular, perqu¨¨ ofereix diverses lectures i molts registres d¡¯escriptura i pinta uns personatges potents i entranyables. La tem¨¤tica inevitablement es relaciona amb la primera novel¡¤la, per¨° ac¨ª tracta la q¨¹esti¨® des de la normalitat, almenys en els ¨¤mbits privats, per¨° l¡¯ham tem¨¤tic ¨¦s la maternitat (hi trauen el nas diverses viv¨¨ncies i actituds), la relaci¨® mare no biol¨°gica i filla i l¡¯¨¤nsia posterior de Mar de viure aquesta experi¨¨ncia, que ¨¦s, d¡¯altra banda, el germen de la novel¡¤la: voler saber com sentia Paula aqueixa experi¨¨ncia.

L¡¯obra no ¨¦s nom¨¦s l¡¯aventura de l¡¯anada i estada a Motril. El retorn mental i real a aquell territori de la infantesa es fa de la situaci¨® actual de desitjar ser mare de Mar i que implicar¨¤ les mares, els amics i fins i tot cantants coneguts a fi de desempolsar la mem¨°ria (repesca de cartes, fotos i banda musical i connecta amb els Facebook de Martirio, els Pets... La instal¡¤laci¨® en el t¨²nel del temps suposa dues coses: mostra el proc¨¦s de la conversi¨® del record en ficci¨® i exhibeix les difer¨¨ncies entre la viv¨¨ncia del record i la ¡°realitat¡±, evidenciada pels altres testimonis. El joc entre el record i la ¡°realitat¡± i com tot plegat ¨¦s gestiona com a record literari ¨¦s un dels encerts del llibre.

La reflexi¨® de l¡¯escriptura ¨¦s un altre dels motius recurrents del llibre. Tot seguint l¡¯esperit del llibre, la protagonista viu l'escriptura com una relaci¨® sentimental: unes vegades s¡¯hi pot implicar emocionalment; d¡¯altres es deixa anar... I de vegades se centra en els continguts, d¡¯altres, en les t¨¨cniques. De vegades veu l¡¯escriptura com un embar¨¤s o com una ¡°immensa¡± dona que t¨¦ una ¡°matriu vermella i roent on em submergeixo¡±, on troba protecci¨® i on potser siga possible.

Motril 86 ¨¦s com un meccano, on Muriel Villanueva gesta la seua obra a partir de la integraci¨® de passat i present, de diversos recursos narratius (cartes, di¨¤legs, missatges de Facebook, instant¨¤nies fotogr¨¤fiques, entrades de diccionari, les caracteritzacions particulars d¡¯alguns personatges fetes per Mar). Condu?t tot aix¨° amb una prosa desimbolta, fresca, amb humor i lirisme. Sense oblidar un moment de gosadia expressiva, com l¡¯aparici¨® de la cantant Alaska, on barreja el desig i la fantasia amb diversos talls temporals. Tot plegat, una proposta altament suggestiva que a partir d¡¯ingredients biogr¨¤fics ens du a un altre ¨¤mbit est¨¨tic, ple d¡¯est¨ªmuls, on sobresurten els personatges de Paula i de Mar, tota una troballa, que es projecten m¨¦s enll¨¤ de la lectura.