Eloq¨¹¨¨ncia i pol¨ªtica

Sembla que s¡¯han acabat els temps en qu¨¨ l¡¯eloq¨¹¨¨ncia era l¡¯aliada imprescindible de la pol¨ªtica. Encara al parlament espanyol, durant tot el segle XIX, els pol¨ªtics parlaven una llengua ben constru?da, ponderada, musical i tot, com s¡¯exigeix a l¡¯orat¨°ria de patent. Eren deixebles del parlamentarisme de tota la vida ¡ªencara que Europa va passar segles sense parlaments pr¨°piament dits¡ª, i, tirant enrere, aquesta efic¨¤cia era un ress¨° del prestigi de l¡¯eloq¨¹¨¨ncia a la Rep¨²blica de Roma. All¨¤, a la Roma republicana en especial, era cosa inconcebible que un ¡°parlamentari¡± ¡ªels magistrats, els senadors, els advocats, etc¨¨tera, que actuaven com a tal cosa en representaci¨® del poble¡ª no tingu¨¦s un domini absolut de la llengua llatina, farcida de tant en tant, mai en exc¨¦s!, amb alguna refer¨¨ncia a la llengua i la cultura gregues: parlaven m¨¦s b¨¦ que ning¨², i aquesta t¨¨cnica els convertia, immediatament, en ciutadans de primera classe. Entre tots els oradors que va donar la Rep¨²blica, no hi ha dubte que Cicer¨® n¡¯¨¦s el m¨¦s gran representant. Per sort, molts dels seus discursos, cartes i llibres sencers han pervingut, una colla com a palimpsest, ¨¦s a dir, una escriptura que s¡¯arriba a llegir en un pergam¨ª, despr¨¦s d¡¯haver estat esborrada amb lleixius per fer servei a un altre autor que hi escriu, damunt, una altra cosa.

Dignitas i humanitas es troben, a Cicer¨®, legitimades per meres raons d¡¯estil, amb el benent¨¨s que, a Roma, la gent no solia obrir la boca en p¨²blic ni per dir ximpleries ¡ªcom passa avui a molts parlaments de les pen¨ªnsules it¨¤lica o hisp¨¤nica¡ª ni per enredar el personal amb arguments fal¡¤la?os: la for?a dels discursos ciceronians resideix en el doble fet, entreviat, d¡¯un alt sentit de responsabilitat pol¨ªtica al servei de la p¨¤tria i d¡¯una moralitat escrupolosa. El bell estil de Cicer¨® ¡ªque de vegades sona com una simfonia de Haydn, de vegades fins i tot com una, m¨¦s arrauxada, de Beethoven¡ª nom¨¦s ¨¦s una ombra i una correspond¨¨ncia natural de virtuts que van molt m¨¦s enll¨¤ de l¡¯orat¨°ria.

Ara ens arriba, en magn¨ªfica edici¨® i traduccions de Xavier Espluga, Noem¨ª Moncunill i Joan Bell¨¦s, el volum XVI, llargament esperat, dels Discursos de Cicer¨®, tot plegat sota l¡¯empara, l¡¯entusiasme i la saviesa de Ra¨¹l Garrigasait, actual director de la Col¡¤lecci¨® Bernat Metge: Barcelona, 2013. El llibre cont¨¦ el fam¨®s Pro L. Cornelio Balbo, entre nosaltres el Pro Balb, discurs llegit o narrat per Cicer¨® arran de la den¨²ncia que van fer contra Balb ¡ªal temps de les greus dissensions dels ¨²ltims anys de la Rep¨²blica, com es veuria no gaire m¨¦s tard¡ª perqu¨¨ havia accedit fraudulentament a la ciutadania romana, quan, de fet, Pompeu es va basar, per concedir-li-la, en la llei G¨¨l¡¤lia Corn¨¨lia de l¡¯any 72. No era com ara, que Andorra a banda, tothom esdev¨¦ ciutad¨¤ d¡¯un estat per raons de m¨¨rit molt esc¨¤s; a Roma nom¨¦s s¡¯hi accedia per haver prestat grans favors a la Rep¨²blica ¡ªdespr¨¦s a l¡¯Imperi¡ª d¡¯ordre militar i, en segon terme, econ¨°mic.

Cicer¨® defensa en aquest discurs la legitimitat d¡¯aquesta ciutadania de Balb, que era de Gades (Cadis) i havia servit a Roma, exemplarment, al costat dels optimates, arran de la dita ¡°guerra sertoriana¡± (anys 83-72; de Sertori, amic de M¨¤rius), que, per cert, als romans els va costar molt de guanyar a causa de la t¨¤ctica de guerrilles dels populares i els natius, t¨¤ctica militar que a la Hisp¨¤nia Citerior encara va resultar molt efica? durant les guerres carlistes.

No va ser empresa f¨¤cil per a Cicer¨® defensar Balb contra els seus acusadors davant els magistrats de Roma, perqu¨¨ Balb era massa amic de C¨¨sar ¡ªi, doncs, tenia tants enemics com aquest dins la Rep¨²blica¡ª i perqu¨¨, comptat i debatut, nom¨¦s era un ¡°provinci¨¤ insignificant¡± de la Hisp¨¤nia Ulterior, com ja he dit. Per¨° se¡¯n va sortir. Balb, a m¨¦s de pagar els honoraris a Cicer¨®, va determinar que, a la seva mort ¡ªva arribar a ser immensament ric¡ª es donessin 25 denaris a tots i cada un dels ciutadans de Roma. Aix¨° indica, jo diria, que se l¡¯estimava de bo de bo, o que no desitjava ser l¡¯home m¨¦s ric del cementiri.