Al marge impossible d¡¯una guerra

Primer de tot una obvietat: a totes les guerres civils hi ha dos b¨¤ndols. I seguim amb una altra, aquests b¨¤ndols poden ser m¨¦s o menys definits i homogenis, i poden incloure aliances amb configuracions m¨¦s o menys s¨°lides. En els darrers anys ha fet fortuna la refer¨¨ncia a una tercera Espanya, un concepte que moltes vegades s¡¯ha utilitzat massa alegrement. Tanmateix, ¨¦s cert que molta gent va viure inc¨°modament la guerra de 1936-1939, i no nom¨¦s pel que comporten totes les guerres. Hi havia persones que no volien haver de triar perqu¨¨ se sentien tan allunyades del b¨¤ndol franquista com de la nova hegemonia a la zona republicana. Si voleu capbussar-vos en els dubtes i les incomoditats d¡¯alguns catalans cat¨°lics i catalanistes, el llibre d¡¯Arnau Gonz¨¤lez ofereix material a vessar. A trav¨¦s de 234 cartes, els joves Ramon Sugranyes i Carles Eugeni Mascarenyes es despullen per expressar la seva perplexitat davant el que succe?a en els dos b¨¤ndols, per¨° sobretot perqu¨¨ la Catalunya que somiaven es desfeia fins a desapar¨¨ixer.

Des de l¡¯exili i mentre la guerra feia el seu curs, els dos joves i alguns altres interlocutors de perfils ideol¨°gics similars (Estelrich, Roca i Caball, Camb¨® i altres) s¨®n una extraordin¨¤ria mostra de la complexitat del conflicte i d¡¯interrelacions que dif¨ªcilment es podien acomodar en la dial¨¨ctica de confrontaci¨® pr¨°pia de tot conflicte armat. Pensen que Catalunya viu amena?ada entre els falangistes i els anarquistes, que al seu parer tenen en com¨² que s¨®n aliens a una cultura pol¨ªtica catalana. Els prejudicis davant del moviment obrer i la desorientaci¨® sobre la complexa realitat de la societat catalana que creuen interpretar els porta fins i tot a creure possible un desembarcament a Emp¨²ries, moment en qu¨¨ tots els catalans se¡¯ls afegirien per treure¡¯s de sobre els anarquistes abans no arribessin els falangistes. Com diu Hilari Raguer en un suc¨®s pr¨°leg, aquesta idea no se li hauria acudit ni a un guionista cinematogr¨¤fic.

Mentre aquests joves cat¨°lics pensaven en la seva tercera Catalunya, al pa¨ªs real la guerra es feia cada cop m¨¦s present en la vida quotidiana. I la necessitat de formar un ex¨¨rcit republic¨¤ anava m¨¦s enll¨¤ dels voluntaristes membres de les primeres columnes. Implicava tothom, i especialment uns joves que no en tots els casos tenien un convenciment ideol¨°gic prou ferm. Per aix¨° es produ¨ª el fenomen dels emboscats: joves que per diversos motius miraven d¡¯escapar de les lleves per enrolar-se a l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. ?s aquest un tema molt interessant i gens estudiat fins ara, de dif¨ªcil tractament si es valora nom¨¦s des d¡¯una perspectiva pol¨ªtica.

El llibre d¡¯Esther Miralles t¨¦ el valor de fer-hi una primera aproximaci¨®, de constatar-hi m¨²ltiples motivacions, des de la por a la indifer¨¨ncia pel conflicte fins a la milit¨¤ncia conservadora. Algun volia passar al b¨¤ndol franquista, per¨° molts nom¨¦s volien amagar-se. Els testimonis que s¨®n en la base del llibre expressen una casu¨ªstica ben diversa. Un d¡¯ells diu, gr¨¤ficament, ¡°jo llavors no sabia qu¨¨ era aix¨° de les idees¡±, i tamb¨¦ trobem un regidor republic¨¤ que acut a la crida militar, per¨° que deserta quan veu que de la caserna ja li toca anar al front. I tamb¨¦ hi ha qui ha estat al front, i despr¨¦s d¡¯un perm¨ªs ja no vol tornar-hi.

S¨®n hist¨°ries viscudes en primera persona, que segurament plantegen les principals q¨¹estions sobre els emboscats, per¨° que deixen sense resposta una pregunta crucial. Quants eren? De quin perfil social i pol¨ªtic? Devien ser molts si tenim en compte l¡¯amnistia promulgada per Negr¨ªn l¡¯agost de 1938, que buscava una incorporaci¨® massiva a canvi del perd¨®. El treball estad¨ªstic i quantitatiu resta pendent, i de fonts no en falten. Al llibre se citen els arxius militars, per¨° hi ha relacions de ¡°minyons emboscats¡± f¨¤cilment localitzables al mateix Diari Oficial de la Generalitat dels anys de la guerra, que no s¡¯han analitzat.

En definitiva, dos llibres que s¡¯escapen del c¨¤non m¨¦s establert sobre la Guerra Civil a Catalunya. Uns perqu¨¨ van haver de fugir de la Catalunya republicana tot i que no eren franquistes; els altres perqu¨¨ reflecteixen que m¨¦s enll¨¤ dels discursos i les proclames hi ha la condici¨® humana, capa? de tot tipus de conductes.

?