Joan Teixidor, ara i sempre

La celebraci¨® del centenari del naixement de Joan Teixidor i Comes est¨¤ agafant empenta i r¨¤pidament s¡¯est¨¤ convertint en un aut¨¨ntic punt d¡¯inflexi¨® que marcar¨¤ un abans i un despr¨¦s en la recuperaci¨® d¡¯aquest gran autor. Abans de la guerra Teixidor era tot un referent de la jove poesia i cr¨ªtica de l¡¯¨¨poca. En un retrat de l¡¯any 1999, evocant la llegend¨¤ria joventut de l¡¯autor, Albert Manent va declarar que ¡°Joan Teixidor fou l¡¯escriptor m¨¦s brillant, preco? i polifac¨¨tic de la seva generaci¨®. Fins i tot mig prodigi¡±. Durant el per¨ªode de la primera postguerra, Teixidor va reprendre i diversificar la seva obra, i va tornar a ocupar un lloc central en el sistema cultural i literari del pa¨ªs. Per aquest motiu, Jaume Bofill i Ferro, en algun moment entre 1953 i 1955, va afirmar categ¨°ricament: ¡°Poques vegades com davant de Teixidor hem tingut la sensaci¨® de trobar-nos davant d¡¯un home complet¡±.

Els greus problemes i obstacles en la recepci¨® de l¡¯obra de Teixidor van apar¨¨ixer durant les d¨¨cades dels seixanta i setanta, a causa dels profunds canvis pol¨ªtics, socials, culturals, est¨¨tics i generacionals que es van produir al llarg dels darrers moments de la dictadura franquista i els primers moments del restabliment de les institucions democr¨¤tiques a Catalunya i Espanya.

Progressivament, Teixidor i la seva obra van anar perdent pes i pres¨¨ncia, i l¡¯autor es va comen?ar a ¡°desenfocar¡±, com l¡¯escriptor Harry Block, el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula de Woody Allen Desmuntant Harry, estrenada el 1997. Contemporanis seus com ara J. V. Foix, Mari¨¤ Manent, Pere Quart, Tom¨¤s Garc¨¦s, Agust¨ª Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre o Joan Brossa tenien entre els joves els seus valedors, que van lluitar a favor de la transmissi¨® correcta de les seves obres, per¨° Teixidor es va quedar literalment sol.

Quan el vaig con¨¨ixer personalment l¡¯any 1984, recordo la seva cara de sorpresa i estranyesa davant un jove que s¡¯interessava per ell i la seva obra. I des de la seva mort, el 10 de gener de 1992, Teixidor ha esdevingut una mena d¡¯ombra mig definida en la penombra de les ¨²ltimes files del pati de butaques dels grans autors de la literatura catalana moderna. I aix¨ª havien quedat les coses fins ara.

Al contrari dels seus coetanis, Teixidor ha quedat injustament fora del c¨¤non literari

El c¨¤non literari d¡¯un pa¨ªs ¨¦s un cat¨¤leg obert que funciona sempre a tres temps. Hi ha autors que van caient, autors que es van recuperant i autors que van assolint la categoria definitiva de cl¨¤ssics intocables. Sigui com sigui, el c¨¤non literari porta incorporat un mecanisme espontani d¡¯autocorrecci¨®, autoequilibrament i autoregulaci¨®. Aix¨° vol dir que ¨¦s impossible desestimar permanentment un autor de gran import¨¤ncia. L¡¯oblit d¡¯un gran autor sempre ¨¦s una q¨¹esti¨® transit¨°ria i moment¨¤nia.

Ara ha arribat l¡¯hora de la recuperaci¨® de Joan Teixidor i la seva obra, i de l¡¯inici del seu cam¨ª cap al lloc que li pertoca, amb tota just¨ªcia, de cl¨¤ssic modern indiscutible dins el c¨¤non de la literatura catalana. El per¨ªode de la transitorietat ha arribat a la fi i s¡¯ha engegat el mecanisme de l¡¯autorectificaci¨® del c¨¤non. Els senyals s¨®n absolutament inequ¨ªvocs. Una nova edici¨® de la seva obra po¨¨tica completa, Una veu et crida, gr¨¤cies als bons oficis de la Fundaci¨® Valvi, presidida per Joaquim Vidal, i d¡¯Edicions Curbet, dirigida per Quim Curbet. L¡¯exposici¨® No visqueu m¨¦s en fragments, organitzada i produ?da per la Instituci¨® de les Lletres Catalanes i l¡¯Institut de Cultura de la Ciutat d¡¯Olot, que ara mateix, despr¨¦s de tres mesos al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, a Barcelona, viatja cap a la capital de la Garrotxa. Una jornada d¡¯estudi acad¨¨mic al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, amb intervencions brillants d¡¯Andreu Teixidor, Francesc Miralles i Valent¨ª Puig, que van significar el tret de sortida de renovades visions de la vida i l¡¯obra de l¡¯autor. La solemne declaraci¨® de Teixidor com a fill il¡¤lustre d¡¯Olot, el segon cop que es produeix un reconeixement d¡¯aquesta magnitud des del 1975. Suplements, articles, ressenyes o comentaris des de pr¨¤cticament tots els mitjans de comunicaci¨® del pa¨ªs.

Teixidor torna a enfocar-se. Ara comencem a tenir una idea m¨¦s precisa de qui era Joan Teixidor i de quina era exactament la seva contribuci¨® a la cultura catalana. Un intel¡¤lectual amb una vasta i s¨°lida formaci¨® cient¨ªfica, human¨ªstica i art¨ªstica.

Polifac¨¨tic, va simultaniejar

Un poeta fonamental en la renovaci¨® de la poesia catalana al llarg del segle XX. Un cr¨ªtic literari de pes que va ajudar a articular la tradici¨® de la modernitat i va marcar tend¨¨ncies liter¨¤ries que van ser de gran transcend¨¨ncia. Un cr¨ªtic d¡¯art de refer¨¨ncia que va ser un impulsor aferrissat de l¡¯art nou en tots els camps de la creaci¨®. Un memorialista de primera magnitud, autor d¡¯un dels dietaris m¨¦s originals i ambiciosos del segle XX. Un articulista excel¡¤lent que va significar la continu?tat del gran periodisme literari del pa¨ªs.

Un editor essencial que va nodrir generacions de lectors catalans i espanyols. Un viatger infatigable que va proposar un nou model, m¨¦s culturalista, per a les cr¨°niques de viatge. Un urbanista que va reflexionar a fons sobre la construcci¨® de la ciutat moderna.

I, a banda de la seva obra personal de creaci¨®, Teixidor va incidir decisivament en el panorama de la cultura catalana des d¡¯altres ¨¤mbits. Des del sector de la cultura va oposar resist¨¨ncia als valors est¨¨tics retr¨°grads i triomfalistes del r¨¨gim franquista. Va ser una figura definitiva en el gir culturalista de la revista Destino cap a postulats de la modernitat. Va establir ?ncora y Delf¨ªn, una de les llibreries m¨¦s emblem¨¤tiques de la ciutat de Barcelona.

Va treballar incansablement en una gran diversitat d¡¯iniciatives ¡ªClub 49, Grup R, Associaci¨® d¡¯Artistes Actuals, Semana del Arte a Santillana del Mar, FAD, Fundaci¨® Joan Mir¨®¡ª enfocades a defensar i promoure l¡¯art modern en el camp de la pintura, l¡¯escultura, el dibuix, la fotografia, l¡¯arquitectura, l¡¯urbanisme i el disseny. Va participar decisivament en jurats literaris, com ara el premi ?ssa Menor i la Lletra d¡¯Or, que van distingir obres que han esdevingut, amb el pas dels anys, imprescindibles dins la tradici¨®. Va ser membre destacat de moltes entitats i associacions, com l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, el Cercle Art¨ªstic Sant Lluc o els Amics de Gaud¨ª. Va treballar a favor de la represa del di¨¤leg entre la cultura catalana i l¡¯espanyola. El seu domicili particular, Diagonal 469, va arribar a ser un lloc de trobada i d¡¯intercanvi d¡¯idees entre moltes persones del m¨®n cultural, sovint de generacions diferents i amb punts de vista divergents o enfrontats.

Ja fa gaireb¨¦ un segle que Carl Gustav Jung va definir la sincronicitat com la relaci¨® significativa entre dos fets que aparentment no tenen relaci¨®. No ¨¦s pas casual que es recuperi la figura i l¡¯obra de Joan Teixidor precisament en aquests moments. Teixidor va encarnar una s¨¨rie de valors que actualment ens fan molta, molta falta, valors com ara la discreci¨®, la generositat, la humanitat, l¡¯educaci¨®, la dedicaci¨®, el rigor, la intel¡¤lig¨¨ncia, la saviesa, la sofisticaci¨®, l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, el gust, l¡¯obertura, la toler¨¤ncia, el di¨¤leg, l¡¯espiritualitat...

A partir d¡¯ara Teixidor ser¨¤ cada cop m¨¦s present entre nosaltres fins que l¡¯haguem recuperat del tot. Teixidor, ara i sempre.

Sam Abrams es cr¨ªtico, poeta y traductor.

L¡¯editor i el seu paisatge

Andreu Teixidor de Vent¨®s

El pas per la universitat republicana va marcar un jove Joan Teixidor, que sempre parlaria amb gran respecte i admiraci¨® dels seus professors. De la mateixa manera que altres membres de la seva generaci¨® i amics d¡¯estudis, com Jordi Maragall o Pep Calsamiglia, en acabar la guerra es va trobar que mai podria seguir una carrera acad¨¨mica: la guerra havia esfondrat tot aquell m¨®n. Calia cercar una alternativa, i en el seu cas va ser crear una editorial, que fou constitu?da el 4 de maig de 1942.

Per assolir el seu nou objectiu, va haver de pactar molt, i a un cost que el va perseguir al llarg de tota la seva vida com a editor. Catalogat com a "rojo y catalanista" pel r¨¨gim, era persona non grata pel fet d'iniciar una aventura d'aquestes caracter¨ªstiques. Va haver de demanar ajuda als seus amics Xavier Montsalvatge, Ignasi Agust¨ª i Josep Verg¨¦s perqu¨¨, amb els seus avals i acceptant aquests dos ¨²ltims com a socis, el projecte pogu¨¦s ser aprovat. Per facilitar les coses, el nom de l'editorial havia de ser el de la ja existent revista Destino, instal¡¤lada a Barcelona i sense problemes de legalitzaci¨®. Per aquesta ra¨®, dues empreses diferents en el seu accionariat i en el seu objectiu social portaren el mateix nom.

Tot i que l¡¯editorial no portava el nom que ell hauria escollit, immediatament va donar a entendre quina era la seva font d¡¯inspiraci¨® per al projecte, en prendre l¡¯emblema d¡¯Aldo Manuzio (1449-1515), una ¨¤ncora i un dof¨ª, com a propi. L¡¯humanista veneci¨¤, editor visionari, va ser qui va recuperar els cl¨¤ssics grecs i llatins en uns volums de petit format a preus assequibles.

Amb l¡¯ambici¨® de ser un editor total com Manuzio, preocupat pel llibre com a objecte i pels seus continguts, comen?a l¡¯aventura empresarial i cultural de Joan Teixidor: amb el segell L¡¯?ncora publica els primers llibres en catal¨¤ (1946); la col¡¤lecci¨® ?ncora y Delf¨ªn s¡¯encarrega de la narrativa castellana; la col¡¤lecci¨® El Dof¨ª se centra en la narrativa d¡¯autors catalans, i la col¡¤lecci¨® L¡¯?ncora, en la narrativa estrangera tradu?da al catal¨¤. Complement¨¤riament, obre la llibreria Ancora y Delf¨ªn de la Diagonal de Barcelona. Es lliga, doncs, als noms que estimava, que sempre el van acompanyar i que simbolitzaven una de les seves creences fonamentals: sumar la tradici¨® (¨¤ncora) i la innovaci¨® (dof¨ª).

Els seus mestres contemporanis van ser Josep Jan¨¦s, Albert Skira i Gustau Gili. Skira, establerta a Su?ssa, era en aquells temps l¡¯editorial de llibres d¡¯art m¨¦s important i innovadora de Europa. Joan Teixidor ens diu: ¡°En els dies que vaig estar treballant amb ell en aquella oficina de la Place du Molard de Ginebra, vaig aprendre m¨¦s que en molt¨ªssims anys¡±.

La primera lli?¨® com a editor va ser aprendre a fer els llibres. El paper, la fibra, el gramatge, el color, l¡¯acabat, la lletra, les proves, les galerades, la compaginaci¨®, els plecs, el disseny, els ¨ªndexs, les portadelles, la p¨¤gina de cr¨¨dits... i finalment el tiratge, el gran repte d¡¯encertar la tirada, que podia ser petita o gran, per¨° que mai havia de generar estocs. Tenia un gran respecte pels artesans i els artistes; els seus llibres havien de tenir una personalitat i un disseny espec¨ªfics que els distingissin de la compet¨¨ncia, aspectes en qu¨¨ van intervenir col¡¤laboradors de gran import¨¤ncia, com ara el pintor Erwin Bechtold i els fot¨°grafs Francesc Catal¨¤-Roca i Ramon Dimas.

La segona lli?¨® eren els continguts. L¡¯editor ha de tenir un comprom¨ªs amb la seva cultura, la seva terra, la seva llengua o lleng¨¹es, els seus coneixements, les seves passions, la seva est¨¨tica i la qualitat... perqu¨¨ el seu cat¨¤leg ser¨¤ la seva obra. Publicar autors propis i llibres de tem¨¤tica local podr¨¤ ser, en alguns casos, abaixar el llist¨®, per¨° ser¨¤ una obligaci¨® per fer cr¨¦ixer la cultura del pa¨ªs.

Tenia molt clar que la clau de l¡¯ofici s¨®n els autors i els seus llibres. Ser un bon lector i compartir amb complicitat l¡¯obra amb el creador esdev¨¦ una tasca fonamental en la qual gaudeix enormement, tal com demostra en la carta que adre?a a Josep Pla despr¨¦s de la minuciosa lectura de la seva immensa obra completa. L¡¯autor s¡¯havia de trobar c¨°mode a l¡¯editorial, com a casa seva.

Aix¨ª, la gran tasca editorial de Joan Teixidor es va concretar en un cat¨¤leg de gran diversitat de col¡¤leccions, com ara Gu¨ªas de Espa?a (1948), Nuestro Pasado (1953), Imatge de Catalunya (1965), i les grans col¡¤leccions Los Tesoros del Mundo (1962) i Diarios del Arte (1977) amb Skira, o La Historia de las Civilizaciones (1958) amb Les Presses Universitaires Francaises; obres com Not¨ªcia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, i autors estrangers com Orwell, Kadar¨¦, Marai, Bellow, Bronte i la descoberta i aposta per autors que esdevingueren els grans de les nostres lletres. Per a aquesta tasca va crear els premis Eugenio Nadal i el Josep Pla, basats en el Goncourt i el Crexells, per¨° per a obra in¨¨dita, amb la idea de consolidar-los ¡ªcom efectivament va ser¡ª pel prestigi i la qualitat, m¨¦s que per les dotacions. El primer Nadal, Nada, de Carmen Laforet ¡ª¨¨xit esclatant que consolida el projecte¡ª el segueixen Miguel Delibes, Ana Mar¨ªa Matute, Rafael S¨¢nchez Ferlosio, Carmen Mart¨ªn Gaite o ?lvaro Cunqueiro. Els premis Pla, que arrenquen amb Onades sobre una roca deserta de Terenci Moix i al qual segueixen Baltasar Porcel, Teresa P¨¤mies, Alexandre Cirici, Lloren? Villalonga, Josep Maria Castellet... i molts d'altres, constitueixen un referent absolut en el panorama editorial del nostre pa¨ªs al segle XX.