Comunicar

Hi ha molta gent de l¡¯ofici que es guanya la vida amb la comunicaci¨® corporativa, una assignatura que, d¡¯altra banda, cada cop t¨¦ m¨¦s tirada a les universitats, segurament perqu¨¨ ofereix una seguretat laboral que no garanteix cap mitj¨¤ convencional. Les relacions p¨²bliques han deixat de ser tanmateix un pecat en el periodisme quan s¡¯ha vist que hi ha seccions dels mitjans tradicionals que fan m¨¦s propaganda que informaci¨® i ja no se sap si ¨¦s pitjor la censura o l¡¯autocensura.

Tot i els manuals de pr¨¤ctiques, resulta, per¨°, que encara no s¡¯ha trobat ning¨² capa? d¡¯explicar qu¨¨ es necessita per ser un bon cap de comunicaci¨® del Bar?a. El president Rosell n¡¯ha tingut quatre de ben diferents en tres anys. Al club ja no dimiteixen els directius ni es destitueixen entrenadors, sin¨® que les crisis es personifiquen amb els canvis dels responsables de premsa.

Pere Jans¨¤ va durar sis mesos. El que va fer en la campanya no va funcionar quan va haver d¡¯explicar l¡¯obra de govern. No sabria dir per qu¨¨ el van fer plegar si no se sap qu¨¨ volien que fes. Tampoc va fer fortuna una bona periodista com Ketty Calatayud. Tal vegada la van enredar quan va passar a l¡¯altra banda, no li van explicar b¨¦ de qu¨¨ anava la pel¡¤l¨ªcula o no va voler fer el que li manaven, i al cap d¡¯un any ho va deixar estar. I a Xavier Mart¨ªn de res li ha valgut l¡¯amistat amb Rosell. Mart¨ªn es va creure el c¨¤rrec i el va exercir amb professionalitat i, com es diu, de manera m¨¦s transversal que amiga, fins que s¡¯hi va deixar la pell. Va discutir amb Rosell a San Siro i se l¡¯ha utilitzat de cap de turc de la decisi¨® pol¨¨mica del consell de prohibir l¡¯acc¨¦s dels nens a l¡¯estadi sense entrada. La junta no ent¨¦n com no hi ha ning¨² capa? de conv¨¨ncer l¡¯opini¨® p¨²blica d¡¯una cosa tan senzilla i objectivable a la classificaci¨® com ¨¦s que la seva gesti¨® ¨¦s excel¡¤lent.

Ara li toca a un periodista de gran traject¨°ria com Albert Montagut, que t¨¦ una mica de tot el que s¡¯admirava dels seus antecessors i algunes coses m¨¦s: psicologia, relacions p¨²bliques, treball de camp, sentit com¨² i sintonia amb els poders f¨¤ctics. L¡¯esperan?a ¨¦s que al final s¨¤piga interpretar el que vol el president o, en cas contrari, Rosell tindria un problema de dif¨ªcil soluci¨®, i ¨¦s que funcionaria per oposici¨® i no pas per afirmaci¨®.

Ara que mana, a Rosell li costa conviure amb la discrep¨¤ncia despr¨¦s de fer saber que, com a vicepresident, votava en contra de Laporta. A vegades fa l¡¯efecte que nom¨¦s l¡¯entendria Ricard Maxenchs, que ¨¦s qui es va inventar el c¨¤rrec de cap de comunicaci¨® al futbol. Maxenchs, dissortadament, ja no hi ¨¦s i el periodisme tampoc funciona com en l¡¯¨¨poca d¡¯?lex Botines, que deia que estava regalat al Bar?a. El que se sap ¨¦s que, en l¡¯¨¨poca de la comunicaci¨® corporativa, no hi ha un c¨¤rrec m¨¦s dif¨ªcil que el de dircom del Barcelona.