Un d¨¨ficit apamat

En un recull d¡¯articles, Hans Georg Gadamer es definia a ell mateix com a pensador, no en virtut de cap particularitat seua, ¡°sin¨® perqu¨¨ tots els humans pensem¡±. En efecte, la capacitat de pensar ¨¦s un tret hum¨¤ constitutiu. Tothom pensa, aix¨° ¨¦s segur, encara que l¡¯experi¨¨ncia tendeix a suggerir-nos que hi ha qui ho fa m¨¦s i millor que uns altres. Aquesta qualitat ecum¨¨nica del pensament ¨¦s el que fa tan dif¨ªcil delimitar-la i historiar-la. Una hist¨°ria del pensament prou comprensiva propendir¨¤ a confondre¡¯s amb la hist¨°ria tout court, sense deixar res al marge. Intentar historiar qu¨¨ ha pensat la gent, tota la gent, per exemple a Val¨¨ncia, un dia rere l¡¯altre, seria una empresa desmesurada, que ni els equips d¡¯especialistes m¨¦s nodrits i vers¨¤tils es veurien amb cor de confrontar.

En canvi, la de la filosofia, que ¨¦s una disciplina m¨¦s o menys articulada, ¨¦s una hist¨°ria factible. El preu a pagar ¨¦s que, es definesca com vulga, la filosofia no cobreix tot el camp del pensament hum¨¤. A m¨¦s, deixa una vasta zona de penombra entre el que ja no ¨¦s filosofia acad¨¨mica, amb tots els marxamos homologats, i el que ning¨² consideraria filosofia en absolut. El fet ¨¦s rellevant, i embarass¨®s, perqu¨¨ justament en aquest terreny incert s¡¯han produ?t o dif¨®s moltes de les idees m¨¦s originals i m¨¦s influents, ad¨¦s i ara. Sense eixir-nos de la nostra ¨¤rea ling¨¹¨ªstica, podr¨ªem il¡¤lustrar-ho amb els noms de Joan Maragall, Eugeni d¡¯Ors, Joan Fuster o Llu¨ªs Aracil, entre molts d¡¯altres. En resum, la hist¨°ria de la filosofia, que ha de ser tamb¨¦ la del seu influx en la societat que l¡¯acull (o no), no ¨¦s tampoc cap empresa f¨¤cil.

Ja fa temps, Joan Fuster detect¨¤ ¡°un cert d¨¨ficit de filosofia¡± en la cultura catalana. I amb ra¨®. Durant molts anys, en contrast amb l¡¯exuber¨¤ncia filos¨°fica perceptible en bona part d¡¯Europa, la producci¨® segregada en aquestes parts va ser d¡¯un raquitisme aperplexant i vergony¨®s. I si ens redu?m a la que es redact¨¤ en catal¨¤, m¨¦s encara. Un pensador de Sueca, Xavier Serra, intenta explicar-nos per qu¨¨ va passar aix¨°, en un llibre, La filosofia en la cultura catalana, publicat per l¡¯editorial Afers. Es tracta d¡¯un recull d¡¯articles ben documentat i, cosa rara, de molt amena lectura, que complementa un altre llibre seu, la Hist¨°ria social de la filosofia catalana. La l¨°gica, tamb¨¦ d¡¯Afers. La filosofia¡­ ¨¦s un llibre excel¡¤lent, amb un admirable domini del seu tema. D¡¯altra banda, la radiografia que fa del pensament filos¨°fic produ?t entre nosaltres i de la repercussi¨® ¨Cm¨¦s aviat escassa- que va tindre en la nostra societat ¨¦s molt crua i d¨®na qu¨¨ pensar. El panorama ¨¦s aflictiu i cal agrair a Serra que no ho dissimule gens. Tamb¨¦ s¡¯ha d¡¯agrair que bona part del text se centre en la filosofia feta al Pa¨ªs Valenci¨¤, un territori massa poc explorat en els acostaments generals al tema.

El panorama ¨¦s aflictiu i cal agrair a Serra que no ho dissimule gens

L¡¯anacr¨°nica i paup¨¨rrima qualitat de la major part del pensament filos¨°fic d¡¯aquesta part del m¨®n, a qu¨¨ es deu? Serra ho explica, en part, a partir del desgavell de la universitat espanyola, propi d¡¯un pa¨ªs que va viure tot un segle en la in¨°pia: tradicions arnades, estructures obsoletes, escalafons arbitraris, professors de pas, provincianisme, etc. El diagn¨°stic ¨¦s clar i contundent. Es podria matisar una mica, perqu¨¨ la vitalitat intel¡¤lectual no passava nom¨¦s per la universitat. Fen¨°mens com l¡¯editorial Sempere i els seus traductors valencians (com Luis Morote, Juan Furi¨® i sobretot Constant¨ª Piquer) requeririen un estudi aprofundit, i hi havia altra gent, com per exemple l¡¯historiador Rafael Altamira, que va ser un divo ideol¨°gic d¡¯un cert renom, amb tirada cap a la psicologia col¡¤lectiva, tan de moda llavors. En la universitat mateixa, a partir dels anys 60, les coses van canviar. Hi hagu¨¦ Josep Llu¨ªs Blasco, i els departaments de Manuel Garrido i de Fernando Montero van viure dies brillants. Dins l¡¯escassa solv¨¨ncia general de la pen¨ªnsula, els papers de l¨°gica eixits de Val¨¨ncia tenien un prestigi merescut, i la filosofia anal¨ªtica va ser ben servida. D¡¯altra banda, textos com Temas de la filosof¨ªa de Her¨¢clito de Fernando Cubells o el Parm¨¦nides de Montero s¨®n seriosos. Sens dubte, els llibres d¡¯aquesta qualitat foren pocs, per¨° enmig de la dispersi¨® indigent del panorama destaquen m¨¦s.

Si res es pot criticar del llibre de Serra ¨¦s l¡¯ab¨²s dels qualificatius despectius -sobretot quan judica les idees del passat que ara ens semblen ocioses- que despatxen q¨¹estions complexes de manera massa taxativa. ?s una perillosa her¨¨ncia fusteriana, que a voltes perjudica un llibre rigor¨®s com aquest. Ara, molts dels personatges que reben aquest tracte s¨®n tan massissament deplorables que el lector t¨¦ sovint la impressi¨® que els dicteris de Serra encara paren curts. Finalment, els dos articles dedicats a les traduccions de filosofia en catal¨¤ s¨®n magn¨ªfics. Assenyalen amb molta lucidesa un dels pitjors problemes, ara mateix, de la nostra cultura: el gradual abandonament dels continguts m¨¦s importants. Despr¨¦s de d¨¨cades de temptatives encomiables, la cultura en la nostra llengua est¨¤ renunciant a la filosofia i sembla que vulga renunciar al pensament. El llibre de Xavier Serra ¨¦s un senyal d¡¯alarma reflexiu, i crec que farem b¨¦ si l¡¯escoltem, i hi pensem.