Pires amb ess¨¨ncies vieneses

Al m¨®n cl¨¤ssic, la fidelitat d¡¯un artista amb el p¨²blic d¡¯una ciutat permet construir una relaci¨® afectuosa que afegeix als concerts un plus d¡¯emoci¨®. En el cas de la pianista portuguesa Maria Jo?o Pires (Lisboa, 1944), la col¡¤laboraci¨® art¨ªstica que mant¨¦ des de fa 27 anys amb la promotora de concerts Ibercamera permet parlar del triomf de la fidelitat per partida triple: amb un cicle de concerts, amb els mel¨°mans que el sustenten i amb la ciutat que l¡¯acull. Per aix¨°, Barcelona pot presumir de ser una de les ciutats que Pires sempre t¨¦ present en cadascuna de les gires que realitza, b¨¦ sigui en recital o b¨¦ acompanyada per orquestres de primera fila. I aquesta nit, en el seu retrobament amb el p¨²blic barcelon¨ª, en L¡¯Auditori comptar¨¤ amb un acompanyament de luxe a c¨¤rrec de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Viena i el director hongar¨¨s Ad¨¢m Fischer, per interpretar com a solista el Concert per a piano i orquestra n¨²m. 2, en si bemoll major, op. 19,de Ludwig van Beethoven.

Fischer i la Simf¨°nica de Viena asseguraran la qualitat i la solv¨¨ncia estil¨ªstica d¡¯una vetllada que, sota el t¨ªtol Una nit a Viena, suposa una aut¨¨ntica immersi¨® en el classicisme vien¨¨s a trav¨¦s de les dues joies de l¡¯univers simf¨°nic de Haydn i Mozart que completen el programa. De Haydn interpretaran la Simfonia n¨²m. 101 en re major, coneguda amb el sobrenom d¡¯El rellotge pel ritme caracter¨ªstic del segon moviment, un delici¨®s andante que figura per dret propi entre els cl¨¤ssics populars. Fischer ¨¦s un dels m¨¦s reconeguts int¨¨rprets de Haydn i la integral discogr¨¤fica de les seves 104 simfonies, gravada al capdavant de l¡¯Austro-Hungarian Haydn Orchestra, ¨¦s una refer¨¨ncia. Completa el programa la radiant Simfonia n¨²m. 41 en do major, J¨²piter, K 551, obra mestra que tanca de forma admirable el cat¨¤leg simf¨°nic mozarti¨¤ amb desbordant fantasia, vitalitat i ci¨¨ncia orquestral.

L¡¯elecci¨® del repertori defineix la qualitat d¡¯un int¨¨rpret, i Pires mai no ha deixat de freq¨¹entar, des dels inicis de la seva carrera, els pilars del classicisme vien¨¨s, amb una dedicaci¨® permanent a les sonates, els concerts i les peces de cambra de Mozart i Beethoven. Del compositor alemany, Pires ha escollit el segon dels seus cinc concerts per a piano, segons el cat¨¤leg oficial, encara que en realitat ¨¦s el primer que va escriure: el va estrenar el 1795, i despr¨¦s de diverses revisions, la segona versi¨®, dedicada a Carl-Nikl von Nickelsberg, va tenir la seva primera audici¨® a Praga el 1798, i en aquest mateix any Beethoven ja havia acabat el seu concert seg¨¹ent, que, per q¨¹estions editorials, es va publicar abans i ¨¦s el que consta com Concert n¨²m. 1 en do major, op. 15 al seu cat¨¤leg.

Al marge, l¡¯important en escoltar aquesta obra ¨¦s tenir clar que es tracta de la primera experi¨¨ncia del compositor alemany en un g¨¨nere, el concert per a piano, que va revolucionar tant en els aspectes t¨¨cnics com en els expressius. Pires estima aquesta m¨²sica, deutora del classicisme, que mostra ja alguns trets personals del futur Beethoven, per¨° que exigeixen una digitaci¨® i una filosofia sonora amb cert sabor a Mozart i Haydn: el recolliment l¨ªric en el temps lent i l¡¯esperit de dansa del rondo final li atorguen un encant especial, amb alguns trets de car¨¤cter lieder¨ªstic que conviden al cant natural des del piano, qualitat schubertiana que atresora Pires amb un fraseig natural i profundament comunicatiu.