Oportunitat perduda

Entrevistar un president de la Generalitat no ¨¦s f¨¤cil. No nom¨¦s perqu¨¨ Artur Mas est¨¤ ben entrenat en l¡¯art de respondre el que vol i no deixar-se endur per l¡¯entrevistador. ?s dif¨ªcil, tamb¨¦, pel zel amb qu¨¨ el seu equip gestiona les entrevistes als mitjans. Aix¨ª que tenir el president de la Generalitat assegut durant hores ¨¦s una ocasi¨® excel¡¤lent per analitzar a fons el personatge. Desaprofitar aquesta oportunitat ¨¦s el que fa Teresa Pous a Servir Catalunya. Artur Mas. L¡¯home, el pol¨ªtic, el pensador (Ara Llibres).

El plantejament inicial ¨¦s bo. Mas ja t¨¦ un retrat, el que li va fer la periodista Pilar Rahola abans de les eleccions del 2010, La m¨¤scara del Rei Artur (RBA). Tampoc ¨¦s un llibre el lloc on fer una entrevista estrictament pol¨ªtica. Servir Catalunya vol mirar Mas des d¡¯un prisma diferent: la fam¨ªlia, l¡¯escola, els amics, la fe, la pau... i la pol¨ªtica, ¨¦s clar.

El llibre ens permet descobrir el gran de quatre germans. Un noi responsable que a la universitat, en plena efervesc¨¨ncia antifranquista, participa en algunes manifestacions, per¨° sense entusiasme, preocupat per l¡¯efecte de les mobilitzacions en el progr¨¦s dels estudis. Ens parla de la persona, la que tot i ser president procura veure els amics i la que desitja retirar-se passant llargues temporades a Menorca. Tamb¨¦, del pol¨ªtic. Del que va aprendre a l¡¯Ajuntament de Barcelona, el que ara ha engegat un proc¨¦s que primer va viure amb passi¨® i ara amb duresa. Un Mas que se sent odiat a Madrid i que, tot i les dificultats, creu que se¡¯n sortir¨¤.

Tot l¡¯inter¨¨s que tenen les respostes queda enterbolit per les preguntes que fa Teresa Pous (Llinars del Vall¨¨s, 1956). Llicenciada en Filosofia i Ci¨¨ncies de l¡¯Educaci¨®, i diplomada en Biblioteconomia, ha escrit dues novel¡¤les i ha coprotagonitzat un altre volum de converses amb el fil¨°sof Josep Maria Terricabras: Pensar, dialogar, i fer en una Catalunya millor (Ara Llibres, 2013). El seu exercici amb Mas ¨¦s completament fallit. Deixant de banda la selecci¨® dels temes ¡ªcorrecta, b¨¤sica, amb import¨¤ncia pels valors del cristianisme¡ª, el seu paper en la conversa ¨¦s excessiu. Tant, que de vegades el lector es veu sedu?t a obviar les preguntes per passar directament a les respostes. La temptaci¨® del lector la practica el mateix Artur Mas: respon el que vol. Amb algunes excepcions, com ara les preguntes massatge que porten l¡¯entrevistat a relaxar-se, deixar-ho anar tot i lluir-se en la resposta: ¡°Hi ha algun missatge que voldries dir sobre la preparaci¨® per a l¡¯exercici del dret a decidir?¡±. Davant una q¨¹esti¨® tan punyent, l¡¯¨²nic que falta ¨¦s que Mas respongui un ¡°m¡¯agrada que em faci aquesta pregunta¡±.

El plantejament de Pous en la conversa ¨¦s demostrar una profunditat mal entesa, constru?da a base de cites, sovint inadequades, d¡¯altres excessives, fora de context i justificaci¨®. D¡¯exemple, un petit fragment: ¡°El doctor Chirstian Boukaram, onc¨°leg, especialista en f¨ªsica nuclear i neuropsicologia, va dir: ¡®Som un tot i tot est¨¤ interconnectat. De fet, la f¨ªsica qu¨¤ntica ha demostrat que els nostres components m¨¦s petits es comuniquen entre si i amb la resta de l¡¯univers alhora. ?s el fenomen de l¡¯entrella?ament qu¨¤ntic¡¯. Qu¨¨ penses de l¡¯afecte i la cordialitat? Qu¨¨ vol dir tenir coratge? Tens aquestes qualitats?¡± De vegades la inconnexi¨® ¨¦s tan flagrant que l¡¯entrevistat nom¨¦s es pot limitar a dir que est¨¤ d¡¯acord amb la frase citada.

L¡¯ab¨²s de la cita trava la lectura. Incloses amb cal?ador, impedeixen una conversa flu?da: Pous prefereix una frase est¨¨ril d¡¯alg¨² reconegut a repreguntar, a insistir, a furgar. La cita mal entesa embruta els textos. Si no s¡¯¨¦s Enrique Vila-Matas, queden dues opcions: o s¡¯usa amb moderaci¨® o se segueix el que diu Chuck Palahniuk a Pigmeo (en castell¨¤ a Random House Mondadori, 2011): ¡°La veritable intel¡¤lig¨¨ncia comen?a quan deixes de citar els altres¡±.