La literatura com a combat i joia

El 1991 es va publicar Mentre parlem. Fragments d¡¯un dietari inici¨¤tic, d¡¯Enric S¨°ria. Va mer¨¦ixer uns quants premis, primerament el Joanot Martorell de Gandia i, despr¨¦s, el de la Cr¨ªtica Serra d¡¯Or de dietari, i va ser ben rebut per la cr¨ªtica. L¡¯assaig sol ser un g¨¨nere temerari per als editors, i encara m¨¦s si l¡¯autor, tot i ser un poeta reconegut, s¡¯estrena en la prosa. Total, l¡¯original va haver de patir una pentinada significativa. Ara, les PUV, amb bon ull, l¡¯han reeditat en la versi¨® ¨ªntegra. Un encert, no cal dir-ho. La versi¨® editada era un material excel¡¤lent, per¨° amb els passatges afegits tenim al davant el llibre original, tal com el volia l¡¯autor, tot arredonint i eixamplant les resson¨¤ncies de l¡¯edici¨® primera.

La reedici¨® ¨¦s oportuna perqu¨¨ l¡¯obra ¨¦s un referent indiscutible del g¨¨nere en les darreres d¨¨cades. Hi ha diversos motius que justifiquen tal afirmaci¨®. D¡¯entrada, perqu¨¨ representava saba nova en l¨ªnia del dietari amb voluntat reflexiva, assag¨ªstica, ac¨ª representada per Fuster. Podem trobar moltes afinitats entre tots dos (fam de comprendre i aplicaci¨® d¡¯una racionalitat incisiva, ganes d¡¯aprofundir els problemes sense anest¨¨sia, visi¨® de gran angular a l¡¯hora d¡¯encarar els problemes¡­), per¨° la sensibilitat de l¡¯escriptor jove ¨¦s tota una altra: per alguns gustos po¨¨tics (poesia oriental, Kavafis, Borges¡­); per la fascinaci¨® pel m¨®n centreeuropeu; per l¡¯acceptaci¨® m¨¦s gran del component irracional en les persones¡­ i, encara que potser no ho sembla a primer colp d¡¯ull, l¡¯escepticisme ¨¦s d¡¯uns graus m¨¦s elevat. A m¨¦s, S¨°ria no defuig la nota ¨ªntima; li cal, de tant en tant, sondejar el seu car¨¤cter i les seues relacions m¨¦s personals. ?s cert que el nostre autor no defuig el model de Fuster, i tampoc el del de Pla; els agraeix l¡¯actitud i alguns recursos, i els fa seus, per¨° cal consignar que retorna al m¨®n de Fuster despr¨¦s d¡¯haver recorregut moltes muntanyes liter¨¤ries. Aix¨° ¨¦s evident i saludable. Afortunadament. Potser tamb¨¦ sorprengu¨¦ que, en un moment en qu¨¨ es feien les ex¨¨quies de l¡¯intel¡¤lectual tastaolletes, S¨°ria reivindicara aqueixa l¨ªnia amb una naturalitat astoradora. ?s clar que d¡¯intel¡¤lectuals de talla entre nosaltres n¡¯hi ha uns quants, i de pes, per¨° ell ho traslladava al paper des d¡¯una perspectiva d¡¯home de lletres i ho transmetia amb una frescor, una gosadia i una maduresa de judici gens habituals en aquell moment. Vist des del costat del valencianisme cultural, que ha tingut un component fortament europeista, va representar un corrent d¡¯aire vivificador. Una altra difer¨¨ncia amb els intel¡¤lectuals precedents era que S¨°ria defuig la idea del ma?tre ¨¤ penser, totalment allunyat de qualsevol temptaci¨® directiva, per¨° no renuncia a opinar sobre els assumptes que cremen, com es veu en els dos dietaris que ha editat i, sobretot, en els articles de premsa. En una entrevista del 1991 va dir que que no es trobava segur de quina era la funci¨® de l¡¯intel¡¤lectual en la nostra societat, i que si n¡¯havia de tenir cap, aquesta hauria de ¡°tornar a fer evidents les evid¨¨ncies¡±. L¡¯¨²nica cosa que tenia clara era el model que no s¡¯havia de seguir: el d¡¯aquells ¡°cantamanyanes pagats pel poder de torn per a dir all¨° que el poder vol¡±. Encara que entre nosaltres hi havia mostres interessants de dietaris, com eren el cas de Piera i Gomar, al meu modest parer, l¡¯obra de S¨°ria va ajudar a prestigiar el g¨¨nere i potser tamb¨¦ a estimular-ne la pr¨¤ctica. Siga com vulga, el ben cert ¨¦s que despr¨¦s han aparegut autors amb un pes intel¡¤lectual rellevant, com ara Vicent Alonso, Ferran Garcia Oliver, Toni Moll¨¤ i Joan Gar¨ª, entre altres.

En Mentre parlem trobem les tessel¡¤les d¡¯un mosaic bastit entre el 1979 i el 1984 que perfilen els estrats diferents que formen l¡¯ofici de viure i d¡¯escriure d¡¯Enric S¨°ria. El llibre ¨¦s un di¨¤leg ¡ªamb els components habituals de defensar, matisar, dissentir i replicar¡ª amb tota mena d¡¯autors, temes i situacions. El dia a dia barreja atzar i necessitat i hi gesta d¡¯alguna manera, encara que hi predomina la mirada reflexiva, un retrat personal, generacional i de pa¨ªs. I des d¡¯un punt b¨¤sic, els interessos vitals de l¡¯autor es mouen en distints ¨¤mbits: l¡¯¨ªntim, el familiar, els amics, els llocs on ha viscut, s¡¯ha format i ha fet el servei militar, el pa¨ªs i la cultura, una constel¡¤laci¨® en expansi¨® on t¨¦ cabuda la pr¨°pia i amb molt for?a la resta (el m¨®n egipci i grecollat¨ª, poetes perses i xinesos; el Barroc, el Renaixement i la poesia d¡¯Ausi¨¤s March, poetes actuals admirats ¡ªKavafis, Gil de Biedma, Borges, Espriu, Estell¨¦s¡ª, escriptors estimats ¡ªFlaubert, Borges, Pavese, Mann¡ª, inter¨¦s per la filosofia, la literatura centreeuropea, els avatars i els problemes de la literatura catalana i els autors que admira, com ara Fuster, Pla, Sagarra...). Entre els temes, el fascina el cinema i la m¨²sica cl¨¤ssica i s¡¯aproxima amb bon olfacte a q¨¹estions dif¨ªcils d¡¯apamar, com ara la import¨¤ncia de la religi¨® i la transformaci¨® d¡¯aquesta en l¡¯actualitat; els fen¨°mens de la mirada i la mem¨°ria, els or¨ªgens de la met¨¤fora, la g¨¨nesi, l¡¯evoluci¨® i els usos de la ra¨®. Com podran comprovar, la curiositat de l¡¯autor esborrona per les dimensions, per¨° el que importa ¨¦s la implicaci¨® en tot all¨° que toca, els estratagemes d¡¯an¨¤lisi i la profunditat dels judicis i la idea que les coses no s¨®n a?llades, sin¨® que formen part d¡¯una teranyina on tot est¨¤ interrelacionat.

El dia a dia barreja atzar i necessitat i hi gesta d¡¯alguna manera un retrat personal, generacional i de pa¨ªs

Mentre parlem ¨¦s una mina de lectures. Una de les que m¡¯interessa ara i ac¨ª ¨¦s per qu¨¨ l¡¯autor s¡¯explora i com ho fa. Des del senyor Montaigne, la literatura d¡¯escorcollar el jo ¨¦s una de les vies d¡¯expressi¨® cabdals de la cultura europea. S¨°ria la fa servir perqu¨¨ ¨¦s una eina per a con¨¦ixer-se de manera m¨¦s cabal i mirar de comprendre tot el que l¡¯afecta. L¡¯exist¨¨ncia ¨¦s molt variable, la realitat complexa i canviant i, per tant, els escriptors constaten que no ¨¦s senzill esbrinar qui s¨®n, especialment en els darrers segles. Un sap qui ¨¦s, per¨°, quan s¡¯intenta definir, el contingut s¡¯escola com l¡¯arena entre els dits. Camus va dir ¡°sempre ser¨¦ un estrany per a mi mateix¡±. S¨°ria remata la q¨¹esti¨®: ¡°Mogut per un interior desconegut, irreductible cap ra¨®¡±. Es pot ignorar els mecanismes dels actes, per¨° es poden explicar. El que fa l¡¯autor, per tant, ¨¦s detectar els desitjos, el car¨¤cter, els fracassos, les contradiccions, els sentiments ef¨ªmers, els pensaments¡­ Fet i fet, mira d¡¯establir els contorns de la personalitat, radiografia els substrats que la formen. El paper de la introspecci¨®, com diu Charles Taylor, ¨¦s l¡¯acceptaci¨® d¡¯un mateix, una manera de con¨¦ixer els l¨ªmits: ¡°l¡¯intel¡¤lectual t¨¦ el deure d¡¯acceptar, amb l¡¯amargor que calga, que no podr¨¤ mai comprendre ni comprendre¡¯s. Si s¡¯esfor?a (i cal que s¡¯esforce) podr¨¤, com a m¨¤xim, ata¨¹llar, o traslluir¡±, dir¨¤ l¡¯autor. Al mateix temps cal un autocontrol. L¡¯obsessi¨® de l¡¯autor per una certa autoregulaci¨® sorgeix per la urg¨¨ncia de lligar curt la tirada als rampells descontrolats i a l¡¯impuls an¨¤rquic.

El proc¨¦s, tot plegat, demana capacitat de distanciament i de reflexi¨®, dirigida a ordenar i controlar i valorar les viv¨¨ncies. L¡¯auscultaci¨® de la intimitat ¨¦s un instrument i un objectiu per a saber-se, i est¨¤ implicat amb el comprom¨ªs personal i amb la llibertat. Amb la reivindicaci¨® de la singularitat i la defensa de la difer¨¨ncia: mostrar les ¨¤nsies que l¡¯acreixen, per exemple. Per tal que l¡¯aventura tinga un m¨ªnim d¡¯¨¨xit, cal esmolar l¡¯esgrima de la llengua, polir la capacitat expressiva per a poder dir-se amb efic¨¤cia i credibilitat. Per aquesta ra¨®, s¡¯escarrassa per la precisi¨® i l¡¯horroritza l¡¯arbitrarietat. Ha d¡¯escriure ¡°amb descre?ment, amb honradesa. Perqu¨¨ aix¨° potser em justifique¡±. La prosa, doncs, ser¨¤ flexible i la paraula justa en cada moment. De vegades ser¨¤ abrupta, neguitosa, d¡¯explosi¨® curta, mentre d¡¯altres apostar¨¤ per la respiraci¨® m¨¦s llarga, anal¨ªtica; ara contundent, ad¨¦s ir¨°nica o col¡¤loquial. Per¨° sempre aposta per una expressivitat forta, tant pel que fa a la c¨¤rrega conceptual, com pel que fa a la dicci¨®, sovint imaginativa, per¨° clavada. El resultat final ¨¦s un festival de llenguatge, de modulaci¨® ¨¤gil, fresca i alhora rotunda.

M¨¦s d¡¯una volta S¨°ria amolla que el ¡°m¨®n ¨¦s absurd i ca¨°tic¡± per la direcci¨® que pren la hist¨°ria i la perip¨¨cia personal. Aix¨° passa perqu¨¨ l¡¯autor, per a inspeccionar-se, s¡¯ha de mirar des de fora, procediment que li aporta lucidesa, ironia i capacitat de conformar-se. El distanciament el fa contemplar ¡ªem sembla¡ª, de vegades desconcertat i astorat, la seua vida, perqu¨¨ ¨¦s com si vera un mosquit volent remuntar el Mont Blanc. Es veu ensems sensat i rid¨ªcul. Camus deia que l¡¯absurd s¡¯imposa perqu¨¨ la realitat no compleix les nostres expectatives (¡°L¡¯absurd neix d¡¯aquesta confrontaci¨® entre l¡¯exig¨¨ncia humana i el silenci irraonable del m¨®n¡±). No crec que S¨°ria el desmentisca, per¨° hi aporta un altre argument no subratllat per l¡¯autor algeri¨¤: l¡¯absurd de la nostra exist¨¨ncia no es deu nom¨¦s al xoc entre el m¨®n i les nostres esperances, sin¨® que ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un combat permanent a dins seu: ¡°s¨®c un garbuix de pot¨¨ncies en pugna¡±. Malgrat aix¨°, S¨°ria no renuncia a les seues idees; ans al contrari, la lucidesa injecta a l¡¯escriptura un aspecte singular, l¡¯obliga a ser caut i ir¨°nic, conscient de la provisionalitat de les idees. Ho veiem en l¡¯esfera personal, quan les raons no li funcionen o li queden curtes i no t¨¦ altre remei que acceptar-ho, perqu¨¨, tot i el desequilibri entre les aspiracions i la realitat, ha de continuar vivint. Per aix¨° es genera, probablement, la seua obsessi¨® per les limitacions i les confusions de la ¡°ra¨®¡±, perqu¨¨ si la duem a l¡¯extrem ens pot conduir a la bogeria, perqu¨¨ quan perdem la il¡¤lusi¨® per qualsevol cosa la ra¨® no ens la recupera. Des d¡¯aquesta perspectiva, l¡¯absurd pot tenir un paper clau per a entendre la vida, ja que la mirada esc¨¨ptica pot ser un instrument per a bascular quina ¨¦s la veritable condici¨® d¡¯una aventura tan problem¨¤tica com ¨¦s la vida. La concepci¨® tr¨¤gica de l¡¯home a les darreries del segle xix i una part del xx fou traum¨¤tica per a molta gent; ara, sense traure-hi dramatisme, es viu d¡¯una manera m¨¦s ¡°natural¡±. Es pensa que les dues cares de la vida s¨®n, com ja deia Nietzsche, la cat¨¤strofe i la rialla, la vida i la mort. Viure ¨¦s consumir la vida, si m¨¦s no mentre s¡¯hi crega, fins a esgotar-la. O com agrada dir a S¨°ria, en l¡¯exist¨¨ncia cal conjugar ¡°escepticisme i joia de viure¡±.

Els anys d¡¯abstin¨¨ncia cultural i de beateria m¨²ltiple del franquisme provocaren en els anys setanta un deler en molts joves de tastar tots els radicalismes i transgressions possibles. La voluntat de rebentar-ho tot era pa per a molts, fins i tot algun ventr¨ªloc espavilat gesticul¨¤ un Panfleto contra el todo. Va ser l¡¯¨¨poca daurada de Derrida i companyia. Tamb¨¦ va ser el moment que l¡¯ombra de Nietzsche inund¨¤ Europa. La transgressi¨® era tan alegre que es permetia el luxe de negar la ¡°mateixa realitat del m¨®n¡±, com diu S¨°ria. Aquell xarampi¨® va paralitzar, va deixar KO molts cervells rebels per¨° tendres. El mateix autor diu que en visqu¨¦ una llarga ressaca. Despr¨¦s d¡¯etapes convulses, de grans transformacions vitals i intel¡¤lectuals, molts autors enceten viatges de reordenaci¨® i assagen camins que ¨°briguen portes en lloc de tancar-les. Pense ara en alguns creadors avantguardistes, en Camus, en Hilary Putman¡­ Crec que Mentre parlem ¨¦s una mica aix¨°. El llibre testimonia, sense renunciar a les bones lli?ons de l¡¯escepticisme, un llarg proc¨¦s d¡¯aprenentatge a extraure sentits a tot el que fa olor d¡¯hum¨¤. ?s una immersi¨® a gran escala per a gaudir de tot amb una forta c¨¤rrega vital; tamb¨¦ amb recan?a, no cal oblidar-ho, perqu¨¨ el sentit joi¨®s no amaga el sentit dram¨¤tic que l¡¯acompanya. El periple intel¡¤lectual de S¨°ria ¨¦s una brega a ultran?a per a capir els nexes complexos que s¡¯estableixen entre llenguatge, pensament i realitat. Sap que la literatura ¨¦s ficci¨®, per¨° la literatura que ell fa ¨¦s ¡°l¡¯intent de manifestar en paraules la vida que l¡¯envolta, per convertir en literatura el que encara no ho ¨¦s¡±. El seu renovat afany per tot va lligat a l¡¯esfor? d¡¯aconseguir una ¡°vivacitat nova¡± en l¡¯escriptura. No podem oblidar que parlem del 1984, un temps en qu¨¨ els escriptors lluitaven per fabricar-se una llengua flexiva i natural.

Un sap qui ¨¦s, per¨°, quan s¡¯intenta definir, el contingut s¡¯escola com l¡¯arena entre els dits

Algunes de les p¨¤gines m¨¦s brillants del llibre tracten de la ciutat, de la part antiga i noble, i de la nostra hist¨°ria cultural. Ac¨ª associa el passat amb el present a fi d¡¯entreveure el futur. Pel que fa a la ciutat, n¡¯evoca el passat i l¡¯evoluci¨® per explicar el tractament que han fet els sectors dirigents del patrimoni hist¨°ric, apunta les alternatives possibles i assenyala quines han sigut les directrius que han triat. El dibuix que en fa l¡¯autor ¨¦s calamit¨®s: els grups dirigents i de poder veuen la ciutat com geografia, no una hist¨°ria que cal preservar. El seu programa ¨¦s esborrar-ne la hist¨°ria i la fisonomia, cultural i geogr¨¤fica, en nom de no se sap ben b¨¦ qu¨¨, o s¨ª. Segons S¨°ria, la filosofia dissolvent dels pol¨ªtics ha convertit la Val¨¨ncia creadora i d¡¯aires europeus d¡¯altres temps en una ciutat sense subst¨¤ncia, que s¡¯autoenganya amb una ret¨°rica delirant i fastuosa. Aquell retrat era clarivident i hem acabat veient que la pol¨ªtica de doble llenguatge no ha deixat cap branca verda, tot s¡¯ensorra a un ritme trepidant. El poder rebenta el sistema. El desastre no ¨¦s producte d¡¯un sol dia, ¨¦s un treball de talp, d¡¯anys i panys: el resultat durant els anys que reporta S¨°ria era dram¨¤tic, ara ¨¦s una trag¨¨dia, dirigida i protagonitzada per la gent benpensant. Tot un luxe¡­ luctu¨®s.

Com el lector podr¨¤ comprovar, al cap de m¨¦s de vint anys, el llibre de S¨°ria continua sent plenament actual, amb temes i mirades que poden atraure el lector d¡¯ara, motivat per ¨¤nsies vitals i escrit amb una prosa poderosa, vibrant i plena de matisos. Tot plegat, un llibre gens f¨¤cil d¡¯oblidar.