L¡¯Hort de la Mar

1.- S¡¯enganyen els que diuen que la mar ¨¦s blava. S¡¯enganyen perqu¨¨ o no l¡¯han mirada prou, o l¡¯han mirada des de lluny, o no s¡¯han parat a observar-la, a estudiar-la amb una mica de detall. L¡¯aigua de la mar ¨¦s blava, ¨¦s clar que s¨ª, per¨° tamb¨¦ sovint ¨¦s d¡¯argent, o de color xocolata, o verda, o oliv¨¤cia, o fins i tot vermella, o negra com la tinta. Els reflexos del sol de ponent donen tota una gamma de colors impensables fins que t¡¯hi poses, fins que t¡¯hi poses a mirar-los; els reflexos del sol naixent en produeixen uns altres, milers de matisos. La mar ¨¦s vermella, groga, verda, grisa, violeta, i sols en uns pocs moments del dia, i mirada des de lluny, se¡¯ns presenta blava. Pintem la mar blava perqu¨¨ no l¡¯hem mirada prou, les aig¨¹es fosques de X¨¤bia s¨®n quasi de color tinta, o de color cadmi, o d¡¯un verd bufeta sorprenent. Pinte la mar i no hi empre el blau, no em fa falta: blanc i negre, verd i roig. He pintat unes xiques nadant, en la platja de l¡¯Arenal, i tan sols hi he emprat els grocs, els bruns, els vermells, els grisos, els negres. L¡¯altre dia un xabienc em deia que a X¨¤bia la mar ¨¦s m¨¦s blava que en qualsevol altre lloc, i vaig riure divertit, i l¡¯home va quedar un poc parat. Li vaig mostrar uns cartons que acabava de pintar, d¡¯ocres preciosos, de colors mostassa, de grisos i marrons. I l¡¯home va dir que ¨¦s clar, que ¨¦s clar, que all¨° era la mirada de l¡¯artista, per¨° que qualsevol persona normal la veia blava. All¨° em va divertir molt, qualsevol persona normal! I ara intente mirar la mar com qualsevol persona normal, per¨° no s¨¦, jo la veig de tants colors! Clotilde em diu que complique massa les coses i potser t¨¦ ra¨®. M¡¯ho deia davant del meu quadre d¡¯una nadadora, on el cos d¡¯ella, allargassat, t¨¦ alguna cosa d¡¯Of¨¨lia de Millais. No li va agradar gens: l¡¯aigua groga sembla oli bullint, i ella pareix que sura en aquest l¨ªquid, dens, oli¨®s, quasi mineral. De vegades mire la mar i em sembla un misteri, un misteri inexplicable. Ara prepare una altra gran obra, amb tres xiquets nadant, nus, on l¡¯aigua transforma la part del cos que hi ¨¦s dins. Ning¨² no ha pintat aix¨ª i crec que estic encetant un cam¨ª nou, que em pot conduir lluny. L¡¯Of¨¨lia de Millais ¨¦s antinatural, un cos mort mai no suraria aix¨ª; per¨°, tant se val, ¨¦s d¡¯una gran bellesa. I d¡¯aix¨° es tracta, de dir coses noves, o de dir les coses de sempre d¡¯una altra manera, i de ser el primer a fer-ho.

2.- Avui he pintat un quadret per a la mare del meu llogater. S¡¯ha assabentat que vaig a pintar a l¡¯Hort de la Mar, on hi ha una bonica s¨¦nia, i m¡¯ha preguntat com estaven les plantes que ella hi va plantar fa anys, una buguenv¨ªl¡¤lia i uns gesmilers. S¡¯han fet enormes, catedralicis: ¨¦s un lloc molt especial, amb la s¨¦nia que trau una aigua clara i fresca, i on les fadrines de les millors fam¨ªlies de X¨¤bia van a rentar la roba. All¨ª he conegut una xicota que des del primer moment m¡¯ha encisat: t¨¦ una mirada amb una profunditat que em recorda els colors de la mar. No ¨¦s descarada, per¨° tampoc ¨¦s t¨ªmida: sap que ¨¦s desitjada i no s¡¯amaga. Avui l¡¯he vista menjar una bresquilla i he sentit com em bategava el cor amb for?a. Portava un lla? vermell al cap, que contrastava amb la brusa blanca. He fet un r¨¤pid esb¨®s d¡¯ella, i aleshores m¡¯ha mirat, per primera vegada i ha somrigut. M¡¯he sentit descobert i he tornat al llen? per a la patrona, on he fixat la naturalesa del lloc: la buguenv¨ªl¡¤lia, el gesmiler, i un matxo traient aigua de la s¨¦nia. La llum encegadora que reverbera sobre un mur emblanquinat. ?s un paisatge d¡¯una profunda bellesa, on s¡¯olora la mar i la resina dels pins. ?s el mediterrani. Tot el dia he estat pensant en ella, i en l¡¯olor d¡¯aquell lloc, embriac, colpidor. Si poguera pintar la flaire d¡¯aquell lloc! Si poguera reflectir en el meu llen? la seua espont¨¤nia bellesa!

3.- He retornat a l¡¯Hort de la Mar. Per¨° ella avui no ha vingut. He pintat la s¨¦nia, els tarongers, que encara tenen taronges, i al fons el cap de sant Mart¨ª. Aquella mar tan blava, ara s¨ª, blau cobalt intens. ?s un quadre m¨¦s convencional i de segur que el vendr¨¦ b¨¦. Clotilde em diu que pinte els llauradors, els pescadors, les dones al mercat, que all¨° t¨¦ eixida. Sempre pensa en el negoci, i molt poc en l¡¯art. Per¨° fa b¨¦, perqu¨¨ si per mi f¨®ra! Diu que em deixe d¡¯aventures, d¡¯experiments (quant menyspreu que hi ha quan diu ex-pe-ri-ments) que no condueixen enlloc. Li he regalat, a la patrona, el quadre de l¡¯Hort de la Mar i me l¡¯ha agra?t, per¨° sense mostrar molt d¡¯entusiasme. La meua pintura li sembla massa moderna, massa imperfecta: m¡¯ha ensenyat un Ribera que t¨¦, de sant Josep amb el Nen, com el seu paradigma pict¨°ric. Jo li he dit que all¨° estava b¨¦ en el seu moment, per¨° que ara¡­ Ella ha dit que no es cansaria mai de tots els Ribera del m¨®n, i aix¨ª m¡¯ha fet callar la boca. Potser t¨¦ ra¨®: podent fer Riberes, per a qu¨¨ cal canviar? I m¡¯ha dit: la vista aquesta de X¨¤bia ja la tinc, per a qu¨¨ la vull en un quadre? Per¨° m¡¯ha agra?t l¡¯Hort de la Mar, que ha penjat al menjador, com qui em fa un gran elogi. Pintar ¨¦s potser aix¨°, aconseguir dir coses noves de les coses velles.

4.- Quan he arribat a l¡¯Hort de la Mar, l¡¯he vista d¡¯esquena. Estava agenollada, i he estudiat el seu cos, sense que ella se n¡¯adonara. Rentant la roba, amunt i avall, una bona estona. Feia temps que no em trobava en aquell estat. He perdut el cap. La llum es filtrava entre les parres, entre els gesmilers, entre la volta dels tarongers, i all¨ª estava ella, amb el seu mocador vermell al cap. L¡¯he desitjada com feia temps que no desitjava ning¨² i he sentit un intens despertar dels sentits. L¡¯he estudiada i he fixat el seu cos en la meua ment, i he girat cua i m¡¯he anat per on he vingut. He caminat fins al cap de sant Antoni, i he pintat la mar de color marr¨®, m¨¦s brava que mai, com si aquella mar f¨®ra la meua sang alterada. I he pensat en ella durant tot el dia, mentre pintava compulsivament. De nit he mirat tota la feina feta i m¡¯he sentit satisfet. He somniat aquella mar, una mar de bromera blanca, com si f¨®ra llet.

5.- Evite anar a l¡¯Hort de la Mar, per por de trobar-me-la. He estat pintant els xiquets nadant en la mar, l¡¯estudi de les transpar¨¨ncies de l¡¯aigua, all¨° que mai ning¨² no ha fet. Almenys a fons, a consci¨¨ncia. M¡¯agradaria posar-me un escafandre i pintar el fons mar¨ª, que ha de ser tropical. Per¨° la veritat ¨¦s que no me la lleve del cap. Podria preguntar per ella, per¨° aix¨° despertaria les sospites i les maledic¨¨ncies. I qu¨¨ vull aconseguir?¡­ Pense a escapar-me amb ella a Par¨ªs! S¨ª, all¨ª podr¨ªem viure en alguna mansarda. No em faltarien protectors. Per¨° despr¨¦s pense en Clotilde, en les filles i em sent culpable, molt culpable. I pinte amb m¨¦s r¨¤bia encara, amb unes pinzellades soltes, plenes de tremp. M¡¯estudie com si f¨®ra algun altre. Com m¨¦s alterat estic, m¨¦s lliure tinc la m¨¤, m¨¦s desinhibit em trobe, m¨¦s deixe anar la imaginaci¨®. Hi ha apunts que s¨®n taques de colors, d¡¯una for?a impensable. Com un somni, una reverberaci¨® de la ment, un esclat de deliri. Tanque els ulls i pinte, a veure qu¨¨ en surt. I mire el llen?, i despr¨¦s la mar i em trobe estranyament desesperat i em veig capa? de fer qualsevol cosa.

6.- Ning¨² no em pregunta res. Ac¨ª, els senyorets de X¨¤bia em prenen com alg¨² que necessita el seu silenci, i no em destorben molt. Em tracten amb tots els honors, visc com un rei. I el meu mal humor l¡¯interpreten com coses de la pru?ja del geni. Alguns dels senyorets de X¨¤bia tenen les seues bagasses, i fan la t¨ªpica vida del cacic, i els habituals embolics de faldes. Per¨° a?¨° meu ¨¦s alguna cosa m¨¦s. Perqu¨¨ ha afectat la meua manera de pintar, ¨¦s la meua musa, sense ella saber-ho. He tornat a pintar els homes fent panses i he dut a terme un quadre sense suc ni bruc, d¡¯una enorme vulgaritat. Fosc, sense gr¨¤cia, sense vida. All¨° ja no m¡¯interessa. All¨° que venc tan b¨¦ no t¨¦ per a mi cap inter¨¦s, excepte el dels quartos. Fa cinc anys vaig quedar admirat amb la producci¨® de la pansa i vaig pintar els reflexos del moscatell, i les dones col¡¤locant els xanglots sobre els canyissos. Avui he pintat el n¨²vol reflectint-se sobre la mar i, quan la gent l¡¯ha vist, es pensaven que era un cartr¨® on havia netejat la pintura sobrant dels pinzells. Quan els he dit qu¨¨ els semblava, es pensaven que els prenia el p¨¨l. I all¨° ¨¦s el millor que he pintat mai: fins i tot pensava a traslladar-lo al llen?, provar sort. ?s natural que no els agrade: no s¨®c jo, s¨®c un altre.

7.- Per fi, he tornat a l¡¯Hort de la Mar. Hi havia altres fadrines, descarades, que han mirat el que pintava i han dit coses divertides. He parlat amb elles, i a alguna li he fet un retratet, que ha doblegat en quatre i se l¡¯ha posat al pitram, amb tota la coqueteria. Han pres confian?a i jo he desenvolupat tot el meu art de seducci¨®, sempre mirant si ella venia. Per¨° no ha vingut. Fa temps que l¡¯alcalde de X¨¤bia em vol dedicar una pla?a i, a canvi, hem convingut que donaria un quadre meu al consistori. Avui he anat a veure la pla?a famosa, on fins i tot hi havien posat un baix relleu amb el meu nom. M¡¯he sentit molt of¨¦s: han triat el lloc m¨¦s fosc i lleig del poble. I li he amollat, a l¡¯alcalde: ¡°A?¨° no ¨¦s una pla?a, ni res! ?s una bona merda!¡±, i me n¡¯he anat del tot emprenyat. Me¡¯ls he deixat amb un pam de nas, amb la banda de m¨²sica tocant un pasdoble. Ara me¡¯n penedisc, per¨° tem que X¨¤bia no tindr¨¤ un quadre meu. M¡¯imagine que al senyor alcalde aquell lloc li deu semblar massa i tot per al tipus de pintura que faig. Diran que s¨®c agarrat, per¨° que se¡¯n vagen a fer la m¨¤.

8.- Quan he arribat a l¡¯Hort de la Mar hi era ella. L¡¯he saludada amb un bon dia i ella m¡¯ha contestat. I m¡¯ha dit que ja li havia arribat per tots els cantons que l¡¯altre dia havia retratat alguna de les seues amigues. I ho ha dit de tal manera que semblava que aix¨° no estava b¨¦. Per¨° li he preguntat si volia que li fera un retrat i m¡¯ha contestat que el que jo volguera. No he notat displic¨¨ncia, ni coqueteria, ni res particular. Senzillament ha dit que b¨¦. No s¨¦ si s¡¯ha adonat del meu nerviosisme, estava cohibit, estranyament parat. El matxo movia la s¨¦nia i la nostra conversa era acompanyada pel soroll de l¡¯aigua, caient des dels cadufs fins a la s¨¦quia. S¡¯ha recolzat sobre el mur de la s¨¦nia i ha somrigut, amb el basquet de la roba blanca sobre el maluc. Pel gest, la brusa se li obria i li he entrevist part del pit. Li he fet un dibuixet i li he dit que me n¡¯havia d¡¯anar, que m¡¯esperaven a la platja. Per¨° abans de continuar li he preguntat quan tornaria, que m¡¯agradaria pintar-la, que era una model meravellosa, i m¡¯ha dit que dem¨¤ hi seria de nou. A la mar, no he pensat en una altra cosa. Obsessivament. He pintat les meues filles, i la filleta de la patrona, entrant a la mar: una mar groga, maragda, fulgent, multicolor entre les roques vives, flam¨ªgeres. El cos nu d¡¯aquesta ¨²ltima tenia tota la carnaci¨® de la joventut. I pensava en Clotilde, a Val¨¨ncia, cuidant el seu pare malalt. I m¡¯he sentit terriblement culpable. Un veritable porc.

9.- No hi he anat. He evitat l¡¯Hort de la Mar i he anat a pintar l¡¯illa del Portitxol. Com m¨¦s lluny millor. Un paisatget, sense m¨¦s. Alguns em diuen que pinte el Montg¨®, per¨° la veritat ¨¦s que no m¡¯interessa. Vull pintar el misteri d¡¯un cos surant en l¡¯aigua... Crec que no hi ha repte m¨¦s gran per a l¡¯artista. L¡¯aigua de X¨¤bia i el cos hum¨¤: vet ac¨ª el repte formidable. Per¨° no me l¡¯he llevada del cap durant tot el dia. Me la imaginava a la s¨¦nia, potser desil¡¤lusionada, esperant-me, maleint-me. Per¨° a la vesprada no he pogut resistir-ho m¨¦s i hi he anat tot just despr¨¦s de dinar, en lloc de fer la migdiada, de descansar una miqueta, com sempre faig. Per¨° no hi era. La calor era intensa, fins i tot sota aquell enramat. Tot semblava aturat, en una quietud estranya. El clam fren¨¨tic de les cigales refor?ava aquella sensaci¨® aclaparadora. I he sentit una estranya ansietat al pit, que m¡¯ha ofegat.

10.- Li he dit que es posara aix¨ª, menjant aquella bresquilla i mirant-me. Mentre la pintava me la imaginava nua, envoltada de parra, com una mena d¡¯odalisca. Ella s¡¯ha deixat fer, ha cedit f¨¤cilment. Jo li he parlat de Madrid, i de Par¨ªs, i de com voldria fer d¡¯ella la meua model. Ella ho escoltava i reia, complaguda. Li deia que aquella vida no se la mereixia, que es mereixia molt m¨¦s. Que era la meua musa. Li ho he dit unes quantes vegades. Me la imaginava nadant nua en la mar, aquell cos que era pura naturalesa en aquell element de vidre. He tret tot el meu repertori galant. Li he preguntat si tenia xicot i ha rigut complaguda. M¡¯ha dit que s¨ª, que era molt gel¨®s, i que era carrabiner.

11.- Fugir junts. Fer d¡¯ella la meua model. Ac¨ª, a X¨¤bia, es conta que un dels senyorets ho abandon¨¤ tot i se n¡¯an¨¤ amb l¡¯amant a Madrid. A Par¨ªs semblaria d¡¯all¨° m¨¦s natural. Canviar d¡¯aire. A la tardor tinc preparada una gran exposici¨® i estic segur que vendria prou per a mantindre¡¯ns durant un quant temps. Un pintor necessita canviar de casa i de dona, diu un amic meu. Desenvolupar aquest art meu, aquest art molt m¨¦s lliure i arriscat que he trobat a X¨¤bia. Abandonar els enc¨¤rrecs, la pintura facilota, els retrats encarcarats, les escenes passades de moda, i ser jo, jo mateix. Buscar camins nous i arriscar. Durant massa temps m¡¯he deixat v¨¦ncer per les exig¨¨ncies dels clients, per les seues imposicions. Deixar la vida burgesa i consagrar-me al meu art. Donar lloc als sentits, viure per a ells. Obrir camins nous. Amb ben poc tinc per a viure. Cal ser valent i seguir el teu instint. Realitzar-se plenament i viure, per fi, tan sols per a l¡¯art. Per¨° com puc abandonar Clotilde? He de triar entre l¡¯art i la vida.

12.- Avui l¡¯he vista de nou a l¡¯Hort de la Mar. I amb una facilitat inesperada l¡¯he condu?da fins on el meu deler volia. I he tastat la fruita prohibida.

"Aquell any abandon¨¤ precipitadament X¨¤bia a causa d¡¯un t¨¨rbol succ¨¦s que tots ocultaren amb un pacte de silenci. Pareix que Sorolla durant aquell estiu intim¨¤ amb una de les criades (¡­). El cas ¨¦s que la xica tenia un nuvi, que era carrabiner, el qual, assabentat d¡¯aquella confian?a art¨ªstica, li peg¨¤ un tret. Ni de les circumst¨¤ncies, ni dels implicats, ni del desenlla?, sabem res m¨¦s. Ben cert ¨¦s que despr¨¦s de 1905 Sorolla no torn¨¤ mai m¨¦s a X¨¤bia".

Antonio Espin¨®s. Sorolla a X¨¤bia.